La ruta migratòria cap a les Balears deixa almenys 63 morts el 2025

PalmaEl delegat del govern espanyol a les Illes Balears, Alfonso Rodríguez, ha afirmat que l’executiu estatal no pot confirmar les xifres globals difoses per l’organització Caminando Fronteras sobre la mortalitat a la ruta migratòria del nord d’Àfrica cap a les Balears, tot i que ha assegurat que les “respecta”. En qualsevol cas, ha corroborat la mort de 63 persones en aquest trajecte durant el 2025.

Rodríguez ha fet aquestes declaracions durant la roda de premsa de balanç de l’any, després que Caminando Fronteras estimàs aquest dilluns que 1.037 persones haurien mort intentant arribar a les costes balears al llarg del 2025.

Inicialment, el delegat ha fet referència a l’informe de l’entitat, però quan li han demanat per la xifra de morts ha puntualitzat que el govern espanyol només pot confirmar els cossos localitzats a les aigües de les Balears. “No sabem quantes embarcacions surten realment d’Algèria”, ha admès, segons recull Europa Press.

Segons ha explicat, sovint els serveis d’Emergències reben avisos de familiars o coneguts dels migrants dies després de la sortida de les pasteres, moment en què s’activen els dispositius de recerca, amb la participació de Salvament Marítim o Frontex, que opera a la zona des del febrer d’enguany. Rodríguez ha qualificat la migració de “drama en què es perden moltes vides”, impulsat per “màfies que cal combatre” i protagonitzat per persones que cerquen un futur digne que no troben en països com el Sudan, Somàlia o Mali.

Durant la seva intervenció, ha remarcat que el 2025 les arribades a les Balears han augmentat un 24,5% respecte del 2024, fins a situar-se al voltant dels 7.300 migrants, amb un “increment notable” de perfils vulnerables. Aquesta situació va motivar la declaració d’emergència per part del Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

Porta d'entrada

El delegat també ha volgut rebatre que les Balears siguin la “principal porta d’entrada” de migrants a Espanya o a Europa, i ha recordat que enguany han arribat més de 17.500 persones a les Canàries, unes 63.000 a Itàlia i prop de 18.000 a Creta.

En aquest context, ha destacat que el 2025 s’han aprovat 6,7 milions d’euros per a noves instal·lacions d’acollida en trànsit als ports de Palma i Eivissa, com també per al mòdul de custòdia policial de la Savina, a Formentera, a més del reforç dels efectius policials i de Salvament Marítim.

Entre les mesures adoptades, ha subratllat la incorporació del patruller oceànic Duque de Ahumada, el vaixell més gran i avançat de la història de la Guàrdia Civil, com també la millora dels sistemes de vigilància i detecció gràcies a una inversió urgent de 3,3 milions d’euros del Ministeri de l’Interior.

Rodríguez ha posat en valor la feina “intensa i professional” de les forces de seguretat, Salvament Marítim, la Creu Roja i les entitats col·laboradores, que –ha dit– han permès garantir un tracte digne a persones que fugen de situacions personals extremes.

La pressió migratòria ha duit el Ministeri de l’Interior a prorrogar fins a finals d’octubre el reforç extraordinari de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional a les Illes. Per això, ha insistit que “no es pot afirmar” que l’Estat abandoni les Balears davant aquest repte.

Pel que fa a la recent visita del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, a Algèria, Rodríguez ha evitat atribuir-hi directament una possible reducció de les arribades, i ha recordat que la migració és un fenomen “voluble” amb molts factors. Tot i això, ha expressat la seva confiança que les negociacions millorin la cooperació per combatre les màfies i avançar cap a una migració “segura i circular”.

Instal·lacions “dignes” a Son Tous

Finalment, demanat per la declaració de projecte d’interès autonòmic de la remodelació de l’antic quarter de Son Tous per acollir menors, Rodríguez ha explicat que el govern estatal ha aportat prop de set milions d’euros per a la seva atenció, amb l’objectiu de garantir-ne una integració social i educativa.

Tot i admetre que desconeix com seran exactament les unitats d’acollida, ha confiat que siguin “dignes, estables i amb capacitat real d’integració”, d’acord amb les necessitats dels menors.