Plantes que suporten la sal per regenerar el camp

PalmaUna de les alternatives per recuperar els sòls que s'han salinitzat per regar-los amb aigües de pous de roca calcària –amb una alta concentració de sal i de calç– o regenerades de depuradores és la sembra de plantes tolerants a la sal. Aquest tipus de vegetació –halòfila– és capaç d'absorbir el clorur i el sodi que hi ha a la terra amb els seus teixits.

Aquesta capacitat incrementa la fertilitat de la terra, segons explica el director de l'Institut d'Investigacions Agroambientals i d'Economia de l'Aigua de la UIB (Inagea), José Escalona. L'expert apunta que aquestes espècies tenen interès econòmic. És el cas de la salicòrnia, una planta que "segresta molt de clorur i sodi i que s'empra en la gastronomia per aportar un punt salat i un gust especial al menjar".

El cultiu de les plantes halòfiles es pot combinar amb altres tipus de vegetació que també absorbeixi la sal, com la tomàtiga i els pebres. En el mateix sentit, Escalona planteja les rotacions i les intercalacions de cultius amb l'objectiu de recuperar els sòls i també incrementar-ne la producció.

Una altra solució per augmentar la fertilitat, la productivitat i la rendibilitat de la terra que està salinitzada és l'ús de ceps de bacteris consumidors de sodi i clorur. De fet, aquest producte ja s'està comercialitzant, però "no d'una manera molt ampla", segons assegura el director d'Inagea.

Una estratègia per minimitzar els impactes de l'activitat humana en la terra és l'aposta per fertilitzants orgànics, que "incrementen la matèria orgànica dels sòls". "Com més n'hi ha, millors són les propietats de la terra", exposa Escalona, a més de vincular aquesta pràctica amb un canvi de paradigma respecte al paper del sòl. "Abans es considerava un substrat físic on creixien les plantes i ara es considera un medi viu", detalla.

Es tracta d'estratègies alineades amb la nova Política Agrària Comuna (PAC), que "té com a eix central la modificació de pràctiques agrícoles per encaminar-les a millorar la fertilitat dels sòls i premia els canvis que s'implementen a sòls cansats". També van en línia amb la normativa estatal sobre fertilització a l'agricultura, amb l'objectiu de promoure pràctiques sostenibles i d'ús de nutrients.

Aquestes solucions –es varen presentar en la jornada sobre innovació i sostenibilitat en el maneig de sòls agrícoles de la UIB– són efectives a "mitjà i llarg termini", comenta Escalona. Perquè funcionin, és clau el relleu generacional en el sector primari i fer unes anàlisis exhaustives de les condicions de salut dels sòls a les Balears.