Plantes que maten, flors 'mainstream', i arbres ben parits: tota la vegetació que ens envolta i no veiem

BarcelonaDe manuals sobre plantes en trobareu publicats una bona pila, però probablement cap com Les coses que creixen (Ara Llibres), un "tractat sobre plantetes, arbres i tot el que hi ha entremig" que signa Godai Garcia (l'alter ego de Galdric Plana), guionista, còmic i, com ell mateix es defineix, amant febril de la natura. Plana proposa una aproximació ben peculiar al món vegetal del nostre entorn, reivindicant aquelles plantes que no trobarem a cap floristeria o centre de jardineria, però que formen part del nostre dia a dia i que conformen el paisatge natural de les nostres vides.

El llibre és conseqüència de la tasca que Godai Garcia ja fa des de fa temps des de les xarxes socials per divulgar, sempre amb un toc d’humor, tots els seus coneixements sobre la natura. Com explica el Galdric, la seva passió per les plantes és una passió natural que ha tingut des de petit i que se li va accentuar quan es va decidir a viure a pagès i començar a aprendre del medi natural. Uns coneixements que ha buscat acostar al públic vinculant-los a la seva carrera com a còmic, i que ha aconseguit fer-ne una divulgació humorística, però rigorosa. Així, ens parla de flors mainstream, deplantes que maten –fent referència a les que poden ser verinoses– i d’arbres ben parits, fent protagonista aquella vegetació que podem trobar al nostre entorn, des de la que creix als marges de pedra seca a la vora del riu, passant per la que et trobes tot passejant per una fageda o un alzinar. Un repàs que s’acompanya de les precioses i delicades il·lustracions que ha fet Bruna Dinarès i amb explicacions que tenen com a punt de trobada el sentit de l’humor de l’autor. A més, inclou un petit espai perquè els lectors puguin prendre notes mentre van descobrint aquest món vegetal tan nostrat.

L’autor reconeix que el llibre és la continuació natural a la feina de divulgació que ha anat fent amb els seus vídeos, però donant-li un context més ampli. Explica sis paisatges diferents que per a ell "són casa i que formen part del seu entorn quotidià. Jo no soc biòleg, però m’he documentat molt i he volgut ser molt rigorós, donant informacions contrastades, tot i el toc d’humor amb què explico les coses, perquè no em sé comunicar sense fer la conyeta. A més, trobo que és un mecanisme que em va molt bé per explicar les coses que estimo, que no sempre em resulta fàcil", diu. Galdric Plana explica que li interessen especialment "aquelles plantes que creixen de forma espontània als ruderals, que surten als marges dels camins, flors que hi han estat sempre. De fet, una de les grans reivindicacions del llibre és donar valor a aquella vegetació que tenim al costat de casa, plantes que tenim als boscos, als marges i als camps i que sovint ens passen desapercebudes just pel fet que són tan habituals. Però això no vol dir que no siguin importants". Més enllà de parlar de les plantes, Plana es fixa en tot allò que aporten a l’entorn natural, i reconeix que aquesta és una opció buscada. "Perquè el que m’agrada fer és política d’ecologia. Penso que parlar només d’una realitat concreta no aporta prou, cal que donem context per entendre què suposen totes aquestes plantes i què impliquen. En certa manera, busco valorar el patrimoni ecològic que tenim", diu.

Aquesta passió per la natura que el Galdric ha articulat a partir del seu personatge com a Godai Garcia és fruit de la manera com entén la relació amb la natura, que assegura que és la relació d’amor més duradora que ha tingut mai; "És un amor veritable i del qual no n’espero res a canvi. Una relació molt íntima que alguns amics meus qualifiquen de mística, tot i que jo no l’hi trobo. Ara bé, és cert que en aquest món nostre tan multitasking i hiperconnectat, la natura em connecta amb l’aquí i l’ara", declara. L’autor de Les coses que creixen assegura que el seu és un ecologisme que vol cuidar els amics, perquè "si entens el medi natural com una cosa del dia a dia i ets capaç de posar noms a aquelles plantes o arbres que t’envolten, si desapareixen, és com veure desparèixer una part de la família".