Jocs reunits
Societat03/08/2022

La petanca que va néixer just al mig de la sabana africana

El 'jukskei' és un esport molt estimat entre el bòers de Sud-àfrica, perquè els recorda les seves arrels

BarcelonaEl 1938 milers de sud-africans d’origen neerlandès, els bòers, van passar nits a la sabana dormint en carruatges. I abans d’anar a dormir, feien volar pals. Aquell 1938 el govern nacionalista sud-africà, que ja començava a esmolar les plomes per escriure les lleis de l’apartheid, va voler celebrar el centenari de la coneguda com la Gran Marxa, “el Gran Trek”, el moviment migratori que va conduir multitud de bòers que vivien a prop de la costa, a la zona de Ciutat del Cap, fins a l’interior de l’Àfrica. Del 1835 al 1843 entre dotze i quinze mil bòers van prendre part en aquesta migració feta amb carruatges tirats per bous. Fugien dels britànics i buscaven noves terres a l’interior. Les van trobar entrant en conflictes amb les tribus que portaven segles vivint aquí.

En aquell primer viatge del segle XIX, així com en aquell del 1938, els bòers jugaven a un joc abans d’anar a dormir, el jukskei. Una mena de petanca on, en lloc de fer volar boles, tot es fa amb pals de fusta. Pot semblar un joc senzill, sense més importància, però per als bòers és una activitat que els recorda les seves arrels. Les primeres cròniques que ens parlen d’aquest esport serien del 1750, quan els primers europeus que vivien a prop del Cap de Bona Esperança anaven explorant l’interior del continent amb els carruatges. Quan els tocava fer nit a la sabana, es cantaven cançons i s’explicaven rondalles. I, per entretenir-se, es jugaven diversos jocs. Llavors ja eren populars jocs on es demostrava la punteria amb anelles, però enmig de la sabana no hi havia anelles. Així que va crear-se el jukskei. Segons sembla, els viatgers treien el jou dels bous a les nits. I aquells jous de fusta tenien uns pals verticals que servien per deixar ben ferma l’estructura al voltant del coll de les bèsties. Serien aquests pals els que, trets fora del jou, es van fer servir per demostrar la punteria dels competidors. La pràctica era ben fàcil: es deixava clavat un pal a la sorra i des d’una distància calia intentar tocar-lo fent volar els pals del jou.

Cargando
No hay anuncios

Quan els bòers van iniciar la Gran Marxa cap a l’interior de l’Àfrica, ho van fer jugant al jukskei. I quan el 1935 van celebrar el centenari d’aquell moviment reproduint el viatge, es va continuar jugant al jukskei. Era un esport que recordava les arrels dels bòers i que era fàcil de jugar, molt familiar. No calia estar fort o rebre cops, com al rugbi, que ja llavors era un esport molt estimat entre els blancs de Sud-àfrica. Així que el 1939 un grup d’entusiastes va organitzar el primer torneig de jukskei a la ciutat de Paarl. Un any més tard ja es creava la primera federació d’aquest esport i es va organitzar un congrés a la ciutat de Bloemfontein per posar ordre, ja que calia fixar unes normes que fossin comunes per a tothom. Trigarien dos anys a fer-ho.

Cargando
No hay anuncios

Actualment, el jukskei es juga amb quatre participants per equips. La distància amb el pal que cal tocar és de set metres i cada jugador té dos torns per tocar-lo. En cada torn, es fan volar dos pals. L’impacte et dona tres punts i quedar a prop, un. El primer equip que arriba a 23 punts guanya. Naturalment, es tracta d’un esport que ha estat jugat sempre pels blancs de Sud-àfrica, que organitzen diferents tornejos, alguns internacionals contra els bòers de Namíbia i Zimbàbue, però no pas pels negres, que sempre l’han vist com un joc de gent gran dels bòers. Fins a l’any 2001. Aquell any el govern sud-africà va crear un projecte per identificar jocs tradicionals que havien jugat les tribus locals i els bòers van demanar que el jukskei hi fos inclòs. A l'aconseguir-ho, ha rebut ajudes i ha entrat en programes per trobar més practicants, i ha arribat per primer cop a barris de majoria negra.