Societat 22/02/2022

La primera llei educativa de les Balears naixerà sense "el gran consens" anhelat

Els articles lingüístics creen una divisió entre el bloc de l'esquerra, El Pi i la dreta

Miquel Crespí
3 min
El conseller d'Educació, Martí March

PalmaEls distints governs estatals han aprovat un total de vuit lleis orgàniques que han modificat el marc educatiu des dels inicis de la democràcia fins avui. Aquests continus canvis de la regulació han provocat multitud de protestes en l'àmbit de l'ensenyament, per la manca d'un consens en la matèria entre els grups parlamentaris que permeti una certa estabilitat. A les Balears, aquest dimarts s'aprovarà la primera llei educativa, i el "gran consens" anhelat pel Govern i demanat per bona part de la comunitat educativa no s'aconseguirà finalment per un dels punts més importants: el model lingüístic.

Un dia abans que el projecte de llei entri al Parlament, els partits del Pacte varen fer el darrer gir de guió: varen anunciar l'eliminació de la vehicularitat del castellà després de saber que el PP votaria en contra dels articles lingüístics, tal com ha avançat l'ARA Balears . Així, el text queda com es va aprovar en Consell de Govern: blindant el Decret de mínims i la Llei de normalització lingüística, precisament aprovats pels governs populars de Jaume Matas i Gabriel Cañellas, respectivament.

El portaveu del Partit Popular, Antoni Costa, va començar la seva intervenció en la roda de premsa de dilluns valorant la "voluntat de consens" del conseller Martí March en l'elaboració de la llei, i contraposant-lo al conseller de Turisme, Iago Negueruela, en l'aprovació de la llei turística via decret llei. "Són com la nit i el dia", va assenyalar. "Al PP, quan ens plantegen consens, oferim consens, els ciutadans no es mereixen que cada poc temps es canviï la regulació educativa", va remarcar el portaveu del partit. Ara bé, el discurs va canviar radicalment en assabentar-se, en la mateixa roda de premsa, de la darrera decisió del Govern: "Armengol ha cedit davant els socis més radicals", va valorar.

Cal recordar que les negociacions entre el principal partit de l'oposició i el Pacte havien desembocat en la inclusió del castellà i el català com a llengües vehiculars. En aquest punt s'havia arribat a un consens polític, però amb la condició que els populars no votassin en contra dels articles de la llei que es referien al model lingüístic. Com finalment el PP els va anunciar que es posicionaria contra el punt que estableix el 50% d'hores lectives en català, perquè no es blindava el 25% d'hores en castellà, el Pacte decidí fer el pas d'eliminar el concepte de vehicularitat. A més, els partits d'esquerres, sobretot MÉS per Mallorca, tenia les pressions de les seves juventuts, Mallorca Nova, i entitats en defensa del català com el Moviment en Defensa de l'Escola en Català .

El Pi fa oposició al PP

El Pi ha endurit la seva posició amb el PP, marcant una competició per l'electorat de centredreta i de caràcter regionalista. "Estàvem disposats a cedir si havia d'afavorir el consens desitjat. Si el PP no vol saber res del consens, si es decideix a competir amb Vox, no hi ha camí de trobada", va defensar el portaveu del partit, Josep Melià. "És possible que amb cada canvi de govern es canviï el model lingüístic, i és un conflicte", va afegir.

La transcendència de la llei, i la sensació de victòria de MÉS per Mallorca, es va escenificar en el fet que la roda de premsa no la va fer cap portaveu, sinó el coordinador de la formació, Lluís Apesteguia. El líder ecosobiranista va apel·lar al "gran consens" en molts aspectes de la llei, però en l'element "sensible" per a MÉS, la llengua, va criticar la "irresponsabilitat" del PP, que "no s'ha mogut del seu posicionament".

Amb tot, aquest dimarts el Parlament aprovarà una de les lleis més importants de la legislatura, que en certs punts importants, com l'escola concertada, però sobretot el model lingüístic, no tindrà el "gran consens" desitjat. Com que es votarà per articles i no en la seva totalitat, caldrà veure com es posiciona cada partit en els diferents apartats de la normativa.

stats