Propietaris de terrenys rústics demanen 350 euros per allotjar-hi caravanes

PalmaA l'assentament de caravanes de Son Güells hi viuen unes 50 persones, encara que cada dia n’arriben de noves i altres en parteixen. La darrera setmana, molts dels caravanistes varen trobar al parabrisa del vehicle dues notes, una manuscrita i una altra impresa, on els oferien llogar una parcel·la on allotjar la caravana. Una diu: “Llog parcel·la al Coll d’en Rabassa. Econòmica, tancada i a una zona tranquil·la. Amb aigua per a dues caravanes. S'hi pot sembrar”. Després, un número de telèfon particular. 

L'ARA Balears ha telefonat al número de l'oferta i l'home que ha respost ha dit que no en sabia res, encara que ha indicat que algú del barri –Coll d’en Rabassa– lloga parcel·les en sòl rústic. Així i tot, ha demanat què estàvem cercant i paradoxalment ha recordat que té un terreny a la mateixa zona. "Encara que mai no havia sorgit la idea”, ha dit que potser estava interessat a llogar-lo. “Al terreny la meva família i jo hi continuarem anant, però podem compartir l’espai. Hi ha pous que es poden utilitzar de les set del matí fins a les dues del migdia, que apagam la bomba. També hi ha una zona on és possible estacionar la caravana i una altra que es pot fer servir d’hort, per planar-hi tomàtigues, pebres o el que sigui”, explica. 

Encara que la seva oferta coincideix totalment amb la de la nota que varen trobar els caravanistes de Son Güells, ell assegura que no hi té res a veure. Quan li demanam pel preu, explica la seva situació: “A hores d’ara, la meva família ho està passant molt malament, anam justos de doblers”, assegura, i demana 350 euros mensuals per llogar una part del terreny.

"La guerra del pobre contra el pobre"

El portaveu dels caravanistes, Javier González, vincula l’auge de les ofertes de parcel·les per aparcar les autocaravanes amb “la por que ha generat l’Ajuntament de Palma” i la intenció de sancionar les persones que viuen a aquests vehicles a Ciutat, i lamenta aquesta situació: “És un abús, és pretendre aprofitar-se de la desgràcia de les persones. És una guerra en la qual el pobre li vol llevar el poc que li queda a un altre pobre”, lamenta González.

Aquesta pràctica s’estén a Mallorca. Un dels caravanistes –ha demanat anonimat– explica un altre cas: “L’altre dia circulava per la carretera de Sineu i vaig veure un terreny on hi havia fins a 15 caravanes. Hi vaig anar per demanar informació, perquè a Palma ara és tot molt complicat i potser m’interessava. Em varen dir que pagaven uns 250 euros mensuals per caravana. Vaig pujar al cotxe i vaig partir tot d’una”, explica.

Les condicions que oferien eren per estacionar i viure en els terrenys “sense habilitar i sense llum ni aigua” i ell cobra “només una pensió d’uns 600 euros" i amb aquell preu no s’ho pot permetre, explica.

El Govern vol obrir la porta a aquesta situació

Ara per ara, estacionar caravanes a sòl rústic no està permès, però la Conselleria d'Agricultura té en marxa una nova reforma de la Llei agrària de les Balears que obre la porta a estades de particulars en tendes de campanya i caravanes a finques rurals. Segons ha pogut saber l'ARA Balears, la idea és que cada finca agrària i ramadera pugui completar l'activitat amb usos vinculats a l'allotjament, si bé amb una fórmula que ara mateix no recull l'ordenament turístic, com les tendes de campanya i les caravanes. Aquests sistemes tenen el suposat avantatge "que no consumeixen territori, ja que es munten i desmunten", segons han explicat fonts coneixedores de la iniciativa.