La república independent d’Eibar

BarcelonaA les sis del matí del 14 d’abril del 1931, els habitants d’Eibar es van reunir a les portes de l’Ajuntament. A dins, els regidors discutien els resultats de les eleccions en què els partits republicans havien obtingut la victòria. Eren hores de misteri sobre el futur d’Espanya, ja que aquella mateixa nit el rei Alfons XIII abandonava Madrid disposat a marxar a l’estranger. Els regidors d’Eibar acabats d’escollir -10 socialistes, 8 republicans i 1 del Partit Nacionalista Basc- no van voler esperar i van proclamar la república. Acte seguit, van sortir al balcó de l’Ajuntament, van penjar la bandera republicana i aquesta vila basca es va convertir en la primera població espanyola que va proclamar la República.

73 anys després, Eibar va tornar a ser notícia quan al mateix balcó, els jugadors de l’equip de futbol celebraven l’ascens a Primera. Amb tot just 27.439 habitants, Eibar és la població més petita amb un equip a Primera. Convidat habitual a la Segona Divisió espanyola, en què va jugar del 1998 al 2006 de manera consecutiva, l’Eibar va caure el 2009 a Segona B, d’on li va costar bastant sortir. Però de sobte es va trobar aconseguint dos ascensos en dos anys, i va pujar a Primera amb un pressupost de tot just 3,9 milions d’euros.

L’ascens va posar el club a la mateixa categoria que el Barça i el Madrid, però no amb les mateixes armes. El gran maldecap de l’entitat, de fet, ha sigut aconseguir l’ampliació de capital necessària per complir les normes de la LFP. Per trobar els 1,7 milions necessaris, l’Eibar va fer una crida a la societat civil basca, però va posar com a norma que ningú pogués comprar un gran paquet d’accions, per allunyar de la ciutat multimilionaris disposats a comprar un club de Primera com si fos una inversió. “Volem que l’accionariat sigui de propietat popular, molt repartit, com fins ara. Tenim tres mil socis, però si hi restem nens, universitaris, jubilats o aturats, menys d’un 50% dels abonats ens poden ajudar”, admetia el president, Alex Aranzabal, al diari Deia. Xabi Alonso, que va passar pel club de jove, va ser un dels que va ajudar.

Actualment, l’Eibar té un pressupost de tot just 18 milions d’euros i abans de visitar per primer cop el Camp Nou, a la classificació va davant de l’Athletic i la Reial Societat. Els responsables del miracle són el president Alex Aranzabal i l’entrenador Gaizka Garitano. “Aquí la clau és no gastar més del que podem. Així hauria de ser. A una família, si té deutes, li prenen el pis. Al futbol, els clubs gasten molt però no els passa res. Nosaltres no som així”, defensa Garitano. “La manera de treballar és la mateixa a la Segona B o a Primera: pensar en els diners, en els socis, en el futur. I si toca baixar, es baixa”, admet Aranzabal, que prioritza l’estabilitat, demanant jugadors cedits i donant poders a Garitano.

Eibar, ciutat coneguda per les seves fàbriques ara en crisi -el sobrenom del club és armero, en relació amb les fàbriques d’escopetes locals-, ha arribat a l’elit amb modèstia. Amb un pressupost inferior al que cobra Messi, però també amb menys deutes que el Barça i el Madrid.

Garitano: “Tenim una il·lusió terrible”

Gaizka Garitano, entrenador de l’Eibar, diu que el seu equip visita el Camp Nou “amb una il·lusió terrible”. Garitano, exjugador del Lleida, va afirmar: “El més important és competir. Més que jugar, hem de competir al Camp Nou. Hem esperat 74 anys per jugar aquest partit i hem d’aprofitar aquesta ocasió. Sabem que és difícil puntuar, però no podem donar per perdut el partit abans de pujar a l’avió. Hi ha 3 punts en joc i hem d’anar a buscar-los a tot arreu, inclòs el Camp Nou”, ha assenyalat. Garitano té les baixes del davanter Mikel Arruabarrena i Manu del Moral.