El religiós acusat de captar joves per a la gihad a Mallorca diu que les proves són falses
L'imam, que ja havia estat vetat a predicar al Marroc per la seva radicalitat, assegura que la Policia li va introduir un vídeo fals per incriminar-lo
PalmaEl predicador salafista acusat de captar i adoctrinar joves per a la gihad al voltant d’una mesquita d’Inca, Tarik C., ha assegurat davant el tribunal que la Policia va manipular proves contra ell i que li va introduir a l’ordinador un vídeo fals en què es promou el terrorisme mentre era a la presó.
El clergue, a qui les autoritats marroquines varen prohibir predicar el 2013 per la seva radicalitat, és jutjat des de dilluns a l’Audiència Nacional juntament amb un presumpte col·laborador, Hussein F.L., i quatre dels seus seguidors, que suposadament varen ser captats a Mallorca. La Fiscalia demana vuit anys de presó per a Tarik C. i el seu presumpte ajudant per captació i adoctrinament terrorista, i cinc anys per a la resta dels acusats per autoadoctrinament. Les defenses, per la seva banda, han demanat l’absolució.
Durant la seva declaració, Tarik C. ha defensat que la sèrie de vídeos que varen gravar el 2015 amb el títol Toufik se fue a Siria no tenia la intenció d’animar a unir-se al Daesh, sinó “justament el contrari”. Segons la seva versió, la Policia hauria manipulat les proves i introduït un “vídeo fals” per fer creure que els materials fomentaven el terrorisme, i ha intentat –sense èxit– lliurar al tribunal una memòria USB amb els vídeos originals. El predicador també ha recordat que en el passat se’l va acusar falsament de tenir vincles amb un dels autors de l’atemptat de la sala Bataclán de París el 2015.
El seu presumpte col·laborador, Hussein F.L., ha declarat que es va traslladar a Alemanya per motius econòmics i que, durant una visita de Tarik, varen gravar una quarta part de la història de Toufik, no inclosa a la causa, en què el protagonista era rescatat pel seu pare per evitar que se n'anàs a fer la gihad. Els advocats defensors han comparat aquests vídeos amb la pel·lícula Sirat, candidata espanyola als Òscar, que també narra una història de radicalització ambientada al Marroc.
Diversos dels acusats han afirmat que desconeixien la temàtica real dels vídeos i que varen participar-hi per insistència de Tarik i Hussein. No obstant això, a alguns d’ells se’ls varen intervenir centenars de vídeos de contingut gihadista, amb execucions i decapitacions. Un dels acusats ha justificat el material dient que el guardava “per a una investigació personal”.
La Fiscalia ha subratllat en el seu informe final que hi ha proves que acrediten la vinculació dels acusats amb el terrorisme, com ara missatges de suport a l’Estat Islàmic i expressions del desig de fer la gihad o d’atacar “gent incrèdula enemiga de Déu”.