Palma traurà 10 milions de litres més d’aigua cada dia per créixer
El Pla de gestió d’Emaya no planteja mesures concretes d’estalvi, sinó que aposta per extreure dels aqüífers i una nova dessaladora
PalmaPalma vol continuar creixent en població i l’equip de Jaime Martínez no pensa renunciar-hi malgrat la falta d’aigua que els tècnics de Recursos Hídrics ja varen detectar i constatar l’any 2023. Aquesta és una de les conclusions del Pla de gestió sostenible de l’aigua que ha impulsat Emaya, que tot just ha superat el període d’exposició pública. El document aposta per incrementar la dessalació i extreure més aigua del subsol: fins a 10 milions de litres més al dia dels que s’obtenen actualment, tot i la delicada situació dels aqüífers.
El pla assumeix que Palma tindrà una població de 572.178 habitants el 2040 i calcula que la ciutat necessitarà captar com a mínim 37,59 hectòmetres cúbics anuals d’aigua per sostenir aquest escenari. Però el document no qüestiona si aquest creixement és compatible amb els límits hídrics de l’illa, sinó que parteix del fet que la població de la ciutat continuarà augmentant i planteja com garantir-ne l’abastament amb fonts d’aigua nova.
El context és especialment delicat. El mateix pla admet que, posant en marxa la dessaladora i les captacions noves a ple rendiment, la disponibilitat real de recursos hídrics serà de 40,32 hm³ el 2040 a causa de la reducció de les plogudes pel canvi climàtic. Una xifra molt semblant a la demanda que generarà el creixement poblacional (37,59 hm³). Per tant, tot i l’increment de producció d’aigua, un any molt sec posaria el sistema al límit.
El document arriba en un moment d’especial pressió política per la manca d’habitatge i amb el compromís del batle i de la presidenta del Govern, Marga Prohens, de resoldre el problema amb promocions noves. De fet, la necessitat de facilitar la construcció de 5.000 pisos nous ha comportat mesures com la intensificació dels aprofitaments dels sòls per als promotors, entre d’altres, que han rebut les crítiques de l’oposició.
La resposta d’Emaya davant aquesta necessitat preveu mesures poc concretes pel que fa a la millora de la gestió de la demanda d’aigua i, en canvi, aposta per una dessaladora nova i tres captacions subterrànies també noves.
La dessalació, estructural
Fins ara era un recurs complementari i ara s’hi incorpora una estació nova
El document fa una passa més enllà i aposta per la dessalació com a recurs central del futur model hídric de Palma. El Pla de gestió sostenible de l’aigua defineix la futura dessaladora municipal –un projecte que l’equip de Martínez vol impulsar per evitar el control del departament de Recursos Hídrics del Govern– com un “pilar estructural” del sistema i preveu una nova instal·lació de fins a 36 hm³ anuals.
La decisió xoca frontalment amb el missatge que aquests dies llança la Comissió Europea. Brussel·les ha advertit que “la crisi de l’aigua no es resol només amb dessalinitzadores” i defensa que aquestes infraestructures només s’haurien d’utilitzar després d’haver reduït la demanda, millorat l’eficiència i potenciat la reutilització. La UE, com s’han cansat de repetir els grups ecologistes i els experts, també alerta dels costos energètics i ambientals associats a aquest model i insisteix que la prioritat hauria de ser adaptar el consum als recursos disponibles abans que multiplicar la producció d’aigua.
Fa dos anys, els tècnics de Recursos Hídrics del Govern ja varen advertir durant la tramitació del Pla general de Palma que no hi havia aigua per a tot el creixement previst, i això que encara no havia arribat l’anunci de Martínez i Prohens de fer milers de pisos a Palma.
El curt termini tensiona
La dessaladora nova no arribarà fins d’aquí cinc o sis anys
La construcció d’una dessaladora nova no serà immediata, sinó que requerirà cinc o sis anys. Aquesta situació ha motivat l’impuls de captacions subterrànies noves, quan els experts i el departament de Recursos Hídrics del Govern insisteixen en la necessitat de reduir l’extracció del subsol. “Ni tan sols està licitada”, expliquen fonts de l’administració municipal.
