Un de cada quatre menors de les Balears està en risc de pobresa i exclusió social

PalmaEls menors de 18 anys són el segment amb més risc de pobresa i exclusió social a les Illes Balears, amb un 23% d’afectats el 2024, segons l’Informe de l’Estat de la Pobresa 2025 de l’EAPN. Tot i ser un valor elevat, representa una baixada de 10 punts respecte del 2023. A escala global, la taxa de risc de pobresa i exclusió social (AROPE) ha arribat als valors més baixos dels darrers anys, i se situen en el 16,2%, i per primera vegada des del 2020 per sota de l’objectiu previst per a enguany, que era del 18,6%. Gairebé 200.000 persones estan en risc de pobresa o exclusió social. La carència material extrema també ha disminuït dos punts i afecta aquells que no poden afrontar imprevistos (30%) i aquells que no arriben a final de mes (40%), entre altres situacions. Tot plegat, en un moment en què les Balears fa anys que té xifres de pràcticament plena ocupació. Ara bé, amb treballs precaris i amb retribucions baixes.

Durant la presentació de l’informe, el director tècnic de l’EAPN, Andreu Grimalt, va advertir que aquestes dades “només mostren una part del problema”. Segons va explicar, l’Enquesta de Condicions de Vida, principal font de l’informe, no inclou col·lectius especialment vulnerables, com persones sense llar, els que viuen en assentaments, caravanes o vehicles, ni aquells que no estan empadronats. “Parlam d’un mínim, d’una estimació parcial que deixa fora molts dels casos més greus”, va remarcar Grimalt, que va insistir en la necessitat de complementar aquestes dades amb altres estudis i fonts de camp per “entendre realment l’abast de la pobresa i dissenyar polítiques públiques efectives”.

La pobresa està molt determinada per factors socials i demogràfics. Tot i que la taxa ha baixat set punts des del 2015, les llars amb menors tenen un risc superior (18,4%) respecte de les que no en tenen (14,4%). Viure en entorns rurals també agreuja la vulnerabilitat, amb un 23,4% de llars afectades davant del 15% en entorns urbans.

Pel que fa a la dimensió d’ingressos de l’indicador AROPE, la taxa de pobresa a les Balears s’ha situat en l’11,3%, un descens de quatre punts respecte de l’any anterior. Tot i aquesta millora, 140.000 persones continuen vivint per sota del llindar de la pobresa, en llars amb ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana. D’aquestes, un 5,4% de la població, més de 66.000 persones, pateixen pobresa severa, amb ingressos inferiors al 40% de la mitjana estatal. Cada persona en aquesta situació ha de sobreviure amb menys de 340 euros mensuals si forma part d’una família de dos adults i dos menors, o amb 644 euros si viu sola.

Limitacions bàsiques

El consum també reflecteix aquesta desigualtat social. La Carència Material i Social Severa (CMSS), que mesura la dificultat per accedir a productes bàsics o participar en activitats essencials, afecta el 4,3% de la població (-1,8 punts respecte de l’any anterior), és a dir, uns 53.000 habitants de l’Arxipèlag. Aquesta xifra, segons Grimalt, evidencia les dificultats persistents més enllà dels indicadors d’ingressos.

Una notícia positiva és que les Balears es mantenen com una de les regions amb menys desigualtat a Espanya. Segons l’índex de Gini, la comunitat registra 28,7 punts, tres per sota de la mitjana estatal. Tot i un lleuger increment els darrers dos anys, la taxa continua sis punts per sota de la de 2015 i per sota del nivell registrat el 2008 (32,1), la qual cosa evidencia una reducció sostinguda de la desigualtat. Els indicadors S80/S20 i S90/S10, que mesuren la relació de renda entre els més rics i els més pobres, confirmen aquesta tendència: el 20% més ric percep 4,6 vegades més que el 20% més pobre, i el 10% més ric, 8,2 vegades més que el 10% més pobre. Tot i aquestes diferències, les Balears es mantenen per sota de la mitjana estatal.

L’accés a l’habitatge és un dels principals factors d’exclusió social. Els preus de compra han crescut de manera alarmant, la qual cosa dificulta que moltes famílies puguin adquirir un habitatge propi. Aquesta pressió s’ha accentuat per la compra d’immobles per inversors estrangers i per la retirada del mercat de milers de propietats destinades a lloguer turístic, juntament amb la manca històrica d’habitatge públic assequible.

Segons les dades, el nombre de persones que resideixen en propietat ha disminuït respecte al 2008, mentre que els que viuen de lloguer han augmentat més de sis punts en 15 anys. Enguany, el lloguer mensual ha superat àmpliament les quotes hipotecàries, i dues de cada tres persones en situació de pobresa destinen una part molt alta dels seus ingressos a habitatge, una despesa que condiciona la resta de l’economia familiar i incrementa la vulnerabilitat. Concretament, la despesa mitjana per llogar s’ha situat en 932 euros mensuals, un increment del 80% en els darrers deu anys.

En la seva intervenció, el president d’EAPN, Xavier Torrens, va defensar la tasca de les entitats socials davant les crítiques que sovint han rebut –com ser qualificades de “xiringuitos” o acusades de gestionar malament els fons públics– i va recordar que cap d’aquestes organitzacions no ha estat sancionada pel Tribunal de Comptes, mentre que alguns partits polítics sí. També va rebutjar la proposta del Govern de modificar la renda social garantida, que pretén ampliar d’un a tres anys el requisit de residència legal per poder accedir-hi. A més, va assenyalar que la qüestió no és que els impostos siguin massa elevats, sinó que sovint han estat mal aplicats, fet que ha impedit destinar més recursos a polítiques socials.