Relleu a Medicina Legal després d’anys de tensió per la manca de recursos

PalmaLa forense Marisa Ariño substitueix provisionalment en el càrrec Consuelo Pérez, que ha estat al capdavant de l’Institut de Medicina Legal (IML) durant 11 anys. Pérez havia dirigit l’organisme fins que el Ministeri de Justícia la va destituir el mes d’abril. Pròximament, el Ministeri competent convocarà la plaça de lliure designació, a la qual podrà optar qualsevol forense de l’Estat amb un mínim de cinc anys d’antiguitat.

Després d'11 anys en càrrecs de direcció, l’etapa de la patòloga Consuelo Pérez ha arribat al final en un context de malestar i crispació dins l’IML, derivat de la creixent càrrega de feina i de la manca de recursos, tant humans com d’infraestructura. En aquest sentit, la fins ara directora assegura haver fet tot el possible per gestionar la sobrecàrrega de feina que afronta la clínica forense, que durant els mesos d’estiu pot arribar a triplicar-se sense que aquest increment d’activitat es compensi amb un reforç de personal.

Així mateix, admet que la destitució no la va sorprendre del tot, perquè les discrepàncies amb una altra funcionària de la Direcció General per a l'Eficiència del Servei Públic de Justícia eren constants, especialment per les diferències de criteri sobre la realitat de la situació de l’Institut, segons ha pogut confirmar l'ARA Balears. Pérez reclamava constantment sobre la manca de personal i de convocatòria de places per part del Ministeri de Justícia, sense aconseguir un canvi de tarannà des de Madrid.

Malgrat això, Pérez afirma que la relació amb els companys "era cordial i pròpia de la normalitat d’un entorn laboral". Un extrem que també han confirmat a l’ARA Balears altres fonts de l’Institut, que coincideixen a assenyalar que aquest era el clima habitual amb tothom, excepte amb Javier Alarcón, que va ser cap dels forenses i fou destituït el 2013, quan feia vuit mesos que ocupava el càrrec. Alarcón va ser substituït per la forense Aina Estarellas i, posteriorment, la direcció va recaure en Consuelo Pérez.

La precarització de l’Institut de Medicina Legal, però, no és nova, segons confirmen diferents fonts coneixedores, sinó una situació que s’arrossega des de fa anys i que té com a principals causes la manca de personal, la inestabilitat dels tècnics, l’augment de població, l’envelliment de les instal·lacions i de la maquinària, a més del context socioeconòmic de les Balears.

Així ho recullen les successives memòries publicades pel Ministeri de Justícia, com reflecteix textualment la memòria del 2024: “L’any en curs ha requerit una gran activitat pericial i de valoració, un esforç addicional per part de tots els integrants del grup de companys que treballen en aquest servei, amb constants modificacions del personal facultatiu, amb la incorporació de titulars a falta del personal interí i l’estabilització de places, sense poder evitar-se tampoc l’activitat, ja de per si mateixa desmesurada per la ràtio d’activitat”. De fet, aquesta situació no és pròpia només de les Balears, ja que la situació a altres instituts depenents de Justícia, com ara el de Badajoz i les Canàries és semblant.

Amb tot, tot i que Marisa Ariño és ara al capdavant de l’organisme de manera provisional, el més probable és que continuï en el càrrec. Una altra de les problemàtiques que afronta l’Institut és la manca de personal, ja que la majoria dels facultatius, funcionaris del Ministeri de Justícia, prefereixen, segons han explicat diferents veus de l'organisme, optar a places de la Península abans que de les Balears a causa de l’encariment del preu de l’habitatge.