Pau Arbona: “Al Parador d’Eivissa no hi veureu ni cap DJ ni cap ‘sushiman’ fent demostracions”

EivissaPau Arbona (Palma, 1986) és el director del Parador d’Eivissa, el primer que es construeix a les Balears i el número 99 en l’amplíssima xarxa que conforma Paradors Nacionals. Segurament, cap parador ha tingut una història tan tortuosa, des que es va decidir construir-lo, el 2004, fins a l’obertura aquest mes de març. Durant la construcció, el passat dels morts i els projectes dels vius han topat en més d’una ocasió: davall de l’actual edifici dorm la llarga història de la ciutat d’Eivissa, des que els primers fenicis varen fundar Ibosim fa uns 2.600 anys. Ara, part de les restes arqueològiques que s’han trobat estan exposades i es poden visitar lliurement. Abans de rebre l’encàrrec de posar en marxa el parador eivissenc, Arbona ha estat als paradors de Benicarló, la Seu d’Urgell i Plasència. A més d’hoteler, és músic: violinista i especialista en instruments tradicionals balears. Està segur que sabrà afinar el funcionament del Parador fins que sigui acollit tant per turistes com per residents.

Us ha tocat dirigir l’hotel amb millors vistes d’Eivissa.

— Un d’ells. He visitat alguns hotels a Eivissa amb vistes meravelloses. Però som conscient que el Parador potser és l’hotel més únic que hi ha a Eivissa, per l’edifici que ocupam.

Què vàreu fer, el primer dia que us vàreu asseure al vostre despatx?

— Va ser un dia de moltíssimes emocions. Primer, per tot el que ha costat arribar fins aquí; no ha estat un camí fàcil, s’ha allargat molt més del que volíem. Per a mi era com tornar a casa, tornar a les Illes, i també per l’orgull de liderar un projecte com aquest.

Com anam d’ocupació?

— Molt bé. La darrera dada que puc donar és la del juny, que vàrem acabar al 96% d’ocupació. Una part varen ser residents. No volem maximitzar beneficis, volem tenir ple el Parador i que com més gent el conegui, millor.

Us preocupa la imatge d’Eivissa, molt marcada per les discoteques? No és el perfil del client de Paradors.

— No, gens. És ver que pareix que Eivissa només ofereix una possibilitat, la qual s’explota des que un arriba a l’aeroport: comences a veure cartells de DJ molt importants, d’una certa música... Bé, és una forma de fer que ha anat molt bé. Però a Eivissa també hi ha molts d’agroturismes, que no es dediquen a això. Tenc clar que nosaltres venim a complementar l’oferta: Eivissa és moltes altres coses, a banda de discoteques.

No veurem un DJ punxant al Parador, com sí que han posat a l’aeroport?

— Aquí no hi veureu ni un DJ punxant ni un sushiman fent demostracions. Però perquè ja ho fan altres, no perquè sigui millor o pitjor; no és el que feim nosaltres. Paradors som coneguts per oferir destí, i destí vol dir tradicions, costums, patrimoni, idioma, gastronomia... A la carta del nostre restaurant trobareu molts productes d’aquí. Aquest crespell que us menjau amb el cafè l’han fet les monges agustines de Dalt Vila. Els encarregam bastants de dolços. De fet, ens han dit que no donen l’abast.

Com valorau la reacció contra la massificació turística a les Illes, amb la gran manifestació que hi ha hagut a Palma i el rebuig que aixeca l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa?

— Em preocupa, i molt; abans de preocupar-me com a hoteler, em preocupa com a illenc. Jo també, en certa manera, en puc estar una mica fart, de la massificació. Però no crec que la solució sigui rebutjar el turisme. Crec que tots tenim clar que, directament o indirectament, vivim del turisme, però sí que el podríem gestionar d’una manera més compatible amb la conservació del territori.

Compartiu alguna de les queixes dels manifestants?

— En certa manera. Sí que és ver que hi ha efectes sobre el dia a dia dels residents que fan que hi pugui haver aquesta sensació de rebuig cap al turisme. Paradors representa justament una forma de fer diferent, no basada en la saturació, sinó sobretot en valorar el patrimoni. A més, aquí, a Eivissa, obrim tot l’any: venim a desestacionalitzar, no a saturar. Volem que el Parador sigui un punt de referència i de trobada per als eivissencs, un lloc que vulguin mostrar als de fora quan tinguin visita.

Justament, heu patit des de l’inici un dels efectes de la massificació turística: heu hagut de destinar una vintena d’habitacions al personal i només n’heu pogut oferir 41.

— És una decisió que es va haver de prendre perquè havíem d’obrir en una data fixada i aquí l’habitatge és molt complicat, necessitàvem tancar la plantilla. No tenc cap dubte que tard o d’hora recuperarem tot el catàleg d’habitacions. Però, per obrir, no hem tingut altra solució que deixar de generar ingressos per donar una solució al personal.

L’ascensor del Parador és una obra pública que hem pagat entre tots. És ver, que només hi deixau passar els clients?

— No. Són notícies falses que s’han publicat en algun mitjà. Tenim un ascensor només per a residents que volen pujar; va de l’aparcament a la ronda Calvi. Fa mesos que està operatiu.

Després hi pujaré.

— I jo hi pujaré amb tu. L’he hagut d’ensenyar a molta gent per culpa de les mentides que s’han dit.

El Parador també es va fer amb la idea de reviure un poc Dalt Vila, gentrificada des de fa dècades. Què pensau fer, per fer-hi venir els eivissencs?

— Sabem que haurem de ser pacients. Sabem que hem estat molt de temps amb les famoses grues de Dalt Vila com a imatge principal. Però tenim la certesa d’estar fent les coses bé, perquè la majoria de gent que ha vengut ha repetit. La qüestió és que no deixin de passar coses mai. El Parador ha de ser un escenari per als eivissencs, i qualsevol que hi vulgui fer alguna cosa la pugui fer, mentre que sigui d’àmbit cultural i compatible amb la nostra filosofia. Fa poc vàrem fer un petit concert de música clàssica, per provar com anava, i en 24 hores se’n varen exhaurir les localitats. En farem un parell més durant l’estiu i estudiam fer un cicle de concerts durant tot l’hivern, amb dos esdeveniments al mes.

Us fa por l’hivern que ve?

— No, en tenc moltes de ganes. Estic segur que els nostres clients, els de Paradors, ens mostraran suport durant l’hivern, i sé que els eivissencs com més ens coneguin, més vindran. El Parador funcionarà molt més aviat del que la gent es creu.