La millora del consum ja es nota als bars

BarcelonaLa recuperació del consum es comença a notar de manera discreta, i els bars i restaurants podrien ser dels primers beneficiats. Segons les últimes dades de la consultora Nielsen, el 2015 va ser el primer any amb un saldo positiu en l’obertura de bars i restaurants després de cinc anys de caigudes continuades. Cal remuntar-se fins al 2009, en la primera etapa de la crisi econòmica, per trobar un període en el qual s’obrin més bars que no se’n tanquin. De fet, des d’aleshores s’han destruït aproximadament 13.000 establiments dedicats a l’hostaleria a Espanya. En total, són 260.000 locals els que es compten arreu de la geografia espanyola, amb una relació d’un bar per cada 175 persones. Espanya és el país amb una densitat més gran del món i el que més consumeix fora de casa, segons Nielsen.

Per a la professora de màrqueting de la UOC Neus Solé, aquestes dades de consum també s’expliquen per la rebaixa de l’IRPF, que “no només afavoreix l’estalvi, sinó també que es consumeixi més”, i per la caiguda del preu dels carburants.

Tot i així, segons les dades existents fins al juliol del Directori Central d’Empreses, el 2016 podria ser un reflex de la contracció als mercats, ja que les xifres tornen a caure. En els primers set mesos de l’any el saldo d’obertures va tenir un impacte negatiu de 1.236 establiments, tot i que les dades encara són una previsió.

“És un sector molt volàtil, i cada vegada més. Hi ha molts tancaments i gent que fica molt la pota, però per sort nosaltres ja hem notat la consolidació”, explica Jaume Muedra, propietari d’un dels 195 establiments que van aixecar la persiana durant el 2015, el restaurant de tapes Òsties Pedrín, a Barcelona. Aquest hostaler admet que l’empenta del turisme ha sigut essencial per compensar la davallada del consum local arran de la crisi.

Més oci, però diürn

La Federació Espanyola d’Hostaleria (FEHR) confirma aquest argument, però sosté que el turisme ha sigut un factor secundari en comparació amb l’impacte de la demanda interna. De fet, la facturació del sector, que també puja en ocupació, va créixer un 5% interanual el 2015, per sobre de la millora del 3,2% del PIB espanyol.

Segons fonts del sector, les bones notícies no arriben per a tothom. Les grans discoteques i els bars nocturns són els que més han patit els canvis en els hàbits dels consumidors, que han retallat abans a l’hora de sortir a prendre una copa que de fer el vermut. Tal com detalla l’estudi de Nielsen, els espanyols prefereixen consumir durant el dia; així, els locals d’oci diürn van créixer un 2,4% des del 2014, mentre que els nocturns van caure un 5,2%.

“Els locals nocturns tenen una legislació més estricta en relació amb el soroll i l’hora de tancar i, a més, sovint ofereixen productes alcohòlics que són més cars, fet que els ha perjudicat durant la crisi”, explica Solé.

Segons l’estudi, l’ús de les xarxes socials i internet també obliga l’hosteleria a adaptar-se a un client més informat i exigent. “Abans els consumidors eren molt més fidels i no miraven tant en què es gastaven els diners. Arran de la crisi, consumir vol dir comparar preus, i en això, internet hi ha tingut un impacte molt important”, explica el president de la FEHR, Josep Maria Rubio.

Yassir Rais és el protagonista d’una d’aquestes històries. Amb 22 anys i la carrera d’arquitectura sota el braç, va decidir obrir la cafeteria Syra Coffee al barri barceloní de Gràcia a finals del 2015. “Em vaig basar en un concepte molt concret, el cafè de qualitat, que ja s’havia estès per altres ciutats europees com Londres i París”, explica. En el seu cas, un local petit i un model amb menys hores d’obertura i tan sols un empleat també van contribuir a ajustar el cost de la inversió. De moment, el negoci funciona i ja es planteja obrir un segon cafè a la tornada de les vacances.

Fórmula contra l’atur

Segons Solé, el discurs de l’autoocupació -en aquest cas, en l’hostaleria- també ha guanyat pes des dels pitjors anys de la recessió com a sortida contra l’atur. No obstant això, l’acadèmica apunta que aquesta via “s’ha mitificat, perquè la competència és molt ferotge”, i sosté que “el perfil de persona que hi opta no acostuma a ser el d’un empresari”.

A més, Solé recorda que l’hostaleria és un sector en què el retorn de la inversió inicial pot arribar molt més tard del que l’emprenedor necessita, de manera que és més probable que fracassi.