La sanitat pública salva el negoci de la privada

PalmaA les Illes Balears, prop de 400.000 persones tenen una assegurança sanitària privada. La saturació del sistema públic, lligada a la suposada atenció més ràpida que ofereixen els hospitals privats, són un reclam per a la població. Ara bé, segons les fonts expertes consultades, la sanitat pública és millor, té més recursos i els tractaments més avançats. Això fa que a l’hora de la veritat hi hagi pacients que, si tenen una patologia greu, vagin a la pública i no generin despesa a les mútues. També hi ha casos en què les assegurances no volen pagar els millors tractaments perquè són massa cars i n’inclouen altres que tal vegada no són tan efectius, però sí més rendibles. De vegades, són els hospitals els que no tenen els procediments i l’instrumental necessaris per a la curació dels pacients.

“Són empreses i agafen tot allò que els resulti menys complicat i econòmic. Si hi ha un tipus d’intervenció que només fan una vegada a l’any i és cara, no hi invertiran perquè no surt a compte”, explica una font autoritzada de la gestió sanitària privada, que prefereix mantenir-se en l’anonimat. Al final, és la pública la que respon.

Totes les persones que han intervingut en aquest reportatge han preferit no identificar-se, uns per por a les represàlies laborals i altres per no deixar en una mala posició els metges que els han atès a la privada, que els varen ajudar fins on varen poder –els noms que hi surten són ficticis. Els professionals consultats tenen una visió crítica de la forma de funcionar de la privada i del seu impacte en la Seguretat Social. “Si la sanitat privada pot fer negoci és perquè hi ha la pública, que assumeix els processos més cars i les complicacions’’, sintetitza Joan, un metge que treballa a Son Espases. “Quan els hospitals veuen que una intervenció que han de fer no els és rendible, o que haurien de fer alguna cosa que saben que l’assegurança no els pagarà, deriven els pacients”, afegeix.

L’ARA Balears ha demanat a l’IB-Salut si disposa de dades de derivacions de la privada a la pública, però no hi consten. Si el pacient hi va per decisió seva, no queda registrat enlloc el motiu. D’altra banda, si hi ha una complicació en una intervenció en un centre privat “telefonen al 061 i una ambulància pública va a cercar el pacient i se l’endú a la Seguretat Social, que assumeix el cost de tot el que es faci des d’aquell moment”, explica el servei de salut.

Sanitaris que són honestos

Carla és una pacient amb càncer de pit en estadi dos. Va iniciar el procés a la sanitat privada perquè li oferien fer les proves més ràpid. “Quan estàs en una situació d’incertesa, el que vols és que et diguin tan de pressa com puguin què tens”, explica. Va visitar Son Espases, on se li va recomanar fer quimioteràpia, i també un centre privat de Palma, que li oferí immunoteràpia. Finalment, va optar per la segona opció perquè era menys invasiva. El tractament va funcionar i el tumor es va reduir. Arribat el moment de fer l’operació d’extirpació, va arribar la seva sorpresa. “La meva oncòloga em va demanar on em volia operar i ho va fer com si estàs esperant que li digués el que li vaig dir: que em volia operar a Son Espases”, recorda Carla. “La seva resposta em va sorprendre, perquè em va dir ‘tu saps que jo no t’ho puc recomanar, però a Son Espases tenen uns equips que aquí no tenim, i que són millors’”, afegeix. Va fer cas i en els pròxims mesos s’operarà a la pública.

L’alt càrrec de la privada consultat surt en defensa dels professionals. Segons indica, no són poques les vegades en què tenen conflictes amb les assegurances perquè volen aplicar tècniques millors o més efectives. “Al final, el sanitari el que vol és que et recuperis en el menor temps possible”, defensa. La qüestió és que quan algú es fa una assegurança privada no pensa que pugui tenir una malaltia greu, o que necessitarà un tractament car. I la llista d’exclusions de les assegurances, tot i que depenen de cada cas, pot ser curta, però engloba bona part dels procediments vitals.

Hospital de referència

Son Espases és hospital de referència, i ho és tant per als centres públics com per als privats. A més, com que és un centre universitari s’hi treballen també tots els tractaments experimentals. Hi arriben els accidentats de trànsit amb politraumatismes i problemes, així com intervencions coronàries d’alta complexitat. La sanitat pública també assumeix majoritàriament els tractaments cars, com la diàlisi. El que fa l’IB-Salut, en aquest cas concret, és concertar-la amb centres privats.

La unitat de parts i l’UCI neonatal de Son Espases són de referència a les Balears i hi acaben tots els naixements que es compliquen o són molt prematurs. Una professional del centre, que també treballa a la privada, assegura que és habitual rebre pacients de les clíniques. Les assegurances solen cobrir els parts ordinaris i també, si cal, cesària. “Però si hi ha una complicació com una hemorràgia –que és molt habitual– podria ser que el centre no tingui la sang necessària, li falti instrumental específic o hagi de fer una actuació que sap que després l’assegurança no li pagarà, i per això ho deriva”, exposa.

Antònia va seguir el seu embaràs a la privada i va tenir un part extremadament prematur. Va anar a Urgències i com que era cap de setmana recorda que hi havia pocs metges. “Inicialment, no em varen fer molt de cas, perquè com que era tan prest, devien pensar que eren molèsties d’embarassada”, recorda. Una vegada la va veure la ginecòloga, la van atendre i li varen practicar una cesària d’urgència perquè el part ja estava massa avançat. “Però la idea inicial era aturar-lo”, cosa que no va ser possible. Després del part sí que hi va anar a Son Espases.

Tot i que l’IB-Salut assenyala que el pacient derivat a la pública no ha de pagar, Antònia assegura que no sempre és així. “En el meu cas, va ser decisió del metge traslladar-me, no meva. En sortir de Son Espases em varen demanar quina assegurança tenia per passar-li la factura, que ascendia a prop de 3.000 euros diaris, entre l’UCI neonatal i les atencions que necessitava”, exposa. La pacient no té cap queixa de la privada, però reconeix que si hagués sabut que estava de part tan d’hora hauria anat directament a Son Espases. “Tothom diu que si tens alguna cosa greu, vagis a la pública”, resumeix. Aquesta idea és el que fa que els clients que té la privada, a l’hora de la veritat, no costin doblers a les assegurances, sinó al sistema públic. “És el que fa la privada: socialitzar les pèrdues i apuntalar els beneficis”, sentencia Joan.