El Pla General d’Ordenació Urbana de 1973
El resultat del treball de Ribas Piera va ser un nou PGOU que va intentar frenar el fort creixement de Palma a causa de l’augment demogràfic, la industrialització i el ‘boom’ turístic
PalmaManuel Ribas Piera va guanyar el concurs de l’Ajuntament de Palma convocat el 1967 per corregir les deficiències del PGOU de 1963. Aquest nou Pla General va subdividir Palma en deu barriades, que caldria dotar d’equipaments i infraestructures. La idea era establir zones urbanes autònomes anomenades SAP (Sectors d’Actuació Preferent) que ordenarien tota la ciutat. Aquesta idea, però, no es va dur a terme. Això va tenir com a resultat la consolidació d’una ciutat d’estructura centralitzada i espais jerarquitzats i especialitzats, amb quatre polígons monofuncionals: Son Rapinya (educatiu), Son Dureta (sanitari), Son Castelló (industrial) i l’Arenal, el Terreno i Cala Major (turístic).
El PGOU de 1973 pretenia evitar la saturació edificativa i poblacional de l’eixample mitjançant la limitació de l’altura de les construccions. També es van preveure mesures circulatòries (amb nous carrers de vianants), turístiques (potenciant el caràcter monumental) i funcionals (amb l’especialització de les àrees de serveis, també aplicada al nucli històric declarat Conjunt Històric Artístic el 1965). Es plantejà reconvertir sis carrers amples de l’eixample en “eixos de terciarització fomentada” i a les plantes baixes s’hi va prohibir ubicar residències i es va limitar el pas de cotxes.
Aquest PGOU també va planificar dues noves vies de comunicació (una entre les vies de tren de Sóller i Inca, i una altra paral·lela al llit de sa Riera) i va projectar una via de cintura amb disseny de carrer arbrat que no va funcionar per faltar la interrupció en diversos punts. Ribas Piera va suggerir una via de cintura subterrània per evitar l’efecte barrera que ja s’havia vist al passeig Marítim en duplicar l’amplada, separant la ciutat del port i de la mar. Aquest suggeriment, com sabem, no es va tenir en compte
