Els ports esportius i els portaiots, la porta d’entrada

PalmaTot i que els darrers mesos són els creuers els que han estat en el punt de mira mediàtic, relacionats amb la massificació turística i la contaminació de les aigües de les Illes Balears, la possibilitat que l’Ostreopsis ovata s’estigui escampant per la nostra mar té a veure amb un fenomen diferent: l’ús recreatiu de la costa. Les darreres dècades s’han construït i ampliat nombrosos ports esportius arreu de l’Arxipèlag i cada vegada són més les persones que venen de qualsevol part del món a estiuejar i duen les seves embarcacions d’esbarjo en portaiots.

Malgrat que aquesta realitat pot semblar recent, en un informe d’avaluació de la qualitat de les aigües costaneres de les Illes Balears elaborat el 2007 per l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) i l’Institut de les Ciències del Mar (ICM), a petició de la Conselleria de Medi Ambient de les Illes Balears, ja s’apuntava un procés d’expansió dels dinoflagel·lats i assenyalava l’activitat humana com la causa principal, i més concretament amb l’explotació del medi litoral. En aquest informe, els experts avisaven que la proliferació d’aquestes microalgues estava passant de ser un fenomen ocasional a ser cada vegada més recurrent.

Entre les causes a les quals apuntaven l’Imedea i l’ICM, hi havia l’abocament de nitrogen, fòsfor i silicat que es feia a la mar, unes substàncies que es trobaven als productes que s’utilitzen tant a l’agricultura, la neteja i d’altres activitats humanes i que, a través de diversos vessaments, rius, rieres i aigües subterrànies, arriben a la mar. Aquestes substàncies representen nutrients per a aquestes microalgues tòxiques i, per tant, un impuls a la seva proliferació.

Un altre dels factors negatius als quals continuen apuntant els científics -i ja ho feien fa onze anys- és l’artificialització de la costa amb finalitats recreatives. Segons els autors de l’esmentat treball, la creació de platges protegides, espigons i ports esportius creen ambients de baix hidrodinamisme. Els ports esportius i les platges protegides actuen de paranys de sediments i dels quistos de resistència dels dinoflagel·lats, impedeixen que les aigües es moguin i afavoreixen altes concentracions d’algues nocives amb una alta probabilitat de recurrència any rere any.

El darrer punt de risc al qual els biòlegs marins apuntaven en el dossier era la introducció d’espècies alienes, i n’assenyalaven bàsicament dos processos vehiculars perquè això tingués lloc. Un eren els plàstics que suren a la mar i que poden ser un element dispersador i introductori de microalgues invasores o alienes. L’altre feia referència a les aigües de llast de les grans embarcacions, les quals necessiten omplir amb volums importants d’aigua el doble fons del buc per equilibrar el vaixell quan va lleuger de càrrega i el buiden quan el vaixell és carregat. En aquest darrer cas, segons ens explica l’expert en assumptes marítims Arcadio L. Barbas, els portaiots “són un factor d’especial risc a les Illes Balears per dos motius. Un és que l’Arxipèlag és una de les grans destinacions d’embarcacions d’esbarjo a escala mundial. A les Illes hi venen portaiots de la Mediterrània oriental, del nord d’Europa i fins i tot dels Estats Units. De fet, recentment va fer aturada a Palma un Yacht Express procedent de Port Everglades, Florida, just en un moment en què a l’altra banda de les costes de Florida morien peixos de manera massiva per culpa d’una marea vermella provocada per microalgues. L’altre és que els portaiots són vaixells normalment semisubmergibles destinats a carregar un pes molt elevat, la qual cosa fa que els seus tancs d’aigües de llast estiguin sobredimensionats i, per tant, carreguin i descarreguin de manera constant enormes volums d’aigua per facilitar l’operació de les grues”. Segons Barbas, “a més del transport d’aigües, el fet que aquests tancs de llast estiguin sempre humits suposa un substrat idoni per al manteniment i la proliferació de microorganismes”.

La conservació de la fauna i la flora marines, passant per la salut humana i fins al manteniment d’un model productiu ara per ara basat en el sector turístic, semblen trobar en l’ Ostreopsis ovata una preocupació comuna que espera la resposta de la recerca científica.