Sant Antoni és només dels Crespí i dels Socias o també dels Hamdaoui o Saidi?

PalmaCrespí, Soler, García, Socias, Martínez i Gelabert són els llinatges dels sis joves que faran de dimoni per les festes de Sant Antoni de sa Pobla del 2027. La seva elecció pública és un dels actes que enceten les festes d’enguany i és fruit d’una rifa a què s’han presentat una vuitantena de candidats. La majoria dels sortats tenen llinatges vinculats al municipi de sa Pobla d’ençà de temps antic, uns altres, més pocs, són d’origen castellà. Ara bé, reflecteixen els cognoms d’aquests sis joves la realitat de la composició social poblera, que, com arreu de les Balears, és de cada vegada més diversa pel que fa als orígens? Tenint en compte que els primers marroquins hi arribaren a la primera meitat dels anys vuitanta, no ha sortit triat encara cap dimoni que sigui Hamdaoui o Saidi de llinatge?

“Si en aquests darrers anys n’hagués sortit cap, jo crec que hauria tingut repercussió, i no se n’ha parlat. Aquests dies hauríem pogut fer la prova: anar a l’Ajuntament, on han estat penjades les llistes amb els noms i llinatges de tots els candidats, a la vista de tothom. Per ventura n’hi ha algun amb llinatges originaris del Marroc. No ho descart, però en qualsevol cas en seria una excepció”. Qui respon a la pregunta és Miquel Àngel Pons, director del CEIP Vialfàs, un centre que fa anys que una part important dels alumnes de les seves aules són d’origen estranger. Tenen dècades d’experiència en l’acolliment d’infants magribins i en temps més recent hi ha augmentat el nombre d’estudiants de famílies procedents de l’Amèrica Llatina.

“A l’escola, aquests dies estam immersos en les activitats de Sant Antoni. Cada dia hi ha trull a tots els cursos. Un dels moments de més trull és quan venen els dimonis a visitar-nos. No hi ha al·lot que no els encalci i s’hi acosti per jugar-hi. Tots riuen i fan una festassa. Hem de pensar que l’escola és un entorn molt inclusiu i tot l’equip docent feim feina perquè això sigui així: perquè cap nin, amb independència dels orígens, no quedi enrere i pugui participar de la festa”, comenta Pons.

Més enllà de l’escola

El director del CEIP Vialfàs, com la comunitat docent en general, és del parer que el desenvolupament personal dels joves, però, no només el fa l’escola. “Pens que allò que fa que un jove participi de manera activa en les festes de Sant Antoni i no només com un espectador, sigui quin sigui el seu origen, depèn de tres factors: l’escola, la família i les relacions interpersonals o d’amistat. El coneixement de la festa el tenen tots els infants, perquè els ho ensenyam els mestres. Però això, per si sol, no basta. Fora de l’àmbit escolar, un Cladera, un Caldés o un Rodríguez sempre té el padrí, sa mare o un amic de la família que li diu “au, venga que no hem d’anar a veure ballar els caparrots?!” o “que no ens vols acompanyar a cercar la llenya per fer el fogueró?!”. En canvi, hi ha moltes més poques probabilitats que aquestes propostes les facin a una Fàtima o a un Othman”, diu el director.

En aquest aspecte, hi coincideix l’historiador local i estudiós del fenomen migratori a l’època actual Pere Perelló. “En la majoria de casos, la participació a la festa santantoniera per part d’al·lots amb orígens del Marroc s’acaba, o es difumina, en passar de l’escola a l’institut”, comenta aquest policia local jubilat i autor d’Els magrebins a les Illes Balears. Entre el costum, la cultura i la religió (Lleonard Muntaner, 2024). “Fa més de trenta anys que hi ha marroquins o persones d’origen marroquí a sa Pobla. I aquesta presència no s’ha traduït en una participació activa a les festes. Allò que hi ha és un respecte cap a la celebració i també una determinada presència. Els poblers d’orígens magrebins són espectadors al ball dels caparrots i a l’espectacle piromusical. Serà difícil, però, que un marroquí vagi a un fogueró”, comenta Perelló en relació amb la particularitat de la festa de sa Pobla, on cada fogueró el fa un grup d’amics, de veïns o de familiars i parents en sentit ample.

