A la recerca dels primers fotoperiodistes de Barcelona

BarcelonaTreballaven molt i ho feien en condicions laborals força precàries, eren inquiets i bohemis, sovint noctàmbuls, molts d’ells fills de famílies benestants, la majoria homes, però també hi va haver alguna dona. Són algunes de les peculiaritats dels pioners del fotoperiodisme a Barcelona. L’historiador Pablo González i l’antropòleg Andrés Antebi van llançar-se, el 2010, a recuperar les vides i el llegat de les primeres generacions de fotoperiodistes que van exercir l’ofici a la ciutat de Barcelona entre el 1900 i el 1939. Un patrimoni en blanc i negre que el franquisme va condemnar a l’ostracisme.

De moment, tenen documentació sobre 150 fotoperiodistes. Han creat una plataforma per donar-los a conèixer (reportersgrafics.net), al desembre trauran un llibre amb l’Ajuntament de Barcelona i preparen un documental sobre Josep Gaspar, Josep Maria Sagarra i Pablo Luis Torrents. “A ells tres se’ls coneixia amb el nom dels Tres Reis Mags, perquè sempre podien ser a tot arreu”, diu González.

L’historiador es passa hores a l’hemeroteca fent recerca als diaris i revistes barcelonins: “Estem desbordats. Estem esbrinant moltes coses d’un ofici que ara perilla”, diu. El llegat d’aquests fotoperiodistes és espectacular. Són els ulls del temps que els va tocar viure. A través de les seves fotografies es poden recórrer les Festes de Gràcia del 1931, saber com va ser la Volta Ciclista a Catalunya el 1933 o veure un somrient Alfons XIII inaugurant l’Exposició Universal del 1929. També podem entrar a casa de Francesc Macià, passejar pels bars i carrers del Barri Xino de la dècada dels 30, infiltrar-nos en una elegant festa del Reial Club de Polo o veure la brutalitat dels bombardejos. També es pot viatjar al front. González explica que en la recerca han trobat arxius que creien que s’havien perdut, com l’obra de Pablo Luis Torrents. També han descobert fotoperiodistes que havien estat esborrats de la història. I autories dubtoses.

Obres desaparegudes

Part del projecte ha consistit a localitzar els familiars d’aquests fotògrafs i parlar-hi. En la majoria de casos, les seves carreres es van truncar amb la Guerra Civil. “El nostre objectiu és també recuperar un patrimoni periodístic que va desaparèixer l’any 1939”, explica González. Molts d’aquests fotoperiodistes van patir la presó, l’exili, depuracions i la prohibició explícita de continuar exercint l’ofici. La seva obra, en molts casos, va ser destruïda. Molts la van intentar salvar amagant negatius en maletes i caixes. Però en molt pocs casos la van poder recuperar.

“Ningú sap qui són tots aquests fotoperiodistes”, lamenta González. “Hi ha poques referències i pràcticament no els han dedicat exposicions”, afegeix. A més, és una recerca complexa, perquè en molts casos els negatius estan disseminats en diferents arxius o en mans privades. Avui ningú no recorda els seus noms.

Gabriel Casas El bohemi de mirada avantguardista

Bohemi i treballador infatigable, Gabriel Casas (Barcelona, 1892-1973) va començar treballant per a la premsa esportiva. Amb el temps va anar sumant nous escenaris i una mirada més atrevida. Va acompanyar el periodista Josep Maria Planes pels locals nocturns de la ciutat. L’any 1936 va fer una de les seves obres més conegudes: el cartell amb un retrat de Francesc Macià i la llegenda “Catalans!” Després de la guerra, va ser empresonat i acusat de col·laborar amb el Comissariat de Propaganda republicà. No va poder tornar a publicar mai més a la premsa. “Tenia una mirada especial, va incorporar l’estètica avantguardista”, diu Pablo González.

Pablo Luis Torrents Els ulls dels bombardejos de l’aviació feixista

Les fotografies de Pablo Luis Torrents (Montevideo, 1893-1966) es creien perdudes. Amb les tropes franquistes a les portes de Barcelona va fugir a l’exili en cotxe, on portava dues caixes amb tot el que havia pogut recollir, a corre-cuita, del seu arxiu fotogràfic personal. Aquelles fotografies es van perdre prop del Voló. La investigació de González ha localitzat, però, part de l’obra de Torrents en diferents arxius de l’Estat. Torrents va retratar la vida esportiva, cultural i política barcelonina, especialment per a la premsa madrilenya. Compromès amb la República, va documentar els efectes dels bombardejos. No va tornar mai de l’exili.

Josep Maria Sagarra De la Setmana Tràgica al Club de Polo

El pare de Josep Maria Sagarra volia que fos capellà, però ell va decidir que es dedicaria a la fotografia. Nascut al barri de Sarrià el 1885, va fer el seu primer reportatge sobre la Setmana Tràgica, quan tenia 16 anys. “La seva és una de les carreres més llargues i prolífiques de l’època”, detalla González. Va seguir amb la seva càmera els dirigents de l’època: Alfons XIII i Primo de Rivera durant la dictadura i després, amb la Segona República, els presidents Francesc Macià i Lluís Companys. Després de la guerra va patir represàlies. Els últims anys va treballar immortalitzant l’alta societat barcelonina del Club de Polo.