En quin moment les Balears triaren ser les illes més saturades?

PalmaSi repartíssim els turistes entre els residents de les grans illes mediterrànies, ens trobaríem que mentre que a cada balear ens toquen 15 visitants, els habitants de Sardenya només en ‘suporten’ dos per hom. Amb cinc vegades més territori, l’illa italiana va rebre 3,7 milions de turistes el 2024, pels 18,7 milions que desembarcaren a les Balears. Una desproporció que es repeteix amb la major part dels grans territoris insulars mediterranis, amb l’excepció d’illes com Malta. No debades Mallorca i Malta encapçalen la classificació d’‘Illes urbanitzades, densament poblades i turistitzades’ que ha elaborat la Càtedra d’Insularitat de la UIB i el Govern, i que situa les Illes Balears a la primera posició en la majoria d’indicadors d’ocupació territorial, increments de població, o pernoctacions hoteleres.

La coordinadora de la Càtedra, la geògrafa Joana Maria Seguí, ha retratat a la lliçó inaugural del curs de la UIB aquestes diferències i també els punts en comú de les illes mediterrànies i, en bona part, queda palès el paper fonamental que ha jugat el turisme per teixir els models econòmic i social que ara mateix defineixen la realitat balear. Una intensificació del model que a més de milions de turistes ha provocat una important arribada de persones: “La taxa de creixement demogràfic els darrers vint anys torna a singularitzar les Balears molt per damunt del conjunt d’illes” analitzades, explica Seguí, qui recorda que “Eivissa-Formentera té quasi el doble d’increment poblacional que Malta (83% les Pitiüses per 44% Malta), però no queden enrere ni Mallorca ni Menorca, amb un 41% totes dues”, afirma.

Tot plegat planteja una pregunta inevitable:en quin moment decidiren les Balears agafar aquest camí que les ha duit a haver d’acollir 18 milions de visitants perquè en visquin poc més d’un milió d’habitants? “La resposta cal anar-la a cercar a principis del segle XX”, explica el catedràtic d’història econòmica i conseller del Banc d’Espanya Carles Manera, per a qui “les Illes Balears han tingut una orientació cap a l’exterior des de fa més d’un segle. En absolut aquest camí comença amb el turisme. Teníem indústria i exportàvem valor afegit. Mentre la majoria d’altres illes mediterrànies venien a l’exterior blat o pell, nosaltres ja enviàvem farina i sabates. Sempre hem sabut afegir valor, i això ja va provocar un desenvolupament diferent”, assegura. “Altres grans illes de la Mediterrània tenien mineria, que durant molts anys va jugar un paper important, i avui dia encara conserven més proporció del sector primari, en un model més semblant a Menorca”, afegeix Manera.

Precisament en aquest context arriba el desenvolupament turístic, a partir dels anys 50, “i s’aplica la mateixa manera de fer. Una mirada internacional, una capacitat de vendre i un innegable talent empresarial, que combinats provoquen un gran desenvolupament, al qual Menorca s’incorpora molt més tard, ja als anys 80, i per això té més similitud a altres illes de la Mediterrània, amb un major equilibri i diversificació econòmica”, assegura.

El cas és que les Balears han viscut una internacionalització sostinguda durant un segle, fos quin fos el govern o règim de torn. “Durant el franquisme es va tenir molt clar que aquesta connexió amb Europa era sinònim d’ingressos i divises, i hi va haver una gran aposta, a tots els nivells, i amb infraestructures de primer ordre”, recorda el professor d’Economia de la UIB José Antonio Pérez Montiel.

Aquesta especialització sostinguda va provocar “una parcel·lació important de la terra, amb l’excepció de Menorca i, per tant, es va anar abandonant l’activitat agrària i la industrial per donar pas a la urbanització, que ha marcat no només l’activitat econòmica sinó el model territorial, mentre altres illes mediterrànies han conservat almenys parcialment aquests espais”, continua Pérez Montiel.

L’arribada del ‘tot turisme’

Encara que des de la dècada dels 80 i 90 del segle XX es pot considerar que el turisme ja marcava el pols econòmic i territorial de les illes, encara es mantenia concentrat a diferents espais. “Era l’època dels operadors turístics, la gent comprava els paquets, anava amb l’autocar des de l’aeroport fins a la zona turística, i es concentrava allà. També en matèria territorial això tenia la seva importància”, explica el professor i investigador canari David Ramos, que actualment és professor de Geografia a la Universitat de Salamanca. Ramos ha fet diferents anàlisis de planificació turística, i té clar que a les Balears ha passat alguna cosa semblant a les Illes Canàries més turistitzades:“La suposada economia col·laborativa i els vols de baix cost han disparat les arribades, i sobretot han escampat el concepte de ‘tot turisme’. Tot és turisme, tot es pot llogar, una casa, un pis, el que sigui. El turisme ha entrat arreu i això ha provocat més pressió urbanística, humana i, sobretot, ens ha expulsat de l’accés a l’habitatge”, diu.

En aquest sentit, Ramos afirma que “les illes més turistitzades de la Mediterrània com Mallorca i les Pitiüses, i les de les Canàries tenen exactament el mateix problema. La ultradependència del turisme ha esdevingut un problema de distribució de renda i de possibilitats de fer un projecte de vida. I això és greu. Per això a l’illa de la Palma, d’on som jo, que s’assembla més a Menorca, molts defensam que es mantingui la mica de diversificació que tenim, que en el nostre cas és, per exemple, el plàtan”, assegura.

Per part seva, Manera destaca que “l’orientació total als serveis que s’ha experimentat és excessiva i, a més, sovint amb el discurs que abans del turisme no hi havia pràcticament activitat econòmica, i això no és cert. Ara quan es parla de diversificar per reduir un poc aquesta dependència del monocultiu turístic, hem de començar per valorar allò que ja es fa, com la innovació d’algunes empreses tecnològiques, i creure-hi a tots els nivells. Fórem capaços d’exportar manufactures; després, experiències turístiques, i podem fer el mateix si ens hi posam, però el relat de o tot turisme o res no ajuda”.

El que queda clar a l’estudi comparatiu entre les grans illes mediterrànies, les Balears guanyen en pressió humana, arribades de turistes i PIB, “però possiblement cal debatre si la saturació resultant ja no perjudica la qualitat de vida, que també n’és un indicador”, conclou David Ramos.