El Pla de Mallorca reivindica els seus boscos: "Hem posat l'atenció a la Serra i hem oblidat aquesta vegetació natural"

El Pla de Mallorca està ple de zones boscoses fragmentades i repartides pel territori en forma de mosaic, però històricament "hem posat l'atenció a la Serra i a altres zones emblemàtiques i hem oblidat aquesta vegetació natural que necessitam recuperar", considera el biòleg i també autor del llibre Boscs a l'interior de Mallorca, Natura i Cultura, Biel Vicens. Amb aquesta obra –que presentarà aquest divendres a les 19.30 hores a la sala d'actes de l'Ajuntament de Sineu– pretén rompre amb el "greuge comparatiu" que hi ha en relació amb aquestes masses boscoses, poc conegudes tot i el seu alt valor.

En aquest sentit, exemplifica que a zones com la serra de Tramuntana hi ha molts de terrenys que estan protegits i que són, fins i tot, de domini públic. En canvi, denuncia que "els boscos de titularitat pública no existeixen al Pla, amb l'única excepció de la comuna de Lloret". Per això, demana als ajuntaments i al Consell de Mallorca que adquireixin boscos i hi posin atenció, ja que són veritables pulmons de biodiversitat.

A més de posar el focus en les zones boscoses que hi ha al Pla, Vicens també vol explicar la importància que tenen actualment els sistemes forestals de la zona. "Avui dia sabem que els mosaics agroforestals, com els que amb prou feines han perdurat fins ara, són capaços de subministrar més serveis ecosistèmics que no altres paisatges més extensos i homogenis. La ciència remarca els beneficis dels entorns de vegetació natural sobre els sistemes agraris: la defensa contra la pèrdua de sòl, contra la meteorologia adversa, l'increment de la fertilitat del sòl, el foment de la pol·linització natural, la millor infiltració i reserva de l'aigua, entre d'altres", explica.

L'obra recull 14 mapes detallats de les formacions forestals que hi ha en els diferents municipis del Pla, juntament amb diverses taules de dades, les quals presenten les descripcions detallades de més de 60 espècies vegetals característiques dels boscs i aproximadament 100 fotografies per al reconeixement d'aquestes plantes. Per altra banda, també inclou informació sobre noms populars, aprofitaments i tradicions relacionades amb les plantes.

Pel que fa als usos i aprofitaments populars, recorda que les persones han fet servir les plantes des de temps immemorials. A més dels usos medicinals, tal vegada més coneguts, destaca l'aprofitament relacionat amb l'alimentació (mores, espàrrecs, aranyons, plantes mel·líferes, etc.), amb el menjar per al bestiar (càrritx, llentiscle, etc.) i també amb les plantes consumides en temps d'escassetat (bulb de porrasses, brots de batzer, etc.). D'altra banda, hi ha gran diversitat d'usos artesanals com ara la fusteria, l'obtenció de tints, els tanins d'escorça, la cistelleria, la confecció d'estris (és el cas del garballó, l'aladern, el llampúdol, el bruc o l'ullastre), etc.

També hi ha elements vegetals que s'empren com a combustible natural, com ara la llenya o el carbó. Hi ha altres usos que l'autor considera "més mals de veure avui dia, com materials per fer graneres (socarrell, botja...), canyissos (caramuixa), biocides o repel·lents (ceba marina, matapoll, etc.), per encoixinar (aritja, càrritx) i molts altres aprofitaments per a les activitats quotidianes". Finalment, destaca els usos per a la producció d'olis, perfums i cosmètics (romaní, murta...) i també els ornamentals i cerimonials (sempreviva, herba de Sant Ponç, etc.). "Molts d'aquests usos i aprofitaments varen desaparèixer progressivament a mitjan segle passat amb l'expansió dels carburants derivats del petroli, per una banda, i amb la fabricació de composts químics que substituïen tints, tanins, remeis naturals i teixits, per l'altra", lamenta.

Els noms de cada cosa

En el llibre, l'autor para especial atenció als fitònims (els noms de les plantes). Vicens explica que entre els pobles del Pla, tot i que siguin veïns, hi ha plantes que s'anomenen de manera diferent. "Hi ha una planta enfiladissa que a alguns pobles del Pla li diuen 'mare-selva' i d'altres que l'anomenen 'rotaboc' i aquesta varietat lingüística, lluny de ser una dificultat, és una riquesa que hauríem de conèixer i conservar", insisteix. Les diverses denominacions responen a la necessitat de diferenciar les plantes que, d'alguna manera, servien per a alguna cosa o simplement eren molt abundants. De fet, els noms populars ens diuen moltes coses sobre l'espècie en particular: és molt comuna la referència al seu aspecte o color (aladern de fulla estreta, estepa negra, espinaler, etc.), als usos i aprofitaments (eixorba-rates, estepa borrera, xuclamel, matapoll, etc.), als trets negatius (garrover del dimoni, rapa pudenta, etc.), a l'hàbitat on es troba (espareguera d'ombra, ceba marina, etc.) i també als referents religiosos (cirerer de Betlem, herba de Sant Ponç, frare llec, coixinet de monja, etc.).

No deixen de ser curioses les al·lusions a animals lligats a l'àmbit domèstic o agrari (gatosa, cornicabra, orella d'ase, rapa de porc, espareguera, etc.), o altres que responen a una falsa assignació de gènere (farigola mascle, bruc femella, etc.). L'autor explica que la sinonímia i, d'altra banda, la polisèmia, són recursos molt habituals en les denominacions populars. A més, en la nomenclatura popular sempre s'ha de tenir present la variació geolingüística. Aquesta diversitat de fitònims lluny de ser una dificultat, com sovint es pot pensar, demostra el vigor i la riquesa de la llengua en l'àmbit etnobotànic.

El darrer capítol del llibre reflexiona sobre la transformació territorial que pateix el Pla de Mallorca (disfuncionalitats, terciarització, pressió urbana, etc.), precisament una de les comarques que més ha sabut mantenir la identitat territorial i cultural de la nostra illa. "Desruralització, transformació i canvis d'usos que, al cap i a la fi, no fan més que perjudicar directament o indirecta l'activitat que li dona raó de ser: l'agricultura i la ramaderia, juntament amb tot l'entorn natural i cultural que l'envolta. Per sort, els coneixements tradicionals, que sovint s'havien arraconat, juntament amb els coneixements científics actuals donen forma a noves concepcions agroambientals (agroecologia, agricultura regenerativa, agricultura ecològica, etc.) que reconeixen la importància d'integrar la biodiversitat i la coexistència amb el medi natural, si realment es vol avançar cap a la sostenibilitat territorial i el correcte manteniment dels agrosistemes", sentencia.