És habitual que, en sortir de Completes, aquestes colles se’n vagin a sopar cadascú a la portassa, davant la qual ja hi ha encès el fogueró. Per tant, a aquest costum no escrit, per participar-hi, per ser testimoni de com sorgeix el glosat espontani, per menjar un tros d’espinagada o de coca de pebres torrats amb tallades de llom o de coca prima de sobrassada i sucre (menjues, totes aquestes, de tradició santantoniera), t’hi han de convidar.

Segons Perelló, aquesta absència dels marroquins als foguerons no s’explica només pel tipus de menjar que s’hi ofereix, on predomina el porquim, com són la llonganissa, els botifarrons i la xulla. A més, totes les pastes esmentades contenen saïm. I ja se sap que els productes derivats del porc són prohibits per l’Islam. L’opinió de l’estudiós de les comunitats migrades és que el paper dels magribins a la festa es pot comparar amb l’assistència de persones de pobles externs. “Una persona de fora poble, que no tingui vincles amb sa Pobla, vindrà a la revetla, farà una volta pel centre, veurà l’espectacle piromusical de darrere la barrera i poca cosa entendrà, si no és que gaudeix de l’acolliment d’alguna persona local”, explica Perelló.

“Element de pertinença i identitat”

Tanmateix, qui durant anys va fer feina en la gestió policial de la diversitat, reconeix que les festes populars arreu de la Part Forana de Mallorca han viscut una gran reviscolada en les dues darreres dècades. “Aquesta explosió santantoniera, com també el sorgiment de neofestes com el Much, respon a una recerca de referents per part d’un poble sense estat que veu en Sant Antoni un element de pertinença i identitat, i tot això acompanyat d’un marc festiu i d’entreteniment”, comenta Pere Perelló. Perquè aquesta participació activa s’encengui entre els nous poblers, segons l’historiador, “fa falta que s’encomani el sentiment de pertinença”. “Contràriament, les festes populars just són una diversió o un entreteniment”, diu.

El fogueró dels que no en tenen

Va ser l’any 2018 quan va néixer el Col·lectiu Sa Negreta, impulsat per un grup de joves amb l’objectiu de promoure una festa més participativa. L’associació pren el nom d’un dels caparrots més populars de sa Pobla i es presenta com “el fogueró dels que no tenen fogueró”. Arran de la implantació de l’espectacle piromusical, a finals dels anys noranta, desaparegueren els foguerons de la plaça Major. Com que no eren foguerons de colles d’amics, qualsevol persona hi era convidada a torrar. “Aquest és l’esperit que volguérem recuperar amb el fogueró de Sa Negreta, on tothom és benvingut”, explica Violeta Seoane, en relació amb la iniciativa col·lectiva que enguany fa vuit anys que calen foc a un fogueró a la plaça d’Alexandre Ballester, just devora l’església.

“Tot i que posam cartells als instituts i en feim difusió entre el jovent pobler –reconeix Seoane–, les persones que participam d’una manera més activa amb el col·lectiu tenim unes característiques semblants: som joves d’una vintena d’anys o que es troben en els primers anys de la trentena i que pertany a uns cercles d’amistat determinats”.

“En els darrers anys, hem notat com al fogueró de Sa Negreta s’hi acosten a torrar un gran nombre d’estrangers comunitaris que suposam que són propietaris de segones residències d’arreu de Mallorca. Veuen que el nostre fogueró és una iniciativa comunitària i hi queden a veure la festa i el glosat mentre sopen. A la nostra barra, d’altra banda, s’hi acosten també moltes persones d’origen llatinoamericà a demanar beure, a més de gent que coneix la festa i compareix d’arreu de pobles de Mallorca”, explica la presidenta del col·lectiu participatiu pobler.

Seoane també en fa una observació: “Sa Negreta mou molta de gent. La majoria són persones que ens compren els tiquets per venir a torrar –se n’ofereixen dos: sopar de carn i sopar vegetarià. Altres duen el seu propi menjar i sopen amb nosaltres, i també n’hi ha que ja venen sopats i s’afegeixen a la festa. En canvi, els que som voluntaris i ens arromangam per fer feina –anar a cercar la llenya per fer el fogueró, muntar la barra i tenir-ho tot enllestit– som més pocs. I aquest grau d’implicació té a veure amb el caràcter de cadascú i no amb els orígens”.