Sánchez promet un projecte de govern autònom
MadridJosé Luis Rodríguez Zapatero ha sigut l’últim socialista que ha presidit el govern espanyol. Molts dirigents del PSOE lamenten, encara ara, que, influït pel PSC i els seus pactes amb ERC, beneís el procés estatutari i també que, anys més tard i espantat pel PP, reculés. Ell es veia com un jonc, que es torçava però no es trencava, i pensava que en treia rèdit polític. Fins que va arribar la crisi i va renunciar a l’ADN keynesià retallant a tort i a dret. Va desestimar quadrar-se davant Angela Merkel i va acabar el seu mandat obeint ordres i pactant amb el PP una reforma constitucional per garantir el rigor pressupostari. Pedro Sánchez no vol ser un Zapatero 2. De fet, encara és lluny de generar el corrent d’il·lusió que va despertar el seu antecessor al final del seu trànsit com a cap de l’oposició i tampoc no aspira a superar els 160 escons. L’actual secretari general del PSOE es conforma a aconseguir-ne més de 100 i poder formar govern amb Ciutadans o Podem. Ell promet, això sí, un projecte autònom, que es mantingui fidel a la seva identitat i que no viri en funció de les amenaces.
És el que va fer ahir davant unes 2.500 persones vingudes de tot Espanya -al partit li costa mobilitzar grans masses- en la presentació de les llistes del PSOE al pavelló Magariños, l’antic de l’Estudiantes, a la zona alta de la capital. Segurament el compromís més clar d’aquest projecte autonòm i equidistant entre el PP i els nous és la reforma constitucional. Un meló que Zapatero no es va atrevir a obrir i que ell vol tirar endavant tot i saber que, com a mínim, necessitarà la complicitat del PP. Va advertir que en cap cas actuarà tenallat per l’“amenaça”. ¿I quines són les “amenaces” que planen sobre la reforma del marc legal del 1978? D’una banda, fer-la per donar resposta només a les exigències de l’independentisme, com demanen alguns dels promotors de l’anomenada tercera via, i de l’altra aparcar-la per la pressió dels “immobilistes”, que com el PP volen un marc “petrificat” i inalterable.
Sánchez i el PSOE proposen una via que superi el “col·lapse” i que acompanyi una agenda de reformes àmplia. Va recordar que els “millors” canvis, a Espanya, tenen la firma de l’esquerra. En el cas de la Constitució, els socialistes tenen voluntat de canvi però no han concretat quin és exactament el seu punt de partida, sobretot a l’hora de reconèixer “singularitats”.
Repartint banderes d’Espanya
Ahir s’hi va tornar a comprometre partint de la base que la descentralització ha tingut “avantatges” i ara té “insuficiències”. La seva reforma arribarà, va prometre, des del diàleg i amb l’ànim de buscar “un consens com el del 1978”. Per això cal un text que en l’espinós àmbit territorial avanci en el model “federal” i clarifiqui el finançament i quines competències té cadascú. Tot això, i aquí és on es fa notar el pes d’Andalusia i de Susana Díaz, “garantint la igualtat i la unitat d’Espanya”. D’aquí que se situï en el terme mitjà que, segons el seu equip, li permet estar en una posició central (“Som el partit amb més capacitat d’unir i integrar”, afirmava ell). Mentre prometia plantar cara al PP no eren casuals les banderes espanyoles que, per primer cop, el partit repartia als militants en un míting i que convivien amb les d’Europa i el PSOE.
Però la reforma no ha de donar només resposta al debat territorial. Ha de contenir també un fort component social i regenerador. Sánchez va recordar que al final del mandat de Zapatero es va pactar per garantir constitucionalment l’estabilitat pressupostària i va indicar que ara cal fer-ho per garantir “l’estabilitat social”, blindant l’accés a la sanitat o l’educació en igualtat arreu de l’Estat. El PSOE és conscient que el 20-D es juga també en el camp de la regeneració. La corrupció ha desgastat com mai els grans partits i el PSOE no hi és aliè. Ha fet gestos, com ara incorporar Irene Lozano, exdiputada d’UPyD, per posar al dia el discurs del partit en aquest àmbit, i Sánchez pensa que ha fet els deures firmant, per exemple, un conveni amb Transparència Internacional, com també va fer CDC. És un pas, però en caldran més a la nova Constitució per garantir més transparència i una democràcia més posada al dia. Va admetre que als socialistes la corrupció els ha afectat tot i que no és “sistèmica” com al PP.
L’agenda de reformes de Sánchez, no subordinada a tercers, segons va reiterar, passa encara per derogar la llei Wert d’educació o la llei mordassa, que limita els drets civils. El PSOE també volia derogar la reforma laboral, però ara ja només parla de fer-hi canvis. Més enllà del reformisme -“l’autèntica pàtria la tenim als serveis públics i als centres de treball”- i de canvis a la Constitució, el líder socialista promet també un altre tarannà. El PP fa quatre anys que governa amb majoria absoluta i, des de fa mes de mitja legislatura, ha vist com les majories al carrer deixaven de correspondre’s amb les del Congrés, tal com es va demostrar en les últimes eleccions municipals i autonòmiques del maig.
La promesa de tarannà, de nou
Malgrat això, Mariano Rajoy ha optat per fer anar el corró i aprovar lleis en solitari. “Jo no sé com serà la nostra majoria, però mai farem les coses perquè sí, sense acord i diàleg. Volem fer-ho d’una altra manera”, va prometre Sánchez, que va afirmar que ell és qui, al capdavant d’un partit “que està preparat i que té més d’un segle d’història al costat de les classes populars i no a coll de cap gegant”, representa millor “l’altra Espanya possible”.
El candidat socialista busca girar full a la polèmica per Lozano
L’exministre Ángel Gabilondo és un home intel·lectualment respectat al partit. Al míting d’ahir va centrar perquè Sánchez rematés i tanqués la polèmica per la incorporació de l’exdiputada d’UPyD Irene Lozano com a número quatre a la llista de Madrid. Gabilondo va dir que “tothom que vulgui lluitar per una societat més justa té cabuda al PSOE”. Sánchez va contraposar la seva gestió interna a la del PP. “Quan hi ha dirigents que s’avergonyeixen del PP [en referència a l’afirmació de Cristóbal Montoro que va sacsejar les files conservadores], nosaltres obrim el partit a independents que també volen canviar Espanya”, va dir. Va ser l’única referència a un tema que va encendre els ànims en la reunió de la comissió de llistes divendres i va enrarir el clima al comitè federal de dissabte. Lozano, present al míting, no va disculpar-se amb els socialistes ofesos per les seves crítiques quan era d’UPyD i va reiterar que la seva incorporació és “una prova de canvi”.