Polèmica a Lleida per l'ús del iodur de plata al camp

BarcelonaAquest estiu prop de 70.000 hectàrees d'arbres fruiters s'han vist malmeses per les fortes pedregades, que han provocat la pèrdua de bona part de la producció de l'any. Els pagesos més afectats han fet revifar un tècnica per lluitar contra la pedra que Catalunya va aparcar el 2005: el iodur de plata per reduir la intensitat de les calamarsades. La setmana passada la conselleria d'Agricultura va fer una jornada per debatre-ho, i divendres la Diputació de Lleida en farà una altra. "¿Ens podem permetre el luxe d'obviar un possible element dissuasori contra la pedra?", es pregunta el president de la Diputació, Joan Reñé.

Informes de tot tipus

Partidaris i detractors tenen estudis per defensar la seva posició

L'Associació de Defensa Forestal (ADV) de les Terres de Ponent, responsable de l'aplicació del iodur fins al 2005, afirma que segons els seus informes, després de 29 anys d'ús, la intensitat de les pedregades es reduïa entre un 30% i un 40%. Una dada que corrobora el catedràtic de física aplicada de la Universitat de Lleó José Luís Sánchez, una eminència del sector. Per contra, Xavier Joana, director d'Agroseguro a Catalunya -l'asseguradora que cobreix el 80% de la pagesia catalana-, afirma: "Des del 1981 no hem pagat menys indemnitzacions quan es tirava iodur que en els últims vuit anys, que ja no se'n tira". Miquel Esteban i Jeroni Lorente -catedràtics de química i de física de la UB, respectivament- van fer un informe el 2001, que continua vigent, que afirmava: "Segons estudis fets arreu del món on s'utilitza, no hi ha evidències que el iodur de plata sigui perillós ni contaminant". Per contra, el col·lectiu ecologista Som lo que sembrem cita un estudi fet el 2000 que diu que "les partícules en suspensió de metalls pesants i de vapor de iode són altaments irritants per a les vies respiratòries".

Xarxes antipedra o iodur

Les malles són efectives i cares; el iodur, barat però menys eficient

El millor per lluitar contra la pedra a les explotacions fruiteres són les xarxes, o malles, que salven un 90% de la producció quan hi ha calamarsa. El problema és que són molt cares, 15.000 euros per hectàrea, malgrat les subvencions, que poden arribar al 50%. "Si no fem res per atenuar les tempestes, les xarxes s'acabaran fent malbé, tot té un límit de resistència", apunta David Borda, cap sectorial de la fruita dolça de la JARC. El iodur, en canvi, només té un 40% d'efectivitat, però és econòmic: fins al 2005 cada pagès pagava un cànon de 8 euros anuals.

Posicions enfrontades

Els polítics demanen un consens que ara mateix no existeix

"Demanem consens en el sector, i ara no n'hi ha. La gent del conreu de secà i de l'agricultura ecològica estan molt enfadats", argumenta Miquel Molins, director general d'Agricultura i Ramaderia de la conselleria. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, a petició dels alcaldes, afirma que les xarxes no serveixen per als cultius extensius com el cereal, ni per a les infraestructures. "Volem carregar-nos de raons objectives, tècniques i científiques per prendre una decisió", expressa. David Borda pensa el mateix que Reñé, però Antoni Borràs, del sindicat Unió de Pagesos, argumenta: "Si es confirma que l'efectivitat és del 30% no val la pena gastar-hi recursos".

L'experiència catalana

Del 1976 al 2005 es va fer servir, fins que el tripartit ho va aturar

L'ADF de les Terres de Ponent va començar a fer servir el iodur de plata a Catalunya el 1976. El 1984 la Generalitat va decidir que tots els pagesos paguessin un impost anual obligatori per subvencionar-ne l'ús. Cobria 270.000 hectàrees de 77 pobles. "Teníem 50 generadors, però algun l'han robat i altres s'han fet malbé. Si es reactivés l'ús del iodur s'hauria de fer una inversió amb més màquines", explica Maite Torà, directora tècnica de l'ADV. Cap a l'any 2000 va néixer el Col·lectiu Anti Iodur de Plata -ara integrat dins de Som lo que sembrem -, que va fer un informe molt negatiu. Quan Antoni Siurana (PSC) va ser nomenat conseller d'Agricultura, va decidir que no fos obligatori pagar el cànon, segons Reñé "pressionat per Iniciativa per Catalunya". I sense finançament, l'ADV va deixar de fer servir el iodur el 2005.

Impacte ambiental

'Som lo que sembrem' anirà als jutjats si es torna a fer servir iodur

El grup ecologista Som lo que sembrem creia que era un debat tancat, però ara afirmen que si es torna a plantejar l'ús del iodur de plata es plantejaran actuar: "Demanarem una consulta entre els pagesos, i si cal ho denunciarem per la via legal. No creiem que això pogués superar una declaració d'impacte ambiental amb les condicions actuals", explica Gerard Batalla.

El debat ètic

L'altre dubte és si es pot modificar el clima al gust

L'ésser humà sempre ha volgut controlar el temps. Fer ploure quan no plou, i a l'inrevés. "No és bo jugar amb el temps, però l'ús del iodur de plata, comparat amb la contaminació que ha provocat el canvi climàtic, no és tan important", explica Jeroni Lorente (UB). "Per mi no és un debat ni d'eficiència ni d'ecologia, és un debat ètic, i si podem modificar el clima i l'atmosfera per generar una activitat econòmica", exposa Gerard Batalla.

Disputes polítiques

La Conselleria (Unió) ho veu diferent que la Diputació (CDC)

Ni la conselleria d'Agricultura ni la Diputació de Lleida admeten obertament que estan enfrontades en el iodur de plata, però el fet d'organitzar dues jornades de debat, quasi amb els mateixos ponents, amb deu dies de diferència, ho evidencia. La conselleria, en mans d'UDC, aposta per les xarxes, i la Diputació (CDC) pel iodur, encara que ho fan amb la boca petita.