El perill d’incendi per excés de vegetació: “Ara mateix el foc pot prendre a Andratx i acabar a Pollença"

PalmaLa pèrdua de professions tradicionals que gestionaven l’excés de vegetació als boscos (com els carboners) i l’abandonament de les terres agrícoles ha fet que s’hi acumuli biomassa d’una manera “brutal”, segons ho qualifica el president de Tramuntana XXI, Joe Holles. Aquest fet ha provocat que, en cas d’incendi, les zones forestals de les Balears siguin polvorins i a llocs com la Serra de Tramuntana “la gran amenaça és que pot començar a prendre a Andratx i acabar a Pollença”, lamenta el president de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu de Sóller, Miquel Gual.

Que aquest fet succeeixi “és qüestió de probabilitat, i allò que és probable que passi, tard o prest acaba per fer-ho”, secunda el cap de servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl, Joan Santana. En el mateix sentit, adverteix que “el perill és real”. “El fet de tenir una bona estadística d’incendis no vol dir que no se’n pugui anar en orris l’estiu que ve o aquest mateix. Si fa anys ens haguessin dit que el 2013 hauríem desallotjat Estellencs per un incendi, no ens ho haguéssim cregut”, afegeix.

La tendència d’incendis ha anat a la baixa en els darrers 15 anys a les Balears, on se’n produïen aproximadament 150 anuals i actualment n’hi ha un centenar, segons dades que exposa Santana. Però ara “un sol incendi crema el 90% de la superfície”, assegura. “De cada vegada n’hi ha menys, però són més grossos”, alerta.

El 44% de la superfície de les Balears és forestal. Des del 1970 al 2010, aquestes àrees varen passar de 150.000 hectàrees a 220.000, la qual cosa suposa un augment del 26%, segons dades del Govern basades en l’Inventari Forestal Nacional. Malgrat això, Santana apunta que des del 2010 fins ara el bosc balear “no ha crescut en superfície, sinó en volum”. Fenòmens meteorològics adversos com la borrasca Juliette han contribuït a l’acumulació de biomassa. A causa del vent, la pluja i la neu, moltes branques i arbres varen caure i dos anys després “més del 90% de les zones afectades continuen igual”, denuncia Gual.

Per altra banda, Santana explica que, a causa de la recurrència amb la qual es produeixen els incendis a la Mediterrània i per la climatologia de la zona, la vegetació està “adaptada al foc i molt predisposada a cremar”. Un exemple de l’adaptació són els pins –una espècie que ha proliferat en els boscos de les Balears– que tenen els bancs de llavors aeri (les pinyes) i, en patir un incendi, s’obren i amollen els pinyons.

Tot plegat s’hi afegeix que les zones forestals, segons considera Santana, tenen “un problema greu de gestió”. Una de les principals dificultats que troba l’Administració per gestionar els boscos és que el 93% de la superfície forestal de les Balears és privada. Aquest fet en dificulta les actuacions públiques per retirar l’excés de biomassa. Però, a causa de la baixa rendibilitat que caracteritza aquesta tasca “els propietaris s’estimen més gastar els doblers en una altra cosa que en prevenció”, lamenta.

Per això, el Govern dona ajudes als propietaris perquè gestionin la vegetació que s’acumula a les seves finques. Però, segons el parer de Gual, les subvencions són “insuficients” en comparació a la grandària de les finques. “Amb 10.000 euros pots gestionar una hectàrea o dues, però hi ha finques de la Serra que en tenen 4.500”.

Més prevenció

A la vegada, Gual assenyala que s’ha d’apostar més en mitjans preventius en lloc d’invertir en mitjans de control. “Amb el preu d’un hidroavió per apagar un incendi es podrien salvar moltes hectàrees si s’hi aplicàs un pla preventiu”, reitera. No invertir en la gestió dels boscos no només es relaciona amb la propietat privada sinó també amb la importància econòmica que té el sector forestal a les Balears, que representa un 0,08% del Producte Interior Brut (PIB) de la comunitat. “Quan es munta una societat enfocada al sector serveis, s’abandona el sector primari. S’hi ha viscut d’esquena, però s’ha venut una imatge idíl·lica de les Balears on les masses forestals hi són a les postals del castell de Bellver envoltat de pins”, retreu Santana.

A les Balears només s’aprofita entre un 3 i un 5% de la biomassa que resulta del creixement anual del volum del bosc, una quantitat que Holles titlla de “molt baixa”.

Una mesura per gestionar l’excés de vegetació i prevenir incendis que Gual considera “molt interessant” és la tècnica de pasturatge que es fa a les Canàries. Allà, l’Administració divideix la muntanya en zones de risc i també té acords amb pastors de cabres i ovelles. D’aquesta manera, segons el grau de perill dels espais on pasturin els animals, els pagesos reben una subvenció més alta o més baixa. “Tenen les ovelles geolocalitzades, per la qual cosa l’Administració sap els dies que han pasturat i on ho han fet. A finals de mes, ingressen els doblers directament al compte bancari del pastor”, detalla.

La instal·lació de calderes de biomassa també n’és una solució i, segons assegura Santana, “cada vegada hi ha més iniciatives per instal·lar-ne”. Tot i això, apunta que les “més interessants” són les grosses perquè les de mida petita funcionen amb pellets, que s’importen de la Península.