Els robots ja han estalviat 45.000 hores de feina als funcionaris de la CAIB
El Govern ha automatitzat part de la tramitació de més de 432.000 expedients en dos anys, però empresaris i administrats continuen denunciant que la lentitud burocràtica es nota en el dia a dia
PalmaEls robots informàtics ja han assumit l’equivalent a més de 45.500 hores de feina dels empleats públics de la Comunitat Autònoma en només dos anys. És una de les xifres més concretes amb què el Govern defensa els resultats de la seva política de simplificació administrativa: els programes d’automatització implantats a la CAIB han intervingut en més de 432.000 expedients i 70.000 documents, principalment per assumir tasques repetitives que fins aleshores havien de fer manualment els funcionaris, segons les dades aportades per l'Executiu a l'ARA Balears.
La xifra, però, conviu amb una realitat molt menys optimista fora dels despatxos de l’Administració. Hotelers, despatxos d'arquitectura, pagesos, petites empreses i autònoms continuen denunciant procediments lents, informació que s’ha de presentar més d’una vegada, inspeccions duplicades i administracions que no sempre comparteixen les dades que ja tenen. És a dir: el Govern pot acreditar que determinades feines internes s’han automatitzat, però això no significa necessàriament que l’administrat ja percebi una Administració més ràpida.
I aquesta és precisament una de les qüestions que deixa oberta la xifra de les 45.500 hores: quantes d’aquestes hores estalviades s’han traduït realment en menys dies o mesos d’espera per al ciutadà?
Robots per a les feines repetitives
No es tracta de robots físics ni, en la major part dels casos, de sistemes que decideixin autònomament si una ajuda s’ha de concedir o denegar. Són programes que executen automàticament operacions administratives basades en regles prèviament definides: consultar informació, comprovar dades, classificar o moure documents i executar fases mecàniques d’un expedient.
Segons les dades aportades pel Govern, els robots han permès estalviar als funcionaris 45.500 hores de treball repetitiu, temps que l’Executiu assegura que s’ha pogut dedicar a tasques de més valor. L’automatització ja s’ha introduït en diferents fases de la Renda Social Garantida (Resoga), els expedients del Fogaiba, les tramitacions vinculades a les energies renovables i especialment l’autoconsum, i les ajudes al lloguer, entre altres procediments.
La filosofia és senzilla: que una màquina faci les comprovacions rutinàries que no necessiten criteri humà i que els empleats públics es concentrin en les fases dels expedients que sí que exigeixen valoració, coneixement tècnic o presa de decisions.
7,6 milions més per multiplicar els robots
L'Executiu considera que el projecte pilot ha funcionat i ara vol fer un bot d’escala. Ha posat en marxa una licitació de 7,6 milions d’euros, sis vegades superior a la inversió inicial, per estendre aquest sistema.
D’aquesta quantitat, 4,4 milions d’euros es destinaran a ampliar l’ús dels robots i 3,2 milions a implantar eines de mineria de processos. Aquesta tecnologia ha de permetre analitzar com funcionen els procediments administratius i detectar colls de botella, duplicitats i ineficiències abans de decidir on resulta més útil automatitzar. Aquesta segona pota és significativa perquè apunta directament a un dels problemes que denuncien els administrats: no sempre basta automatitzar una passa si el procediment complet continua contenint tràmits duplicats o fases que allarguen innecessàriament la resolució.
La simplificació va més enllà dels robots
L’Executiu inclou aquests avenços dins un paquet molt més ampli de simplificació administrativa. En l’àmbit tributari, per exemple, fins a l’agost d’enguany s’havien efectuat 188.240 pagaments a través de Bizum, per un valor conjunt de 22,2 milions d’euros. El sistema de pagament flexible havia estat utilitzat per 2.279 contribuents, mentre que la Declaració Única de Transmissió d’Immobles permet agrupar en una sola declaració diferents obligacions tributàries derivades d’una compravenda.
També s’han aplicat mecanismes per evitar determinats tràmits duplicats en dependència i discapacitat. Les denominades passarel·les permeten, en alguns casos, reconèixer graus de discapacitat aprofitant valoracions de dependència que l’Administració ja ha efectuat, sense obligar la persona a passar per tot el procediment una altra vegada.
Durant el 2025, 4.783 de les 14.482 resolucions de discapacitat, un 33% del total, es varen fer mitjançant aquestes equivalències. Fins al 31 d’agost del 2026 se n’havien resolt 3.774 d’aquesta manera, prop d’un 28% del total.
45.000 hores estalviades, però quants mesos menys d’espera?
El balanç ofereix, per tant, xifres que permeten acreditar que determinades parts de l’Administració han canviat. Però hi ha una dada que el Govern no aporta en aquest recompte i que resulta més difícil de mesurar: quant s’han reduït els terminis reals dels expedients gràcies a l’automatització. I és aquí on contrasta la distància entre la visió de l’Executiu i la dels ciutadans i empreses que han de relacionar-se diàriament amb l’Administració. Les crítiques a la lentitud i duplicitat de l'Administració són generalitzades, si bé fonts de l'Executiu demanen paciència perquè admeten que després de dècades de construcció d'un model burocratitzat, "canviar-lo no serà senzill", apunten.