El Pla impulsa el seu patrimoni amb la compra dels Racons de Llubí i la cova del Voltor de Petra

LlubíEls municipis de Llubí i Petra han fet una passa important en la protecció i l’obertura controlada al públic del seu patrimoni prehistòric i natural amb la compra dels Racons i de la cova del Voltor, respectivament.

Amb el suport del Consell de Mallorca i les inversions municipals corresponents, s’han adquirit recentment dues parcel·les d’alt interès patrimonial i s’encetarà una tasca de recuperació, accessibilitat i gestió.

De fet, a banda de poder dur a terme el manteniment, un dels aspectes més importants és poder gestionar l’accés i conseqüentment mantenir els espais en òptimes condicions.

Aquestes dues adquisicions se sumen a la compra de la cova del Camp del Bisbe per part de l’Ajuntament de Sencelles, com publicà aquest digital recentment. És un important jaciment arqueològic del municipi. L’adquisició ha estat per un import de 36.000 euros, finançats amb una subvenció del Consell de Mallorca.

Llubí

A Llubí, la batlessa, Magdalena Perelló, ha explicat que la compra s’ha fet en diverses fases: “El mes de febrer passat, amb la primera subvenció, adquirírem dues parcel·les –una devora el talaiot número 1 i una altra on hi ha un mur talaiòtic. Posteriorment i amb doblers de l’Ajuntament vàrem comprar la parcel·la de devora, el talaiot número 2″.

En total, la compra ha suposat 75.000 euros del Consell de Mallorca i 30.000 euros de l’Ajuntament de Llubí. En aquestes parcel·les es faran pròximament feines de neteja i una intervenció al talaiot número 2, atès que s’han hagut d’apuntalar unes pedres que estan en perill de caure.

Els Racons ja està senyalitzat pel Consell de Mallorca dins la seva xarxa patrimonial.

Petra

Pel que fa a Petra, el Consistori ha adquirit la cova del Voltor o de Son Montserrat per un total de 100.000 euros, 90.000 dels quals provenen del Consell de Mallorca i 10.000, de l’Ajuntament. És un jaciment arqueològic declarat Bé d’Interès Cultural (BIC) en la categoria de Monument.

El batle, Salvador Femenias, ha explicat que el pròxim objectiu és millorar l’accés i ordenar les visites: “Demanarem al Consell de Mallorca que ens ajudi a fer un camí en condicions i a marcar la ruta perquè s’hi pugui anar només per allà on és de propietat pública i no privada”.

Femenias ha afegit que també es preveu netejar la zona, canviar les barreres, col·locar senyalística i, possiblement, fixar un horari d’obertura i tancament.

“Ara mateix la gent no sap per on ha d’anar, bota parets i deixa fems. La ruta que volem obrir està plena de vegetació i gairebé és intransitable. S’ha de fer bé, i això no es farà en dos dies”, ha remarcat el batle.

Els Racons

Els Racons és un dels jaciments talaiòtics més destacats del terme de Llubí. Aquest conjunt arqueològic es troba en un entorn rural pròxim al poble i conserva restes notables de l’època talaiòtica, corresponent a la primera edat del ferro, dins la prehistòria tardana de les Illes Balears.

Entre els vestigis que s’hi poden observar, hi destaquen talaiots circulars de grans dimensions i murs ciclopis que testimonien l’existència d’un assentament complex i organitzat. Un dels talaiots millor conservats arriba, segons diverses fonts, a prop dels cinc metres d’alçada, i presenta un interior amb corredor i obertures, fet que el converteix en un dels exemplars més interessants de la zona.

El jaciment ocupa una superfície considerable, envoltada parcialment de vegetació. Aquesta situació ha motivat l’interès d’entitats de conservació i voluntariat, que han impulsat projectes de neteja i recuperació per eliminar la vegetació invasiva i fer valdre l’espai. Paral·lelament, s’ha plantejat un projecte triennal d’intervenció arqueològica amb suport públic, destinat a estudiar, conservar i difondre aquest patrimoni històric.

Llubí, a més, és un municipi amb una riquesa arqueològica notable: s’hi han identificat més de trenta jaciments que abracen des del període pretalaiòtic fins a èpoques posteriors, fet que demostra la importància històrica i la continuïtat del poblament al llarg dels segles.

La cova del Voltor

La cova del Voltor, també coneguda com a cova de Son Montserrat o cova dels Voltors. Es tracta d’una cavitat d’origen natural i artificial, amb característiques talaiòtiques, que presenta un interior estructurat en tres naus separades per pilars excavats a la roca.

Al llarg del temps, la cova ha tingut usos molt diversos. A més del seu valor com a espai prehistòric, s’ha emprat com a refugi de pastura i ramaderia, i fins i tot com a pedrera de marès, aprofitant la qualitat de la pedra local per a la construcció tradicional. Aquesta combinació d’usos històrics i naturals ha contribuït a mantenir-ne la rellevància dins el paisatge cultural de la comarca.

L’entorn de la cova, situat a la vall de la Valleta de Petra, té un alt valor paisatgístic i patrimonial. A la zona s’hi troben la font de n’Orenga, antics camins i senders tradicionals, com també relleus naturals que configuren un espai d’interès tant arqueològic com turístic.

Per reforçar la protecció del jaciment, el Consell Insular de Mallorca va incoar l’any 2009 un expedient de delimitació de l’entorn de protecció del monument, fet que n'assegura la preservació dels valors històrics i paisatgístics dins el marc legal vigent.