La plataforma contra les bateries alerta que l’Almadrava pot ser només “una finca més”

Palma La Plataforma contra les bateries de liti de Pollença ha tornat a activar-se després de conèixer un segon projecte d’emmagatzematge energètic en sòl rústic, aquesta vegada a la zona de l’Almadrava. Després de la mobilització veïnal contra la planta projectada l’any passat a Llenaire, els afectats consideren que el nou cas confirma que el conflicte no era puntual, sinó que pot repetir-se en altres finques del municipi mentre no hi hagi una regulació clara.

“No pot ser que un dia es vengui Mallorca com una economia verda i l’endemà es vulgui posar aquest tipus d’indústria dins sòl rústic”, critica José Manuel Ariza, membre de la plataforma. La frase resumeix el fons del malestar veïnal: els afectats no qüestionen la necessitat d’avançar en l’emmagatzematge energètic, però reclamen que aquestes instal·lacions s’ubiquin en zones industrials i no en entorns agrícoles, prop d’habitatges, pous, torrents i zones inundables.

De Llenaire a l’Almadrava

El nou projecte arriba quan encara no s’ha resolt el primer expedient que va mobilitzar els veïns l’any passat. Segons Ariza, la plataforma encara no ha rebut resposta a les al·legacions presentades a final de novembre contra la planta prevista a Llenaire. Aquell projecte ja va provocar el rebuig de veïns i entitats locals, que alertaven dels riscos d’instal·lar contenidors de bateries de liti en sòl rústic.

Ara, l’aparició d’una segona proposta a l’Almadrava ha reobert la preocupació. “Crec que no serà la darrera finca que surti”, adverteix Ariza. Segons la plataforma, les empreses cerquen parcel·les properes a la subestació elèctrica i aprofiten el menor cost del sòl rústic respecte d’un polígon industrial.

Una finca inundable

Un dels principals arguments contra el projecte de l’Almadrava és la ubicació. Els veïns asseguren que la finca queda inundada de manera recurrent quan plou amb intensitat. De fet, aquests dies s’han difós imatges de la parcel·la completament negada d’aigua.

“Cada any que plou un poquet fort sempre passa el mateix”, explica Jordi, membre de la plataforma i afectat directe. Segons relata, l’aigua que baixa de la part alta acaba acumulant-se dins aquestes finques i pot quedar-hi durant dies. Per això, els afectats consideren que la inundabilitat de la zona hauria de ser un element determinant a l’hora de valorar la viabilitat del projecte.

La plataforma també alerta de la proximitat de pous, aqüífers, torrents i habitatges. Els veïns critiquen que siguin ells els qui hagin d’encarregar informes per demostrar els riscos del terreny. Segons denuncien, les empreses presenten els projectes i són els afectats els qui han de respondre amb estudis tècnics i al·legacions.

“Això és una indústria”

El debat, per als veïns, no és només ambiental, sinó també territorial. La plataforma defensa que una planta de bateries és una infraestructura industrial i que, per tant, hauria d’anar a un espai preparat, amb mesures de seguretat, accessos adequats i serveis d’emergència.

“Això és una indústria, no és un sementer de faves”, afirma Jordi. Els afectats insisteixen que el sòl rústic no pot convertir-se en l’alternativa barata per a empreses que cerquen espai a prop de la xarxa elèctrica. Segons la plataforma, si no es fixa una regulació clara, les empreses poden continuar cercant altres finques del municipi fins a trobar propietaris disposats a acceptar una oferta.

Riscos d’incendi, fum i renou

La plataforma també alerta dels riscos associats a les bateries de liti. Ariza recorda que aquests projectes poden incloure contenidors de grans dimensions i que, en cas de sobreescalfament, es pot produir una fuga tèrmica, una explosió o un incendi.

Segons explica, un foc en un contenidor de bateries no es pot apagar com un incendi convencional. Els bombers, diu, només podrien refredar l’entorn mentre el material acaba de cremar. “Pot estar tirant fum tres o quatre dies”, adverteix. Els veïns també apunten al renou dels sistemes de refrigeració, ja que cada contenidor necessita turbines per mantenir la temperatura adequada.

Aquest escenari preocupa especialment en un municipi turístic com Pollença. La plataforma considera que un incident en plena temporada alta podria tenir conseqüències ambientals, sanitàries i també d’imatge per al municipi.

Els afectats remarquen que l’Ajuntament de Pollença els ha escoltat i els ha donat suport, però recorden que la competència final no és municipal. Per això reclamen una normativa autonòmica o estatal que impedeixi ubicar aquestes instal·lacions en sòl rústic i les limiti a zones industrials.

La plataforma considera que el problema és el buit legal que permet tramitar aquest tipus de projectes en entorns agrícoles. Segons Ariza, si la normativa fos clara i impedís aquestes instal·lacions fora dels polígons, les empreses deixarien de cercar finques rústiques.

El cost per als veïns

Els afectats també denuncien el cost econòmic que han hagut d’assumir per defensar-se. En el primer projecte, diversos veïns varen pagar de la seva butxaca informes tècnics i assessorament jurídic per presentar al·legacions amb fonament.

Segons expliquen, l’informe ambiental encarregat per oposar-se a la primera planta va superar els 10.000 euros. “Almenys hem fet tot el que podíem fer”, assenyalen, tot i admetre que no tenen cap garantia que els projectes acabin descartats.

Crida al poble i als propietaris

La plataforma vol que el conflicte no quedi reduït als veïns directament afectats. Jordi fa una crida als propietaris de finques rústiques perquè pensin en les conseqüències abans d’acceptar ofertes d’empreses interessades en aquest tipus d’instal·lacions.

“No és aquella finca tota sola; n’hi ha cinquanta al voltant”, adverteix. Segons defensa, el problema afecta tot l’entorn i pot acabar esquitxant altres zones del municipi. “Avui s’ha posat allà i la setmana que ve es pot posar a un altre lloc”, resumeixen des de la plataforma.

Els veïns preparen noves al·legacions, una campanya de signatures i no descarten mobilitzacions. La seva reclamació és clara: bateries sí, però no en sòl rústic ni a costa del territori.