La pujada salarial no compensa una vida a preu d’or

PalmaLa pujada del salari brut mitjà dels treballadors de les Balears s’acosta al 50% en dues dècades. Una xifra que no té per què ser insuficient, si no fos pel context en el qual s’ha produït. Aquest increment no ha pogut, ni de bon tros, fer front a l’increment del cost de vida, encapçalat per l’habitatge, que en alguns municipis arriba a superar un augment de més del doble del de les nòmines. L’equació és senzilla. Si a principis dels 2000 el salari mitjà d’un treballador era de 18.000 euros, ara supera els 24.000 bruts anuals. Però aquesta pujada no basta si el preu del metre quadrat passa dels 1.500 o 1.800 euros –en funció de la zona– als més de 4.000 que el mercat immobiliari registra ara.

Buba, n’és un exemple. Té 53 anys, i viu amb els quatre fills i la dona a Lloseta. Va arribar a Mallorca procedent del Senegal fa 25 anys. Quan va tancar la fàbrica de ciment del municipi, va cercar feina al sector serveis, i hi ha notat molt la diferència. “Tenia un sou que no estava gens malament. Ara faig feines de temporada i no ens basta. Acab el contracte el 30 de maig i estic desesperat”, lamenta.

Economia estacional

Els autònoms i els treballadors d’hostaleria pateixen a l’hivern

“No arribam a final de mes per sistema. Ens ajuden els pares, però alguna cosa falla. Tots dos tenim estudis universitaris, però tenim uns ingressos molt irregulars perquè jo som autònoma i el meu home fa feina només durant la temporada”, explica Marga (38 anys), una especialista en disseny web d’Inca que treballa des de fa onze anys pel seu compte. Té un fill i el seu home fa feina de cambrer a un hotel. “Pagam un lloguer simbòlic a una tia del meu home i, així i tot, no ens basta. Algun mes, jo no rep cap pagament, i l’atur són 1.100 euros. Quan arriba una factura imprevista, em peguen tots els mals”, confessa.

A diferència d’aquells que poden gaudir d’una propietat familiar, com és el cas de Marga i la seva família, la realitat per bona part de la població de les Illes és encara més greu:pagar el lloguer o la hipoteca és un cop insuportable a l’economia familiar. “És la causa principal per la qual s’ha perdut poder adquisitiu, és clar. Observam pujades anuals de més del 10%. Això és una bestiesa i té conseqüències molt greus. Perquè també han apujat l’energia elèctrica i el transport, i assistim a un procés que no havíem vist mai: la classe mitjana es troba en situació precària. Qualsevol imprevist és dinamita per als comptes de les llars. Hi ha una tensió extrema”, explica el portaveu de Consumidors i Usuaris de les Balears (Consubal), Alfonso Rodríguez.

Hores extres a les totes

Els sindicats alerten de la desesperació dels treballadors

No hi ha moltes propostes de pujada salarial per part de la patronal, com la que ha posat damunt la taula la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM): un 8,5% en tres anys. I tampoc no és habitual que la resposta dels sindicats sigui demanar un 19% per al mateix període. “Per explicar i entendre aquesta petició, cal viure a les Illes. No oblidem que a les Balears encara arrossegam una tradició de salaris baixos entre el gruix dels treballadors”, explica el secretari general de CCOO a les Illes, José Luis García.

El líder sindical no recorda una situació com l’actual.“Hi ha molta gent que ha de tenir més d’una feina, que viu lluny dels centres de treball i que passa el dia fora de casa. Tot per fer front a uns preus del lloguer insuportables. No només hi ha gent que no vol venir a fer la temporada. Ara tenim un problema encara pitjor que són els joves formats que se’n van perquè tenen clar que a les Illes no podran formar una llar”, assegura.

Segons Garcia, s’ha entrat dins una dinàmica molt perillosa, amb treballadors més disposats que mai a fer hores extres. “Com si les 80 hores extres mensuals no fossin suficients, torna el debat sobre si se n’han de fer més. Si et jugues poder pagar l’escola, el lloguer i, fins i tot, el menjar, els treballadors ho acaben acceptant i no ens ho podem permetre. Cal revisar aquest model perquè és insostenible en tots els sentits”, conclou.

Qui paga el cost de vida?

Empresaris que no volen costejar l’especulació immobiliària

El sobrecost de la vida a les Illes no ha afectat només els treballadors. Les empreses també han vist com l’energia, els lloguers i el preu del metre quadrat industrial s’han disparat més d’un 50% la darrera dècada. Segons el president de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEM), Jordi Mora, “les empreses estan en una situació financera complicada”. “Vàrem haver de demanar finançament per la pandèmia, després de dos anys seguits amb pèrdues. Ara, quan encara pagam tot això, hem vist com es disparaven els costos, inclosos els salarials, i els comptes de resultats no enganen, ens trobam al límit” assenyala.

“El que no podem pretendre és que la solució a l’increment del preu de l’habitatge surti només de l’esforç salarial”, diu Mora. “Hi ha un procés especulatiu i hem d’analitzar-lo i combatre’l, no només demanar que s’apugin els sous de manera constant, perquè no ho podrem suportar”, afegeix. El president de la PIMEMrecorda que el salari mínim interprofessional ha pujat “un 40% els darrers anys”. “És una quantitat molt important, també per la seva repercussió en concepte de Seguretat Social”, conclou.

Un model de consum excessiu

L’oci, un hàbit imprescindible que tensa els comptes familiars

Un cafè amb llet costava menys d’un euro l’any 2000, i un litre d’oli d’oliva, 2,5 euros. Aquests preus s’han incrementat en més d’un 100%, i la restauració i l’oci en general són un luxe per a la classe treballadora. Ara bé, Alfonso Rodríguez matisa que “no sols estam davant un problema d’increment de costos”, “també hi ha un nou model de consum. Una part important de la població no vol renunciar a hàbits com sortir. Em sembla molt bé, sempre que no posis l’economia familiar en números vermells”, afegeix. “Veus els bars i estan estibats, als restaurants cal reservar, i després observes com els crèdits personals han pujat un 20% el darrer any. Vivim per sobre de les necessitats i això és molt perillós amb els costos que tenim a les Illes. Si una persona queda sense feina, pràcticament es veu abocada a no poder fer front a les seves despeses. No sols hem perdut la capacitat, sinó també l’hàbit d’estalviar”, subratlla.

Miquel Rigo fa feina a un important restaurant i assegura que els seus ingressos han millorat “poc” els darrers cinc anys. “Després de la pandèmia l’empresa ens va dir que hem de donar gràcies per tenir feina. El que veig és que tenim ple cada dia i que, si després volem tenir una nòmina una mica decent, l’únic que podem fer són hores extres”, lamenta. “Si els amics em diuen d’anar a dinar o fer unes cerveses no dic que no, i per això faig més hores que un rellotge per arribar a final de mes”, reconeix per altra banda. “Acab la temporada fos, no vull viure així sempre”, reflexiona aquest jove de 34 anys sobre la seva situació.