Res com la dieta mediterrània

CuinerLa dieta mediterrània era la de la necessitat. La base eren les verdures, les fruites i els llegums, i una baixa ingesta d'aliments d'origen animal.

La dieta mediterrània està en risc d'extinció. No perilla l'eslògan, omplir-se la boca versant-ne les bondats és un esport nacional, el que està en desús és la suma dels costums i maneres tant de cuinar com de menjar i viure que impulsaren el fisiòleg nord-americà Ancel Benjamin Keys a posar-li nom i proposar-la com a model a seguir d'alimentació saludable. La dieta mediterrània era la de la necessitat, ara practicam l'alimentació de l'opulència. La base del que menjaven eren les verdures, les fruites i els llegums, un consum de cereals amb relació a l'activitat física, baixa ingesta d'aliments d'origen animal, poc greixos a més de saludables i ús de sucres refinats només en ocasions excepcionals: equilibri en estat pur. Avui dia tot això s'ha desvirtuat, menjam més carn en un dia de la que es menjava en una setmana; sopar d'un plat d'espaguetis amb oli d'oliva, formatge i alfabeguera i mitja botella de vi li diem mediterranean way i a córrer milles.

Vivim en una cultura en què el cos és un valor importantíssim, tant de bo passàs el mateix amb la ment. De fet, crec que un del motius perquè es diguin, publiquin, receptin o evangelitzin tantes barbaritats amb relació a l'alimentació es fonamenta en la preponderància que existeix entre un culte i l'altre en la societat actual. L'estil de vida occidental ha portat milions de persones a interessar-se, intentar i quasi mai aconseguir perdre pes. La quantitat de maneres suposadament infal·libles per aprimar-se és ingent, podria omplir-se un arxiu de proporcions alexandrines només amb les dietes i contradietes promulgades el darrer mig segle.

Tot tipus de dietes

De dietes n'hi ha de tots colors: les que tenen noms propis com Atkins, Seignalet o Dukan; les presumptivament depuratives com la del xarop de sàvia o de la civada; les que ho posen tot en mans d'un ingredient miraculós ja sigui carxofa, tomàtiga, pomelo, soja, pollastre, pinya o julivert; les que valoren els nostres orígens ancestrals com la paleodieta o la del grup sanguini; les que posen el perill en la combinació d'aliments com la dissociativa; les ideològiques com l'antidieta; les fetes amb aliments industrials substitutius com la hiperproteica... la llista no acaba mai. No entraré en valoracions, no fos cosa que l'allau de seguidors que puguin tenir cada una em cusin a queixalades. No puc estar-me de valorar-ne dues, que per estrany que pareixi estan documentades i publicades: la del dejuni, que proposa no ingerir res més que aigua o infusions d'herbes per un període que pot anar de set a onze dies, aqueixa no pot fallar mai, com aquell que quan va tenir l'ase avesat a no menjar llavors es va morir; i la de la cervesa, que suggereix substituir una de les menjades principals per una quantitat de suc d'ordi fermentat, que oscil·la entre el mig litre i els dos litres i mig, aqueixa no sé si aprima però en conec uns quants que la practiquen fa anys i bona cara no fan, però sempre estan més contents que unes castanyetes.

Si heu decidit perdre pes, us aconsello un bon assessorament mèdic, millor si no és d'aquells que bona part del seu negoci es fonamenta en les recaigudes dels seus pacients, aplicar el menys comú de tots els sentits: el comú, dieta mediterrània i, com deia Neruda, prohibit prohibir.