No parlar de política ni de diners: les claus per tenir els àpats de Nadal en pau

BarcelonaS’acosten les festes i qui més qui menys haurà de passar per algun àpat familiar on compartir taula, estona i conversa amb persones a les quals potser fa temps que no veu, amb les quals els separen molts anys o diferències ideològiques. Després dels anys pandèmics en què no hi va haver celebracions multitudinàries, aquest any sembla que tornaran les taules plenes, i això genera il·lusió en molta gent, però també mandra, angoixa o nervis. I és que tornar a retrobar-se vol dir, per a molts, tornar a enfrontar-se a preguntes incòmodes –parelles que han d’aguantar l’allau de comentaris inquisidors per saber per què no tenen fills, joves a qui es demana quan portaran el nòvio o la nòvia, etc.– o haver d’aguantar el cunyat que ho sap tot, la tieta amb idees retrògrades o els adolescents rebotats que només miren el mòbil. 

La psicòloga Dolors Líria reconeix que aquest any “hi ha moltes ganes de tenir un Nadal normal” i que això pot portar a viure les festes “amb molta alegria perquè estem contents de retrobar-nos i donem pes al gaudi” o, en canvi, pot portar “a experimentar certa angoixa i inquietud per veure com anirà tot després de tant de temps, i això pot afegir una intensitat emocional a unes festes que d'intenses ja ho són molt”. 

En la mateixa línia s'expressa José Ramon Ubieto, professor dels estudis de psicologia i ciències de l'educació de la UOC, que assegura que no es pot generalitzar perquè cada família és un món però, tot i això, “hi ha moltes famílies que esperen aquest Nadal amb ganes perquè després de la pandèmia fa més il·lusió retrobar-se amb normalitat”. Malgrat tot, recorda que també hi ha molta gent que viu aquestes dates amb angoixa o dubtes perquè “les famílies són un lloc on hi ha moltes passions, on passen moltes coses, bones i dolentes, i tot sovint hi ha molts temes pendents, i això es veu quan arriba Nadal i les trobades”. 

Una pregunta comodí

Per intentar rebaixar la tensió i aconseguir que els àpats surtin bé, Dolors Liria aconsella focalitzar-nos en una pregunta clau: “Com estàs?” Segons l’experta, quan fem aquesta pregunta estem donant a l’altre l’oportunitat que ens parli de com se sent, de què ha passat durant el temps que no ens hem vist, “i llavors poden sortir qüestions molt interessants”. Tot i que la psicòloga reconeix que no hi ha una fórmula general que serveixi per a totes les famílies, ella creu que aquesta pregunta pot ser un bon comodí. “Després hi ha famílies a les quals els agrada molt debatre i d’altres a les quals el conflicte les incomoda; per tant, no es pot trobar una recepta vàlida per a tothom”. Ella aconsella evitar comentaris que puguin fer sentir a l’altre que estem jutjant o demanant explicacions, “perquè això no farà sentir bé a ningú –diu–. Potser la persona que tenim al davant té situacions privades que desconeixem i amb els nostres comentaris la podem fer sentir malament”. 

El que sí que està clar és que hi ha temes “que desperten passions i poden generar moltes friccions”, diu la psicòloga, i són, sobretot, la política i la religió. “Les converses sobre aquests temes poden generar conflictes a taula”, alerta. En la mateixa línia s’expressa l’organització nord-americana sense ànim de lucre The Family Dinner Project, que es dedica a ajudar les famílies a fer més àpats juntes –i en pau–. Aquesta entitat destacava en un article al The Washington Post que parlar de temes polítics durant els àpats nadalencs “és una manera de fer descarrilar el bon ambient a taula”, i aconsellen que quan la cosa s’escalfi “no s'intenti canviar les idees polítiques dels altres comensals, només intentar canviar de tema”. 