Que ara mateix Palma necessiti més aigua de la que disposa “provoca una sobreexplotació dels aqüífers”, diu el portaveu de l’entitat Aliança per l’Aigua, Juan Antonio Calvo. “Com que no es vol renunciar al creixement urbanístic, s’obriran extraccions noves, perquè saben que la incorporació de la dessaladora serà a mitjà termini”, critica.
Segons fonts d’Emaya consultades per l’ARA Balears, el pla “sí que incorpora un ampli ventall de mesures per reduir el consum i millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua mentre la nova dessaladora no està operativa”. L’empresa enumera actuacions com la renovació de la xarxa per reduir fuites, la telelectura, les campanyes d’estalvi, la reutilització d’aigua regenerada i l’aprofitament d’aigües pluvials i grises. “L’objectiu és garantir la resiliència del sistema i minimitzar la pressió sobre els recursos naturals, i avançar cap a un model més sostenible i adaptat a les condicions futures”, assegura l’empresa municipal.
Però el document, segons un tècnic consultat per l’ARA Balears que demana l’anonimat, “no planteja en cap moment reduir la demanda global prevista ni limitar el creixement urbanístic mentre les noves infraestructures no existeixin”. Les mesures d’estalvi apareixen com a mecanismes complementaris, però el pla conclou igualment que serà necessari “incrementar la disponibilitat de captació”.
Quins són els pous nous?
Xorrigo, la Fita del Ram i l’Ullal de Son Mir seran les noves extraccions
A més de la dessalació, l’altra gran aposta del pla és l’augment de captacions subterrànies, perquè seran més immediates. El document incorpora fins a 3,86 hectòmetres cúbics anuals d’extraccions noves o aportacions subterrànies: 2,29 hm³ a Xorrigo, 0,07 hm³ a la Fita del Ram i 1,5 hm³ a l’Ullal de Son Mir. En total, són 10,6 milions de litres nous al dia procedents del subsol.
La xifra equival aproximadament al 10% de tota la disponibilitat hídrica prevista per a Palma el 2040. Tot plegat en un context en què els aqüífers de Mallorca acumulen dècades de pressió, salinització i deteriorament per sobreexplotació. Emaya defensa que qualsevol captació nova “es planteja sempre amb l’objectiu de garantir la resiliència del sistema sense comprometre el bon estat de les masses d’aigua” i assegura que el model “aposta per la diversificació de fonts i la reducció progressiva de l’extracció d’aigua subterrània”.
Juan Antonio Calvo, que a més de responsable de l’Aliança per l’Aigua també és redactor del Pla hídric vinculat al planejament urbanístic d’Eivissa, considera que Palma fa servir criteris molt més laxos que els que s’han aplicat a l’illa pitiüsa per justificar la suficiència hídrica. “El primer que m’ha cridat l’atenció és que no justifiquen prou bé la suficiència hídrica perquè fan un balanç a escala anual”, explica. Calvo recorda que, en el cas eivissenc, Recursos Hídrics n’exigia justificar la disponibilitat per a moments concrets de màxima demanda. “No és el mateix dir que tens aigua dessalada per a un any concret que la que tens realment un 18 d’agost”, adverteix.
L’expert assenyala que el document tampoc no fixa calendaris ni vincula el desenvolupament urbanístic a objectius hídrics verificables, com sí que es va fer a Eivissa. “Aquí no veig cap calendari, amb la qual cosa és una declaració de bones intencions, com una carta blanca”, afegeix.
L’oposició critica el pla
MÉS per Palma reclama condicionar el creixement a l’aigua disponible
MÉS per Palma i el PSIB han criticat i han presentat al·legacions al que consideren un projecte desmesurat i obsessionat amb el creixement urbanístic. Segons la portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol, les extraccions noves del subsol demostren “el model destructor que impulsen el PP i Vox”, i reclama que “es condicioni el creixement urbanístic a la disponibilitat hídrica real, que limiti els grans consums i els usos de luxe”.
L’oposició recorda al govern municipal que no pot ignorar “l’impacte de les polítiques urbanístiques que ha aprovat els darrers tres anys”, en referència als projectes de grans finques de pisos que es promouen per combatre la manca d’habitatge. “Si continuam per aquest camí, el que avui és un dret, com l’aigua, demà serà un privilegi”, remarca Truyol.
Caldrà veure quina és la posició del Govern, responsable final de l’aigua, especialment de la del subsol, tenint en compte que els aqüífers de Palma ja estan sobrexplotats.