Puja la demanda d’advocats d’ofici: “Ja els necessiten persones amb sous dignes”

PalmaEl perfil de persones que sol·liciten el servei de justícia gratuïta, així com el d’un advocat d’ofici, ha canviat els darrers anys. “Ens trobam que la classe mitjana està desapareixent, i per això de cada vegada hi ha més usuaris que necessiten els nostres serveis”, explica Carmen López, presidenta del torn d’ofici de les Balears. Segons les darreres dades del Col·legi d’Advocats de les Illes Balears (ICAIB), la quantitat de persones que sol·liciten el servei ha augmentat anualment, fins a arribar a apujar un 30% el primer semestre de 2024 respecte al mateix període de l’any anterior. En moltes ocasions, els sol·licitants d’aquest servei no poden accedir-hi perquè els seus ingressos superen els màxims establerts per rebre’l, encara que es trobin en situació de vulnerabilitat econòmica.

Marta Galmés (nom fictici) va sol·licitar un advocat d’ofici per demandar al pare dels seus dos fills –que viuen amb ella– i aconseguir una pensió de manutenció per assolir les despeses. “M’han dit que el més probable és que em deneguin el servei de justícia gratuïta perquè estic cobrant 1.900 euros bruts al mes, però el que no es té en compte és que la meitat del meu sou l’he de destinar a pagar el lloguer”, expressa. L’afectada assegura que arribar a final de mes li és “quasi impossible” i que la seva única sortida és fer “hores extres” en moltes ocasions per poder pagar el menjar i la benzina. “Si no puc accedir a un advocat d’ofici, no podré fer res per canviar la meva situació. Ara se’m fa impossible afrontar un servei de pagament”, lamenta.

L’accés al servei de justícia gratuïta depèn de l’Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples (IPREM). En l’actualitat, una persona sense fills pot rebre-la si no cobra més de 14.400 euros bruts anuals. Una persona integrada a una unitat familiar de menys de quatre membres, no en pot guanyar més de 18.000; i una amb la condició de família nombrosa o a una unitat de més de quatre membres té com a límit els 21.600 euros bruts. D’altra banda, en tenen dret –sense tenir en compte els seus recursos econòmics– col·lectius com les víctimes de violència de gènere i de terrorisme o els menors d’edat, entre d’altres.

“Allò que ha determinat que hi hagi més casos ha estat la pujada del preu dels lloguers”, exposa Lucía Feliu, advocada i treballadora de l’Oficina d’Orientació Jurídica del servei de justícia gratuïta de l’ICAIB. Segons l’advocada, el fet que no es tingui en compte les despeses i només els ingressos suposa “una injustícia”, tenint en compte la situació de crisi d’habitatge actual. “De cada vegada hi ha més gent acomodada, o amb un sou digne, que per la pujada dels preus del lloguer es converteix en vulnerable”, explica. Feliu relaciona la “pujada del cost de la vida” i “l’estancament dels sous” amb l’augment de la demanda d’aquest servei gratuït.

Viure en “una pobresa digna”

És el cas de L. M., un home de 51 anys que rep una pensió d’incapacitat anual de 16.800 euros (1.200 mensuals en 14 pagues), però hi dedica més de 600 al lloguer i, a més, aporta 300 euros a la seva exparella per la manutenció dels seus fills. Amb tot això, L. M. ha d’enfrontar les altres despeses del mes amb només 300 euros. “Aquesta situació m’ha duit a demanar crèdits, i després préstecs personals per poder pagar els crèdits, i ara he entrat dins una espiral de la qual no puc sortir”, lamenta. L. M. Considera que viu en una “pobresa digna”, perquè té un sostre, però que quatre dies després d’haver cobrat la pensió “ja és una altra vegada final de mes”. Cal destacar que l’afectat té una incapacitat total a causa d’una malaltia crònica que li impedeix fer feina, fet que agreuja la seva situació: “Em denegaran el servei de justícia gratuïta, però m’agradaria que poguessin estudiar el meu cas i valorar-ho més enllà dels ingressos”, expressa.

“Si ho compares amb el cost que té la vida ara, no ens queda res”. F. L. és un home de 48 anys que ha sol·licitat el servei de justícia gratuïta per poder defensar-se jurídicament d’una entitat bancària que, segons l’afectat, s’ha intentat aprofitar de la seva “situació de desesperació”. F.L. té un sou de 1.500 euros mensuals, però entre el lloguer –al que hi dedica el 40% del salari– i altres despeses fixes, a principi de mes ja es queda amb poc més de 500 euros. “Necessit assessorament jurídic per enfrontar-me a una empresa privada que té molta més força que jo”, lamenta.