"Ja som Carros de Foc!", exclamàrem orgullosos la meva dona i els meus dos fills, de 7 i 10 anys, després de completar les sis etapes de la travessa que connecta els nou refugis del Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Una setmana en ruta pel Pirineu català, amb un desnivell acumulat de 9.200 metres, i gaudint de la bellesa espectacular d'aquests paratges únics.
Perdonau que comenci aquesta crònica d'una manera tan personal, però la meva apassionada satisfacció com a pare i membre d'una família tan excursionista i agosarada m'obligava a fer-ne menció.
La Carros de Foc és una travessa a cavall entre les comarques dels Pallars, l'Alta Ribagorça i la Vall d'Aran, i que ens permet conèixer a fons aquest Parc Nacional de Catalunya. La ruta connecta els nou refugis que integren aquesta original proposta -La Restanca, Ventosa i Calvell, Estany Llong, Colomina, Josep Maria Blanc, Ernest Mallafré, Amitges, Saboredo i Colomers- i que es va començar a popularitzar a partir de l'any 2000. (www.carrosdefoc.com)
Consells
Per als qui no l'heu feta mai o només a mitges, i sou excursionistes avesats, un parell de recomanacions si anau en grup o família, i sobretot si us acompanyen infants petits:
1) Abans de prendre una decisió, revisau tota la informació sobre la travessa. És recomanable a partir de mitjan juliol.
2) A l'hora de marcar un punt d'inici i arribada, us aconsell Arties, a la Vall d'Aran. Així podeu fer primer el refugi de la Restanca, que queda més esquerra mà dels altres, i acabar a Colomers, prop de Salardú. Haureu passat pels nou refugis, sense necessitat de tancar circuit.
3) Quant a la ruta, evitau el coll de Contraix (2.960m). No és difícil si estau avesats a l'alta muntanya o si sou senderistes molt sofrits, però per als menuts pot ser un entrebanc important. Com a alternativa, en sortir de La Restanca pel coll de Crestada baixau a l'embassament de Cavallers (Vall de Boí) passant pel refugi de Ventosa i Calvell, i d'allà un taxi 4x4 us pot acompanyar fins a l'estany de Llebreta, a hora i mitja del refugi d'Estany Llong. D'aquesta manera, en un dia haureu ajuntat dues etapes.
4) No us podeu perdre en cap cas l'excel·lent cuina del refugi de Saboredo. És petit, 21 places, però molt acollidor. Aquí les converses són intensament tranquil·les.
5) Anau sense presses i gaudiu del paisatge, les etapes entre refugi i refugi ho permeten. I, sobretot, anau amb seny ("seny de bèstia vella", com deia el meu pare) i respecte. La muntanya et pot donar moltes satisfaccions, però també sorpreses desagradables.
L'experiència de la Carros de Foc val la pena i la satisfacció és molt gran. Ho sabem els que l'hem viscuda. Als qui la vulgueu viure, molta sort i bona ruta!!!