Memòria històrica
Societat04/01/2023

"Sabem que a sa Coma hi ha restes, però fins que no obrim la fossa és difícil saber-ne el nombre"

El Govern triplica la inversió en el quart Pla de fosses, que s'ha adjudicat a les empreses Aranzadi i ATICS

PalmaEl quart pla de fosses començarà a final de gener i una de les primeres actuacions —juntament amb la tercera intervenció de Son Coletes—, serà la primera fase de l'exhumació de la fossa de sa Coma. Així n'han informat el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, i el secretari de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, durant la presentació del pla, que consideren "el més ambiciós" que ha tirat endavant fins ara l'Executiu. "Sabem amb tota probabilitat que hi ha d'haver una fossa a sa Coma i hi ha restes humanes, però fins que no obrim és difícil saber-ne el nombre", ha dit l'arqueòleg coordinador d'ATICS, Francesc Busquets.

Per primera vegada, les empreses Aranzadi i ATICS executaran conjuntament el pla —fins ara havien estat les empreses encarregades de l'exhumació i estudi de les fosses, però de manera independent: Aranzadi es va encarregar dels primers dos plans i ATICS del tercer. El pressupost per executar-lo és d'1,3 milions d'euros, el triple d'inversió que el tercer. Yllanes i Jurado han ressaltat l'esforç pressupostari i han remarcat el component multifacètic del pla. Perquè no només s'hi contemplen les tasques d'excavació exhumació i identificació de cossos en fosses, sinó també els estudis històrics sobre les fosses (a què es destinaran 50.000 euros), els estudis sobre memòria democràtica (218.000 euros) i la restauració i conservació de materials i documentació trobats a les fosses (39.000 euros).

Cargando
No hay anuncios

Pel que fa a la fossa de sa Coma, està prevista una primera fase abans de l'estiu i la segona, després de la temporada turística. Serà una intervenció diferent de qualsevol que s'ha fet fins ara a les Illes perquè és en plena platja, sota la sorra, i "obrir allà pot tenir la seva dificultat tècnica", ha assenyalat Busquets. És una localització important perquè està vinculada al desembarcament de Bayo i "a l'imaginari popular, era la gran fossa de batalla de Mallorca", ha apuntat l'arqueòleg. Als anys noranta ja es varen trobar restes humanes "però no sabem l'estat de la fossa, perquè les llevantades han pogut fer molt de mal", ha matisat. El pla també inclou treballs a altres llocs relacionats amb aquest episodi com les fosses de Son Escrivà i de l'hospital de sang, l'interior i l'exterior del cementeri de Son Carrió, la segona fase d'intervenció al cementeri de Sant Francesc de Formentera, així com la primera intervenció a Cala Sant Vicenç, a Pollença.

Cargando
No hay anuncios

Son Coletes: més sorpreses?

La intervenció prioritària, a final de gener, serà la tercera fase de Son Coletes. Fins ara, s'han trobat a la fossa restes òssies d'un mínim de 86 persones, però "segons les investigacions prèvies, podem estar en menys de la meitat de què hi ha allà", ha apuntat l'arqueòloga forense d'Aranzadi Almudena García-Rubio durant la presentació del pla. Les previsions de quantes troballes més es poden fer són incertes, perquè moltes fosses varen desaparèixer amb les criptes subterrànies que es van fer als anys cinquanta, "però Son Coletes ens està donant moltes sorpreses", ha continuat.

Cargando
No hay anuncios

García Rubio ha destacat a més que l'equip de treball, entre Aranzadi i ATICS, estarà format per fins a 50 persones i inclourà experts de les Illes Balears que porten anys treballant en alguns dels temes d'interès de recerca. “La multidisciplinarietat que ja s'anava donant en els plans anteriors s'amplia ara amb professionals de la comunicació, la psicologia, el dret o l'antropologia social, entre d'altres”, ha explicat. A més, ha remarcat que el treball conjunt entre les empreses permetrà creuar mostres dels laboratoris de Barcelona i el País Basc.

Busquets, per part seva, ha destacat la importància que tindrà en aquest pla la introducció de la figura de la psicòloga Ana Miñarro, com a suport a familiars de les víctimes, i també la de figures com el coordinador dels estudis històrics i de recerca, Jaume Claret. Així mateix, ha assenyalat alguns dels estudis prioritaris en el pla: l’elaboració del Mapa de Fosses de Menorca, que permetrà completar el Mapa de Fosses de les Illes Balears, l’actualització del cens de persones assassinades per la repressió franquista a les Illes per a la seva publicació, l’estudi sobre espais de la memòria per a la seva catalogació, o l’estudi sobre els bombardejos de les forces provinents de les Illes Balears i els bombardejos ocasionats a l’arxipèlag, entre d’altres.