Avui coneixem
Societat05/03/2023

“Ser restauradora sona a professió del segle XVIII, però utilitzam raigs X”

Avui coneixem la restauradora, Caterina Fiol Siquier

PalmaDiu que quan tenia un any la seva padrina li va donar una agulla i que no l’ha amollada mai més. Caterina Fiol Siquier (sa Pobla, 1994) havia de ser arquitecta, però alguna cosa dins seu li va dir que no havia de construir, sinó conservar. Una de les millors decisions que ha pres va ser matricular-se al grau de Conservació i Restauració de Béns Culturals. Parla amb respecte de la professió i dels seus companys, i menciona que el món dels teixits, que són la seva especialitat, és apassionant.

La sensibilitatpels materials és una cosa inherent a la seva família:“Venc d’una tradició d’artesans: els meus padrins eren fusters i les padrines, modistes. He crescut envoltada de gent que feia feines manuals i m’ha ensenyat la importància de tenir sensibilitat pels materials que tenim en el nostre entorn”. Per ella, els teixits són “un reflex de la història de cada societat i de cada època determinada”, així com una font de transmissió de coneixement. L’entusiasma, a més, contribuir a revalorar els “objectes tèxtils que, per preciosos que fossin –manufacturats amb fils d’or, plata i pedres precioses–, històricament s’han classificat com a objectes d’ús i no se’ls ha donat el valor històric i artístic que mereixen”.

Cargando
No hay anuncios

Les habilitats que requereix aquesta professió, apunta la poblera, són molt més que habilitats manuals. “Ser restauradora sona a professió del segle XVIII, però utiltizam raigs X”, manifesta. Afegeix que és una feina tècnica i científica, i que una restauradora ha de tenir coneixements amplis de diversos àmbits:història, tècniques artístiques, materials, tècniques de fotografia, biologia, química, tècniques analítiques –com difracció de raig X, microscòpia òptica, espectroscòpia infraroja...–, sistemes d’emmagatzematge, sistemes d’exposició, control ambiental i un llarg etcètera. Per això, cal rodejar-se d’un equip multidisciplinari segons el que requereixi l’obra. A Itàlia va descobrir el significat real de la seva feina: “Allà vaig aprendre l’excel·lència, la rigorositat i, sobretot, a respectar el temps que cada obra necessita. Diuen que l’obra et parla, i jo ho vaig entendre a Itàlia”.

Ha participaten la restauració de les tapisseries de la sala de plens del Consell de Mallorca, dirigida per l’empresa de restauració Tracer SL, i la restauració del retaule major del Convent de les Caputxines, sota la batuta de Maria del Mar Riera. Caterina assegura que és un cul inquiet i molt curiosa, per això sempre tresca per trobar projectes que l’estimulin. Ara bé, la seva no és una feina estable: “Sempre estàs pendent de subvencions, convocatòries i concursos. No és senzill, però una part de la professió t’obliga a estar atent i conèixer els interessos de les institucions”.

Cargando
No hay anuncios

Apassionada, parla amb emoció de la indústria tèxtil que hi havia fa dècades a Mallorca, “que exportava a escala internacional. Hi havia fàbriques com Can Morató, a Pollença, i Tapices Mora, a Palma”. Destaca, també, el patrimoni tèxtil que conservaven els grans casals senyorials de Palma, “vestits amb domassos i tapissos flamencs”. I no s’atura de dir coses que fan que li brillin els ulls.