Els residents conquereixen el Born de Palma a cop de trempó i pa amb oli

PalmaEl Born ha estat aquesta nit dels veïnats. Centenars de residents de Palma han conquerit el passeig amb carmanyoles, trempó, pa amb oli i ganes de compartir taula en el darrer Dimecres a la Llesca de l’estiu, una trobada veïnal impulsada per Brunzit que ha convertit durant unes hores un dels espais més emblemàtics i turistificats de Ciutat en un gran sopar a la fresca. La trobada ha estat precedida per la polèmica decisió de la Policia Nacional d’ordenar als restaurants del Born que retiressin les seves terrasses durant l’acte, davant el temor que la concentració pogués derivar en actes de "sabotatge" o "confrontació directa" amb els establiments, segons la informació traslladada als restauradors. Hores després, però, el que ha omplert el passeig han estat famílies, joves, infants i gent gran menjant plegats i reivindicant l’ús veïnal de l’espai públic.

El primer que sorprèn en arribar al Born és que avui no sembla el Born de qualsevol altre vespre d’agost. Les taules de les terrasses han desaparegut i l’espai que habitualment ocupen els clients dels restaurants ha quedat lliure. Al seu lloc hi ha grups asseguts a terra, damunt els bancs o al voltant de taules improvisades mentre de fons sona música i es balla ball de bot. Una carmanyola oberta aquí, una barra de pa allà, un plat de trempó que passa d’una mà a una altra. Hi ha qui ha duit el sopar de casa i qui simplement ha vengut amb ganes de compartir una estona amb els altres.

Al voltant, però, el Born habitual continua allà. Els aparadors de les botigues de luxe eren encesos, les grans marques internacionals il·luminen el passeig i els carrers del voltant continuen plens de visitants. Enmig d’aquest escenari, però, la fotografia és una altra: infants jugant, famílies sopant i veïnats fent la xerradeta. El contrast entre el Born comercial i el Born veïnal no podria ser més evident.

Fins i tot el terra té avui una altra funció. Hi ha jocs pintats al paviment, com la xarranca, i els adults hi boten entre cullerada i cullerada. Nins que corren, padrins asseguts als bancs, joves que arriben amb amics, parelles, famílies amb criatures i persones que han vengut soles i que acaben trobant un lloc entre els altres. Totes les edats caben en el mateix passeig. "Fa anys que venc pel Born i no l’havia vist així. Ara sembla que és de la gent, dels mallorquins, no de les terrasses. És molt agradable poder seure aquí i veure els nins jugar sense haver de consumir res. És un espai públic recuperat", explica Catalina Romaguera, de 74 anys, que ha vengut amb les seves filles i els seus nets.

Un poc més enllà, Marga Ensenyat, de 33 anys, ha duit menjar de casa i el serveix mentre els seus fills juguen al seu costat. "És això el que hauríem de poder fer sempre. El Born és nostre també. No pot ser que per gaudir d’un espai públic paregui que hagis d’entrar dins un restaurant i pagar", defensa. La reivindicació d’aquesta nit, però, no té la forma d’una gran manifestació. És molt més quotidiana. Es tracta, simplement, d’ocupar l’espai i demostrar que un lloc públic ha de servir per seure, jugar, sopar i parlar sense necessitat d'haver de consumir a preus desorbitats.

Un Born en català

És aquí on apareix un dels elements més simbòlics de la nit: la llengua. Durant unes hores, el Born ha canviat de banda sonora. El passeig, acostumat a rebre cada dia una multitud de visitants estrangers i a sentir converses en anglès, alemany, italià o francès, aquesta nit ha sonat sobretot en català. No és que els turistes hagin desaparegut de Ciutat. És que els residents han ocupat el centre de l’escena. Entre les botigues de luxe, els aparadors de les grans marques i les terrasses desmontades a un lateral del passeig, les converses en català han tornat a fer-se sentir amb força. "És una passada veure el Born així. No volem que deixi de venir gent de fora, però els que vivim aquí també hem de tenir espais. Moltes vegades ens dona alegria trobar gent cataloparlant, com si fer-ho fos una rarera, i això és el que hem de revertir, perquè és trist. Hem de recuperar espais. Un Born públic no pot ser un Born privatitzat per les terrasses i el turisme", assegura Carles Manzano, de 23 anys.

La imatge té encara més força després del que ha passat durant el dematí. La Policia Nacional havia comunicat als restauradors que havien de retirar les terrasses per la celebració del Dimecres a la Llesca, una decisió que els agents varen justificar pel risc que la convocatòria pogués derivar en accions de sabotatge o confrontacions amb els establiments. La mesura ha generat malestar entre els restauradors i també ha estat qüestionada pels organitzadors de la trobada. Però la nit ofereix una fotografia molt diferent de la que feien preveure les advertències policials. "No som delinqüents. La Policia ens ha tractat com si venguéssim a provocar incidents i al final mirau què estam fent: sopar, jugar i estar plegats. És molt trist que per voler recuperar un espai públic ens tractin com si fóssim un problema", lamenta Tonia Massana, de 45 anys.

La Policia Nacional havia vinculat els temors d’incidents amb la convocatòria de Brunzit i, especialment, amb els fets ocorreguts el 26 de juliol després de la manifestació contra la massificació turística, que va aplegar 70.000 persones. La Brigada d’Informació també havia considerat un factor de risc el lema "Alliberació de l’espai públic", en entendre que podia implicar accions contra les terrasses i altres elements instal·lats al carrer. Brunzit, en canvi, defensa que els Dimecres a la Llesca són trobades ciutadanes sense antecedents d’incidents i que l’objectiu és recuperar espais de Palma per a l’ús veïnal. I aquesta nit, al Born, el missatge s’ha expressat d’una manera tan senzilla com difícil de confondre: sopant.

El pa amb oli, el trempó, les truites i les carmanyoles han anat ocupant els espais que unes hores abans eren reservats a les terrasses. No hi ha hagut cartes, preus ni reserves. Tampoc cambrers. Només gent que ha duit el menjar de casa i ha cercat un lloc on seure. Per una nit, el Born ha deixat de ser només un aparador comercial o un lloc de pas. Ha estat un lloc on quedar. On dur els nins. On trobar els amics. On fer la xerradeta. On sopar.

I el contrast amb el Born habitual ha estat gairebé escenogràfic. A un costat, els aparadors de les marques de luxe continuaven il·luminats i els restaurants només atenien clientes a l'interior. A l’altre, un grup d'adults jugava a la xarranca. Una padrina compartia pa amb oli amb els seus nets. Un grup de joves acabava un plat de trempó. I, al voltant, les converses dels residents omplien el passeig.

El Dimecres a la Llesca arriba així al final de l’estiu: amb una reivindicació feta més de carmanyoles que de pancartes, més de converses que de discursos i més de veïnatge que de confrontació. Els organitzadors volien recuperar el Born com a espai de trobada ciutadana. I aquesta nit l’han ocupat. No per deixar fora ningú, sinó per recordar que ells també hi són. Que el Born també és seu. I durant unes hores, així ha estat.