Places gairebé buides i paraigües que ja no basten a la revetla de Sant Sebastià

PalmaCostava sortir de casa en direcció a la revetla de Sant Sebastià sense una idea preconcebuda en un dia com el d’avui. Després de tot un dia pendents de les previsions, els niguls i les pregàries que cadascú adreçava a qui sabia o podia, els presagis s’han complert. Ha plogut, els assistents s’han banyat i cap plaça s’ha arribat a omplir, més bé han acabat gairebé buides. Ni tan sols s’hi han fet a prop. I això que la revetla ha començat amb millor temps del que s’esperava. 

Cap a les vuit de l’horabaixa era poc més que una mica de boirina el que queia sobre els carrers de Palma i la gent semblava disposada a animar-se, molt especialment a punts com la plaça de l’Olivar o la plaça Major, enrevoltats de zones cobertes on gran part dels assistents es podien refugiar. Allà s’hi trobava la meitat d’un grup de residents de Son Llàtzer provinents de diferents punts de la Península, entre les quals es trobava una mallorquina, l’única que havia tingut dubtes d’assistir avui a la festa. “He vingut perquè elles s’han animat però jo som de Son Sardina i tenc molts amics que encara no han vingut i no sé si ho faran”, deia amb certa resignació a la mirada. Totes duien impermeable, botes i paraigües i, tanmateix, reconeixien que ja s’havien banyat. 

Molt a prop d’allà tenia lloc la tradicional ballada popular en què avui Maria, que fa més de 20 anys que pren part de la revetla, no ha pogut participar. “No és que no en tingui ganes, és que pas pena de patinar”, confessava. No era l’única que passava pena: era fàcil observar que la circulació dels vianants era més lenta del que és habitual. A les places de Cort i de Joan Carles I eren menys d’un centenar de persones les que s’hi concentraven pels concerts de Bruno Sotos i Ultraviolet, respectivament. A aquest darrer s’hi trobava un grup d’amics argentins que feia entre un dia i 20 anys que resideixen a Mallorca. Lee, el més veterà de tots, es mostrava decebut amb la programació dels concerts d’enguany. “Cada any va a pitjor”, opinava, “perquè per aquí hi ha passat gent com David Bisbal, Niña Pastori… I enguany jo gairebé no hi conec ningú”. I si bé feien comptes fer llarg, ell comentava convençut que només els residents a Palma ho farien. “Si visqués a l’Arenal no hauria vingut, n’estic segur”. I mentre ell deia això, la pluja començava a caure de cada vegada amb més intensitat. 

“Preferim les revetles de l’estiu”

Entre els artistes més esperats d’aquesta nit per part d’alguns dels assistents a la revetla hi havia dos noms que es repetien una vegada i una altra: Dorian i Juan Magán. Aquests eren els més esperats per un grup d’al·lotes d’entre 15 i 17 anys residents a Ciutat que no dubtaven a reconèixer que aquesta no és la seva festa preferida de l’any. “Preferim les revetles de l’estiu sense cap dubte”, deien de manera quasi unànime, “bàsicament perquè no plou ni fa fred, els concerts ens són una mica igual”. I el mateix pensament semblaven compartir tots aquells que, a pesar de l’aigua, es concentraven al voltant de les diferents torradores ubicades arreu del centre de Palma. Eren pocs, sí, però feien pinya al voltant del foc, convençuts i decidits, com si la pluja no anàs amb ells i com si els costums de la revetla fossin independents del temps. Tota festa té també els seus fidels.