Projectes estrafolaris Vi recomanat Dulce PAR Bodegas Iglesias (Condado de Huelva)

EnòlegDurant l’època primaveral, no només brota la vinya, sinó també milers i milers de turistes que pedalegen per les nostres carreteres, van fent camí i de tant en tant s’aturen per berenar, fer la xerradeta i descansar. La nostra societat, avançada, de consum i capitalista sembla que no s’aturi mai a descansar. No s’atura a fer una cerveseta ni un trist cafè, sempre fent carretera, pedalejant cada vegada amb més ritme, sense descansar, per por que si deixa de moure les cames, la bicicleta s’aturarà i caurem a terra. Fent camí per fer camí, avançant, però... cap a on? En algun moment ens haurem d’aturar. Vivim en un món amb una gran quantitat de béns i serveis i ben aviat no podrem absorbir tots els productes que estam fabricant.

En el món de les begudes també es dóna l’excés de producció. Moltes vegades es pot solucionar baixant preus o malvenent els productes, però n’hi ha molts que tenen un bon equip de pensadors -que pensin molt no vol dir que siguin intel·ligents- que vacil·len per tal d’arribar al consumidor i fer que el seu producte triomfi. Fa uns anys la paraula clau era qualitat i, al voltant d’aquest concepte, s’intentava bastir un bon projecte. Actualment no basta que la nostra beguda sigui bona, sinó que ha de ser diferent. El nostre producte ha de ser singular, únic, atípic, notable i, si pot ser un poc estrany, millor. En definitiva, hem de continuar fent bons productes, però que siguin diferents dels dels nostres veïnats per atreure els consumidors. Ara produïm i venem vins amb noves varietats, amb raïms recuperats, amb sistemes d’elaboració diferents -vinificat dins àmfores, en ous de formigó, dins trulls esculpits a la pedra, amb fustes d’orígens exòtics, etc.-, amb envasos, etiquetes i accessoris novedosos. A vegades, emperò, apareixen productes que s’han volgut diferenciar tant que es poden convertir en projectes estrafolaris, per emprar un adjectiu suau, alguns dels quals no tenen ni cap ni peus. Em recorden la frase que repetia insistentment Obelix: “Estan bojos aquests romans”.

Els que seguim les xarxes socials hem pogut descobrir aquests dies que un grup d’empresaris de begudes alcohòliques estan a punt per elaborar una cervesa a l’est de Polònia que es diferencia de les altres perquè els bacteris làctics que s’utilitzaran per a la seva elaboració sortiran de vagines. Sí, ho heu llegit bé. En principi seran lactobacils que hauran seleccionat de vagines humanes. Una bona campanya de màrqueting plena d’imatges eròtiques, frases amb doble sentit que asseguren que si el producte té èxit, es plantejaran fer una cervesa amb un gust personalitzat, o sigui, utilitzar els bacteris de la vagina pròpia o de la parella. Al món del vi encara no hem arribat a aquests despropòsits, tot i que no ho hem de descartar. Podem trobar altres projectes ben atrevits i us en poso alguns exemples.

Fa ben poc que ha aparegut el primer vi de color blau. S’anomena Gik blue i ha estat creat per un grup de sis joves emprenedors amb la col·laboració de la Universitat del País Basc. S’elabora a partir d’una base de raïm blanc i negre al qual s’afegeixen dos pigments naturals com són l’antocianina i la indigotina. La intenció és, com conten en algunes entrevistes, explotar el passat i revolucionar una beguda excessivament clàssica. Per això han creat un producte ben diferent, innovador, dolcet i fàcil de beure. Aquest vi es produeix i s’embotella a diversos cellers espanyols i es pot comprar a través de la seva pàgina web; amb pocs mesos ja han venut més de 70.000 botelles.

Un grup de viticultors de Califòrnia han aconseguit fintar la legislació nord-americana i elaborar un vi macerat amb una lliura de cannabis. Entre l’alcohol que té el vi i el THC del cannabis, beure un parell de copes d’aquest vi et deixa ben relaxat. Uns milers de quilòmetres més avall, un vinater escocès resident a Xile, Ian Hutcheon, ha creat el vi amb l’autèntic gust de l’espai, un vi que macera amb trossos d’un meteorit que va caure a la terra fa 4500 milions d’anys.

Si pedalau per la xarxa en trobareu molts més -escumosos amb pols d’or de 24K, vins gay-friendly, vins de xocolata, etc. No sé si tots aquests projectes han nascut per la imperiosa necessitat de vendre o perquè els seus creadors estan bojos, però, en tot cas, em recorda una cèlebre frase de Mark Twain: “Un home amb una idea nova és un boig, fins que la idea triomfa”.

Avui recomano els vinos naranja del Condado de Huelva. Es tracta d’un tipus de vins que, segurament, van sorgir d’una idea esbojarrada, però que ja són una tradició ben arrelada a la zona de Huelva. És un vi aromatitzat amb una maceració de pells de taronja assecades dins un vi blanc seguit d’un procés d’envelliment mitjançant el sistema de vinos naranja criaderas y soleras