Guillem Febrer Fons: "La salut mental encara arrossega estigma social”

ManacorGuillem Febrer Fons (Manacor, 1973) fa pràcticament tres dècades que és el gerent d’Estel de Llevant, l’entitat prosalut mental que ja ha ajudat milers d’usuaris i famílies de la comarca de Llevant. Ara que estrena nou espai al barri de la Torre de Manacor, en parlam amb tranquil·litat.

Ha costat molt transformar aquesta antiga fàbrica de ràfia abandonada en un espai de formació?

— Hem estat uns tres anys d’obres. El projecte va començar el 2022 i fins ara no hem pogut obrir. Per a nosaltres era molt important que l’espai quedàs reconeixible i en certa manera poder recuperar l’antiga fàbrica de ràfia com a edifici del barri. Aconseguir que la reforma en deixàs l'estructura reconeixible era un repte.

Satisfets de com ha quedat?

— Estam molt contents del resultat, perquè és més o menys com ens l’imaginàvem. Ha costat quasi 2,2 milions d’euros d’obra, que han estat subvencionats per la Conselleria de Serveis Socials, a més de 50.000 euros més, que han estat finançats per la Fundació la Caixa a fi de dotar la cafeteria.

Com es divideix l’edifici?

— L’edifici s’estructura en planta baixa i pis. A baix hi haurà la cafeteria i el servei ocupacional, que vindria a ser una ampliació del que ja hi ha al carrer de la Fàbrica, a més d’un petit apartament supervisat per a dues persones, que es complementa amb un altre per a 6 al primer pis.

La cafeteria-restaurant tindrà idò una part social.

— La cafeteria servirà per desenvolupar una formació dual de cambrer per a usuaris d’Estel de Llevant amb un 50% de formació teòrica i un 50% remunerada.

Esperàveu arribar fins aquí quan vàreu començar?

— Quan començàrem fa 30 anys, l’any 1996 a la sagristia de la parròquia dels Dolors, no ens pensàvem arribar fins aquí. Ateníem una dotzena de persones, com bonament podíem… Ara, segons les xifres de l’any 2025, vàrem atendre 317 persones amb un trastorn mental i 170 famílies. Hi ha hagut un augment quantitatiu, però sobretot qualitatiu. En aquest sentit, cada cop intentam cobrir totes les necessitats de la persona perquè tingui una vida plena, perquè la pugui recuperar. Una integració social i laboral com més plena millor.

Passats aquests anys l’estigma per les malalties mentals encara existeix?

— Cada cop menys, és cert, però encara queda un camí a fer per transformar l’estigma en estima. Crec que és un camí que anam transitant tots plegats. Pens que cada vegada s’entén més la diversitat, la diferència, que de vegades deriva d’un trastorn mental i de voler viure i fer les coses d’una manera distinta. Crec que aquest missatge, aquesta pedagogia, de cada vegada s’ha anat entenent més i compartint més.

Quines són les aspiracions ara d’Estel de Llevant?

— Un creixement de serveis, tan innovadors i de la màxima qualitat com sigui possible, amb noves metodologies. Sempre tens la sensació que ho hauries pogut fer millor i està clar que no totes les necessitats estan cobertes, però mantenir i millorar el que tenim també és un repte que fa il·lusió.

Quin és aquest repte somiat?

— Un servei per permetre atendre persones en moments de crisi i que no sigui necessari anar a l’hospital, amb més actuacions a domicili. Ens basam en una metodologia de diàleg obert desenvolupada a Finlàndia.