La política com a canalitzadora de tensions

Per a José Ramon Ubieto, els temes més complicats i que poden portar més friccions a taula són, en primer lloc, “les qüestions d’herències familiars”, perquè “són temes econòmics i alhora sentimentals que desperten moltes passions i no són gens racionals”, així que, segons ell, no és gens bona idea tractar-los en els àpats de festa. Ubieto també coincideix que, a part d’això, la política és l’altre gran tema conflictiu. “Pot generar molta tensió, ho hem vist amb qüestions com la independència de Catalunya i el Procés, i també ho veiem amb qüestions de dretes o esquerres, però hem de tenir present que tot sovint aquestes friccions són una manera de canalitzar diferències o tensions que ja existeixen. Són temes que fan aflorar sentiments negatius previs”, alerta. 

El que passa moltes vegades és que aquests temes, com la política, fan que la conversa s’escalfi ràpidament i el clima a taula s’enrareixi. Què fem quan la situació se’ns escapa de les mans? “Hem de pensar com aconseguir que el problema no vagi a més”, diu Dolors Líria. “Tot el que té a veure amb les emocions, quan va en augment, fa que el pensament es bloquegi i passem a tenir accions impulsives (dir les coses malament, respondre de manera agressiva, etc.), i per això cal evitar l'escalada”, diu. Per a la psicòloga, la millor estratègia és que, “si veiem que hi ha tensió per algun tema en concret, hem d’ajudar els que hi estan ficats a destensar la situació o a canviar de tema, i si som nosaltres els que hi estem ficats hem de buscar distància per reduir la tensió interna, i això es pot fer aixecant-nos un moment de la taula, sortint al balcó… És molt important fer-ho per poder-nos col·locar de manera més constructiva davant aquella situació”, diu. 

Ubieto reconeix que “totes les famílies tenen els seus forats negres, que són aquells temes conflictius que sempre acaben malament”, i davant d’això recomana tenir molt present “que no hem d’intentar arreglar les coses en un sopar". "Els àpats nadalencs no són un lloc de mediació ni la consulta d’un psicòleg, hem de focalitzar-nos en el que tenim en comú i no en el que ens separa”, aconsella. 

Un altre dels consells que dona The Family Dinner Project perquè les trobades per Nadal siguin tranquil·les és deixar de preguntar a la gent quan portaran la parella, quan es casaran o quan tindran fills. “Hi ha gent que ha pres la decisió de no tenir fills, d’altres que poden estar passant per un procés de fecundació complicat o fins i tot haver patit un avortament de forma recent”, alerten des de l’entitat, i aquestes preguntes poden ser “intrusives o doloroses”. Dolors Liria reconeix que aquestes preguntes i comentaris poden “generar molt malestar”, però també recomana “buscar estratègies per gestionar-les”. “Si les preguntes les fa una persona d’una generació més gran, hem de pensar que potser no s’està plantejant determinades dificultats que podem estar vivint. Pretendre que no facin aquestes preguntes és poc realista, però tenim diverses opcions", diu. "Una és preparar-nos i saber-nos col·locar davant la idea que això passi. Si sabem que aquell tema és delicat per a nosaltres, el millor seria preparar una resposta adaptativa i intentar relativitzar-ho, pensant que l’altre no ha fet amb mala intenció”. Una altra opció, segons l’experta, és “posar límits de manera assertiva, sense ferir l’altre, i dir a l’altra persona que no volem parlar d’aquell tema perquè és difícil per a nosaltres”. 

Però ¿com és que hi ha gent capaç de fer comentaris o preguntes tan desafortunades i ni adonar-se'n? Líria diu que això “té a veure amb la capacitat de connectar amb el món interior dels altres”. És una característica que va més enllà de l’empatia, destaca, i és més “una falta de connexió amb l’impacte que pot tenir el que diem als altres”. Molta gent es pensa que si una cosa no els molesta a ells tampoc molestarà els altres, “però pot ser que ens equivoquem, perquè l’altre pot tenir una vivència completament diferent, una altra sensibilitat…”

Com a conclusió, una cosa que està molt bé, diu Líria, és "poder expressar de manera explícita com estem de contents de veure'ns una altra vegada i celebrar. Això gairebé sempre funciona".