Salt del Freu, per on s’escola la vida de la vall d’Orient

PalmaUn paisatge d’ègloga, com el descrigué Llorenç Villalonga a Les Fures (1967), però cultural, al cap i a la fi, “perquè darrere aquestes coses hi ha, en carn viva, l’home que les ha creades”. Parlam d’Orient, aquest llogaret del terme de Bunyola, declarat conjunt històric (BIC), que s’estén per un turó situat estratègicament al bell mig d’una vall allargassada, entre els colls d’Honor i del Bosc, amb dues sortides cap al Raiguer, per Solleric i el Freu. Dominada per algunes de les grans muntanyes de la serra de Tramuntana, Patrimoni Mundial. Ens posam a caminar des de la mateixa parada del bus TIB (L-331 Alaró-Orient/consultau-ne horaris i disponibilitat al web tib.org), ben davant les cases de Cals Reis, en direcció a Bunyola per la carretera Ma-2100. Parau atenció, perquè les primeres passes d’aquesta ruta són per asfalt; tant si sou poca o molta gent, procurau anar sempre en filera d’un i per l’esquerra de la calçada.

La ruta

[00 min] Sortim d’Orient en direcció a Bunyola per carretera. Deixam enrere l’històric llogaret i l’estratègic turó sobre el qual s’ubica l’església de Sant Jordi, del segle XIX, bastida de bell nou sobre un antic oratori que ja trobam documentat a mitjan segle XIV. En aquest primer tram de ruta hem de travessar la vall fins a l’entrada del camí del Freu, entre Can Nico i Son Perot (Pk 8,6).

Des de la negra espessor de l’asfalt, la nostra vista s’abeura i assacia de la llum d’un paisatge de colors infinits, extensos sementers i un rost bosc de muntanya coronat pels cims de la serra d’Alfàbia, el coll del Jou, el pas de na Maria, Lofra, na Franquesa, la Rateta, el castell d’Alaró, el puig de Can Llenderina, la talaia de Cals Reis i el Castellot. Mentrestant, per la passa i la mirada, vorejam el torrent d’Orient. El seu curs s’inicia en el coll del Bosc, dins Coma-sema, i tot seguit s’escola per l’estret pas del Freu cap a la vall de Coanegra. Uns metres després de l’entrada de Can Nico [20 min], trobam a l’esquerra els indicadors de la Ruta de Pedra en Sec que ens senyalen el camí Vell de Santa Maria per la vall de Coanegra. Deixam l’asfalt i ens dirigim cap als planiols i el salt del Freu. A la dreta del camí, que travessa un ample i extens sementer, trobam la font de les Tres Piques, primer, i la font del Freu, després. La seva presència palesa la necessitat d’abastiment d’aigua sobre una via antigament molt transitada per traginers i pastors.

Deixam a l’esquerra les cases del Freu [35 min]. Aquestes ruïnoses parets guarden secrets ja oblidats. Un succés prou important trasbalsà la vida dels habitants d’aquelles cases. Ocorregué l’estiu del 1804, a final del mes d’agost, quan tres perillosos reus –Martí Reca, Antoni Lluís Rubio i Mateu Castanyeda–, d’un tarannà criminal i virulent, fugiren de la presó de Palma. Durant tres dies es reforçà la vigilància a diversos municipis de Mallorca, especialment a la Serra. No obstant això, l’horabaixa del 25 comparegueren davant les cases i després d’amenaçar els seus habitants s’endugueren un important i quantiós botí. El fet es troba perfectament descrit i documentat al llibret de Tomàs Vibot, ‘¡Crims, infàmies i immoralitats a Bunyola i Orient (segles XVI-XIX), editat el 2005 pel Col·lectiu Cultural Sitja amb el suport de l’Ajuntament de Bunyola.

Tot seguit, botam un tanca i travessam el torrent. Immediatament després, topam amb una important bifurcació [40 min]. A la dreta, el camí que baixa al fons de la vall, on trobam les restes d’un molí fariner hidràulic d’època musulmana. Paga la pena perdre una estona per anar-lo a veure i arribar també fins al salt del Freu. Hi baixam còmodament per un camí de carro que mor just tocar el llit del torrent [50 min]. Un cop finalitzada aquesta curta variant de la ruta, recuperam el camí principal [1 h 00 min], i continuam la nostra caminada, ara en direcció a Santa Maria. Ho feim per un camí de carro, molt ben bastit, que descriu unes breus llaçades de pujada que ràpidament ens situaran sobre una mena de collet. Trobam una paret que el camí travessa per un portell sense barrera [1 h 05 min]. Uns metres més endavant, deixam a la dreta el camí de Coanegra i continuam ascendint de cara pel comellar de la Comuneta, als peus del Castellot, a la nostra esquerra.

Arribam al pas de l’Estaló [1 h 30 min], testimoni mut de l’esplendorosa activitat agrícola i ramadera de la vall temps enrere. A la dreta, el camí de ferradura que duu a Alaró per la possessió del Rafal; a la nostra esquerra, el pas obert a cop de barrobins l’any 1905. Aquesta encletxa artificial serví per millorar les comunicacions entre un vessant i l’altre de la muntanya. Si ens hi fixam, sortint del pas, a la dreta i sobre la roca, encara és visible la data d’obertura. “El pas de l’Estaló i tota la contrada que l’envolta, fins a la partió amb el terme d’Alaró, configuren l’anomenada Comuneta de Sant Jordi, o d’Orient, posteriorment dita Comuneta de Cals Reis, quan s’integra dins aquesta possessió com a propietat privada. La propietat de la Comuneta era de l’oratori (actual església) i, en general, com en els concerts de comuna, dels habitants d’Orient, els quals elegien cada certs anys un obrer perquè, en nom seu, l’administràs”. (Fons documental, fitxa 04. Gaspar Valero, 02/12/2018)

Talaia de Cals Reis

Des del pas de l’Estaló iniciam el descens cap a Orient. Ho feim pel mateix camí de carro que travessa la roca i que no deixam fins a arribar a un portell de ferro amb un botador [1 h 40 min], a la nostra esquerra, que separa el bosc de muntanya dels conreus de la possessió oriental de Cals Reis. Si ens decantam per aquesta opció, en un quart d’hora serem al llogaret bunyolí. Nosaltres proposam allargar la ruta, seguint el camí que a partir d’aquí s’enfila decidit cap a la talaia de Cals Reis. [1 h 50 min] En assolir el punt més alt d’aquest itinerari, a 607 m d’altura, deixam a la dreta el camí que puja a la talaia i avançam tot just unes passes, perquè immediatament després abandonam el camí principal per l’esquerra per seguir un tirany que travessa un antic ranxo de carboner i connecta amb el camí del pas de l’Escaleta que uneix Alaró i Orient pel torrent de l’Estret. [1 h 55 min] Seguim els indicadors de la Ruta de Pedra en Sec en direcció al llogaret bunyolí, cap a l’esquerra. Passam per davant la Fontenta [2 h 10 min].

Sortim a la carretera (Ma-2100), a la qual ens incorporam per l’esquerra, a l’altura del pk 11, molt a prop de Can Garau [2 h 15 min]. Un darrer esforç per damunt l’asfalt que sortosament ens regala unes belles panoràmiques de la vall d’Orient. La nostra ruta acaba a la parada del bus TIB, ben davant Cals Reis [2 h 30 min].

@Fita_a_Fita