Prohens manté amb la Llei de simplificació el tarannà urbanístic del PP

PalmaSi una norma ha marcat el debat polític i social durant el 2024 sense dubte és la Llei de simplificació administrativa, que acaba d’entrar en vigor. Una norma que va iniciar el seu camí en forma de decret llei i sota un anunci: “Facilitar” les coses als ciutadans a l’hora de tramitar qualsevol expedient.

El que no va explicar llavors l’Executiu de Prohens és que darrere la façana d’eficàcia administrativa, que hi és a la norma, s’hi amagava el propòsit de complir amb el que havia promès a la campanya electoral que la va dur al poder, i que era arreglar la situació de les cases il·legals en rústic i, de passada, deixar-hi construir encara més. Per al PP era el compliment de la paraula donada, i per als ecologistes, “una regressió terrible al pitjor PP encimentador que, a més, premia els infractors”, en paraules de la portaveu del GEN-GOB, Neus Prats.

El decret llei

El PP compleix les promeses electorals d’amnistia

El Decret de simplificació es va aprovar el maig –posteriorment s’ha aprovat com a llei. Amb aquesta norma, el Govern del PP complia amb la paraula que havia donat i que figurava al seu programa electoral: legalitzar les cases irregulars en sòl rústic –entre 30.000 i 40.000. A això es va afegir una novetat: la legalització de naus en rústic que acullen negocis com a restaurants o tallers.

Els ecologistes han qualificat aquesta i altres mesures de la normativa de “molt negatives”. Segons la portaveu en matèria territorial del GOBMallorca, Margalida Ramis, els fets demostren que les Balears estan “en mans d’un Govern perillós per a les persones i el territori”. En canvi, el vicepresident de l’Executiu, Antoni Costa, va defensar la legalització perquè “no es podia continuar mirant cap a una altra banda”. “Les cases il·legals hi són, i no podien ni fer una obra de millora. Hem de donar solucions, i els infractors passaran per caixa”, va justificar.

A mida d’infractors

S’han inclòs desgravacions per evitar el fracàs de l’amnistia de Company

Les persones que tramitin la legalització de ca seva dins el primer any només hauran de pagar a l’Administració un 10% del valor de la propietat. Per evitar que, així i tot, alguns particulars no puguin assumir-ne el cost, i passi el mateix que amb l’amnistia de Biel Company –quan era responsable de territori–, quan es varen tramitar molts menys expedients dels previstos, aquesta vegada es bonificarà mitjançant la declaració de la renda la despesa. Una mesura que ha provocat també la indignació de l’oposició i dels ecologistes perquè els que van fer ca seva legalment no van rebre cap desgravació fiscal.

Tramitació caòtica

El Govern va haver d’afrontar la pressió d’ajuntaments i consells

La tramitació parlamentària de la Llei de simplificació va resultar molt complicada per al grup parlamentari popular i per a l’Executiu. A l’enfrontament amb Vox es va afegir la complexitat tècnica i la pressió constant d’ajuntaments i Consells. Una font del PP admet que “amb el decret hi va haver moltes peticions, i no van aturar durant la tramitació ja de la llei”. “Tothom volia arreglar el seu tema, i això no era possible”, admet aquesta mateixa font.

Entre les mesures que el decret va incloure i que han quedat, no només hi ha la legalització massiva, sinó també la possibilitat de fer més xalets en sòl rústic, i de fer-los més grossos: dels 900 metres cúbics que havia posat el Pacte com a límit, ara es poden tornar a fer cases de fins a 1.500 metres cúbics.

També es pot consumir sòl rústic, fins i tot protegit, si un ajuntament ha quedat sense possibilitats de fer-ne servir de comú per a nous creixements. I es podrà construir en zones amb risc d’erosió, esllavissament i incendi. Per tot plegat, l’oposició considera la macronorma com “una sentència” per al sòl rústic, han criticat tant Lluís Apesteguia (MÉSper Mallorca) com Iago Negueruela (PSIB). El socialista considera “incompatible” parlar de limitar el turisme i habilitar noves fórmules de creixement i de consum del territori. Però a l’esquerra “li pesa molt” el seu llegat territorial, assenyala Neus Prats. Milers de nous xalets i 100.000 places turístiques durant els seus dos mandats.

Estratègies de resistència

El GOB pitja per anar al Constitucional, però el PSOE no ho veu clar

L’esquerra i els ecologistes s’oposen a la implantació de la normativa, perquè el seu impacte afecta fins a 50 normes autonòmiques i perquè aspira sobretot a “construir més i més aviat”. “És clar que si [el Govern] troba que hem anat lents, és que no tenim la mateixa percepció del territori”, lamenta Prats.

El GOB ha iniciat una campanya de personació a tots els expedients de legalització, perquè “cal recordar que només s’amnistien els habitatges amb la infracció prescrita”. “Si s’han fet obres, que és habitual, s’interromp la prescripció. Iés evident que si no hi estam damunt, molts ajuntaments s’ho empassaran”, afirmen fonts de l’entitat. La segona estratègia ecologista necessita l’esquerra, i implica dur la Llei de simplificació al Constitucional. Caldran 50 diputats del Congrés i, tot i que encara no s’ha descartat, sembla que el PSOE no ho veu clar.

La llei de costes, sense marge

Una altra promesa electoral: arreglar els negocis en domini públic

L’altra mesura territorial de Prohens aquest 2024, amb un impacte menor i encara en fase de tramitació –encara no ha entrat en el Parlament–, també formava part de les promeses que va fer en campanya electoral:aconseguir que els xibius, casetons i negocis del litoral puguin continuar dempeus i actius tot i no complir la normativa estatal. No debades la presidenta actual va repetir visites a Formentera, on aquest és un tema que pot canviar els resultats electorals. Prohens va aprofitar que s’havien transferit a les Illes part de les funcions, però no les competències principals, per part de l’Estat, per prometre fins i tot una nova delimitació de la costa, assegurant que els que ara pateixen perquè tenen negocis dins domini públic podrien continuar sense problema.

Per aquest motiu el PP ha prioritzat també la llei autonòmica de costes. Tot i tenir les mans fermades perquè és l’Estat qui continua decidint les qüestions importants dins el domini públic, el Govern vol que “es puguin salvar elements que tenen valor patrimonial, com els escars”, va assegurar a l’ARABalears el director general de Costes, Carlos Simarro, durant l’exposició pública del document, que ara ja espera preparat la tramitació parlamentària.

Aquest argument, el del valor cultural de les construccions, és el que ofereix la normativa autonòmica que a partir de 2025 haurà de trobar algun suport parlamentari per tirar endavant, ja que l’esquerra no li donarà i Vox ara mateix no té la millor relació amb els populars. Mentrestant, una sentència del Tribunal Suprem ha clarificat encara més la situació: les normes autonòmiques estan molt limitades davant de l’Estat.

Un cas molt semblant al del restaurant el Bungalow a Palma, que opera sense disposar del títol d’autorització de Costes, ha acabat amb victòria del Ministeri. Tot i que l’Ajuntament de Sitges el va incloure dins un conjunt cultural de primera línia, els magistrats consideren que no basta i que cal que els béns estiguin inclosos en el catàleg estatal. Per tant, per moltes estratègies d’àmbit local o autonòmic per justificar activitats econòmiques dins el domini públic, és l’Estat qui les ha d’autoritzar. Aquest fet marca uns límits molt clars a una normativa, la llei balear de costes, que obligarà l’Executiu a fer equilibris per acontentar alguns dels seus votants i no entrar en conflicte amb l’Estat.