La pandèmia ha castigat més la salut mental dels joves que dels adults

Barcelona"Quan hem parlat de joves en el context de la pandèmia ha sigut per criminalitzar-los i això ha fet que se sentissin com els grans oblidats". Amb aquestes paraules la periodista i coordinadora de l'Ara Criatures Aure Farran arrencava a la taula rodona Adolescents, salut mental i pandèmia organitzada per l'ARA i l'Obra Social Sant Joan de Déu de Barcelona. La pregunta central arribava tot just després: ¿la salut mental dels adolescents ha sigut la gran oblidada de la pandèmia? La resposta la trobem en una enquesta elaborada pel CIS, segons la qual la població entre els 18 i 24 anys ha viscut la crisi sociosanitària amb el doble d'ansietat que la mitjana de la població. Concretament, un 30,3% dels joves han patit trastorns d’ansietat el 2020, el doble del 15,8% dels adults. Els experts es plantegen com hem arribat fins aquí i quines són les claus per curar les ferides emocionals que deixen els confinaments i les restriccions.

El psicòleg, educador i periodista Jaume Funes creu que bona part de l'estrès, l'ansietat i els altres trastorns que ha fet aflorar el covid-19 "ja hi eren abans", però sosté que s'ha anat creant en les generacions més joves la sensació que s'estan perdent experiències vitals, en una edat de creixement vital i personal important que s'ha vist marcada per les limitacions de les relacions socials. "No és el mateix un petó als 15 anys que als 40", reflexiona Funes, i afegeix: "La pandèmia ha truncat experiències significatives de l'adolescència. De cop i volta només hi ha escola i família, i la pregunta és: on col·loquem la felicitat?" La cap del servei de salut mental de l'Hospital Sant Joan de Déu, Montserrat Dolz, coincideix en aquesta opinió: "Molts d'aquests infants han patit privacions. Haurem de construir sistemes de compensació d'aquestes oportunitats perdudes".

Els experts presents en el debat han remarcat la necessitat de teixir xarxes de suport i de crear "referents", tant joves com adults, disposats a escoltar la veu dels adolescents. "Tot adolescent se sent important quan l'escoltes en la normalitat de la vida quotidiana", ha insistit Funes. En la mateixa línia, la representant del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, Isaura González Cots, ha posat l'accent en la importància de donar veu als joves també en espais polítics: "Resulta que quan s'ha de decidir sobre les persones joves ningú va a preguntar-los. Hi hauria d'haver una mica més de veu política i desmentir la idea que els adults són els que decideixen per nosaltres", ha reivindicat.

Senyals d'alerta

Tots tres coincideixen que la pandèmia ha posat la salut mental sobre la taula. "S'ha generat aquesta consciència que la salut mental és un àmbit que segons la situació ens pot afectar a tots i a totes, i aquesta és una cosa que les persones joves, sobretot, hem après durant la pandèmia", explicava González Cots.

"Cal estar atent", ha reiterat Dolz, que ha afegit: "Un senyal molt important és el canvi, alguna cosa que es trenca. Cal preguntar-se com era aquesta persona i com és ara. ¿Era molt sociable i ho ha deixat de ser?" Un cop identificada aquesta situació, tots tres asseguren que el següent pas és trobar les eines per fer front a les ferides emocionals entre els joves, i coincideixen també que la clau es troba en un "acompanyament mínim garantit" que posi els adolescents al centre: "Hem de donar una resposta estructurada, sanitària, social i familiar, com més àmplia millor, perquè si no serà parcial".