El PSOE denuncia gairebé 15.000 desempadronaments a Palma i reclama una investigació a Cort
Els socialistes reclamen saber què amaga aquesta mesura, que suposa la pèrdua de drets com l'accés a la sanitat, a l'educació o a votar
PalmaEl PSOE Palma ha denunciat que l'Ajuntament està duent a terme desempadronaments massius d'ofici que, segons els seus càlculs, han afectat 14.893 persones entre el 2024, el 2025 i els dos primers mesos del 2026. La xifra suposa un increment del 66% respecte dels anys 2021 i 2022 i, en termes comparatius, equivaldria a donar de baixa la meitat de la població d'un barri com Pere Garau. Davant això, els socialistes han anunciat que reclamaran una investigació interna per aclarir els criteris i l'abast d'aquesta pràctica.
El portaveu socialista a Cort, Xisco Ducrós, ha qualificat els fets de "gravíssims" i sense precedents. Segons ha afirmat, "no és gestió, és una estratègia clara de persecució", i ha advertit que retirar el padró a aquestes persones implica deixar-les sense accés a serveis bàsics com la sanitat o l'educació, a més de limitar-ne el dret a vot. Ducrós sosté que aquesta política pot tenir també un impacte directe en la representació política municipal, ja que la pèrdua de població empadronada podria traduir-se en menys regidors. Martínez està fent impossible viure a Palma per a qui té més dificultats i, "en lloc de plantejar solucions, els expulsa de la seva pròpia ciutat". 15.000 persones menys poden arribar a ser fins a tres regidors o regidores.
Els socialistes vinculen aquest increment de baixes padronals amb el context polític dels darrers mesos, marcat per les reiterades peticions de Vox perquè es "depuri" el padró municipal. També apunten a decisions recents de l’equip de govern, com la polèmica sol·licitud de llistats de persones en situació d'emergència social per part de l'àrea de Serveis Socials, amb l’objectiu de revisar la seva situació padronal.
Aquesta petició, impulsada per la regidora Lourdes Roca, va generar controvèrsia perquè no té precedents i afecta col·lectius especialment vulnerables. Diverses veus de l'oposició varen advertir que aquesta iniciativa podria derivar en la retirada del padró a persones en situació de risc, fet que ara el PSOE considera que encaixa amb l’augment dels desempadronaments detectats. "Els drets humans a Palma no poden dependre del caprici d'un batle", ha conclòs Ducrós, que ha demanat una investigació immediata.
Dades
El PSOE Palma ha tingut accés a les dades del padró mitjançant una sol·licitud d'informació després de detectar-ne un increment notori a les baixes a instàncies de Cort. D'aquesta manera, per anys, les dades són les següents:
- 2021: 5.406
- 2022: 3.533
- 2023: 2.614
- 2024: 6.475
- 2025: 7.339
- 2026 (fins a febrer): 1.079
Així, el 2024 gairebé es van triplicar les baixes en relació amb el 2023 i gairebé es van doblegar comparant amb el 2022. El 2026, en dos mesos gairebé arriben a la meitat de les baixes que es van fer el 2023.
"El padró és una cosa viva"
Amb relació a la baixa de gairebé 7.500 persones el darrer any, el batle ha justificat que el padró "és una cosa viva" i que les administracions tenen l'obligació d'actualitzar-los. Aquestes baixes del padró, ha explicat Martínez, es poden fer d'ofici o a instàncies dels propietaris de l'immoble, que és el més habitual. "S'han arribat a trobar que hi ha 15 persones empadronades en el mateix lloc perquè històricament no se n'ha fet una revisió", ha posat com a exemple.
També ha dit que l'administració estatal ha eliminat unes 5.000 persones que estaven empadronades a Palma, però que en desconeix els motius. "M'agradaria saber sobre la base de què ho fa i on estaven empadronades o no aquestes persones", ha manifestat. Segons ha dit, tot i que no s'han posat més mitjans d'inspecció per evitar el frau als empadronaments, s'ha continuat fent tot el que marca la llei.