L’ inici del nou mil·lenni l’1 de gener del 2001 va ser una mica descafeïnat, perquè el rellotge de Cort, en Figuera, no va donar bé les campanades. Així i tot, les expectatives eren altes a Palma i arreu del món. Es varen publicar una quantitat enorme de llibres, documentals, pel·lícules... per esbrinar com seria el segle XXI. El batle Fageda feia poc que havia iniciat la seva tercera legislatura i també va protagonitzar alguns actes entorn aquesta fita. El batle de Bilbao, Josu Ortondo, del PNB, en un col·loqui moderat pel mateix Fageda, va dir que l’obligació de les ciutats del segle XXI era fer una reflexió i una planificació estratègica de com encarar el futur. Com sabem, ni Fageda, les batlesses i els batles que el seguirien fins avui, han tingut moltes dificultats per incorporar la planificació estratègica i operativa al govern de la ciutat, partint d’una reflexió sobre les necessitats locals i les interdependències globals.
A l’inici del mil·lenni hi havia ganes de canvi. Hi havia esperances en un nou model turístic i econòmic que havia de venir de la mà de l’ecotaxa del nou govern de progrés d’Antich. També amb iniciatives innovadores culturals com la proposta de Miquel Barceló per a la Seu i la reforma completa del teatre Principal. Aquesta atmosfera de ganes de canviar de rumb s’expressava també per l’acord municipal –pres per unanimitat– en contra del ‘macroport’ del Molinar, i també s’aprovava una reforma integral de la Platja de Palma, quan Fageda encara era el batle. Ningú sabia en aquells moments com condicionarien els esdeveniments internacionals la nostra ciutat, fruit de la globalització i la “modernitat líquida” de la qual parlava el filòsof Zygmunt Bauman.
L’atemptat de Nova York va generar una crisi política i militar mundial que va tenir com a conseqüència directa una crisi econòmica, de pocs anys però amb un impacte important sobre l’economia de Mallorca. Fruit d’aquell atemptat, els Estats Units varen iniciar una pressió mundial per atacar l’Iraq. La ciutadania es va activar en contra de la guerra, en la qual tanta passió havia posat el president Aznar, i tan penoses conseqüències dugué per al nostre país. Fins a 50.000 persones sortien als carrers de Palma, protestant perquè Espanya no participàs en aquella guerra. Aquesta activa implicació d’Espanya va estar en el rerefons dels atemptats islamistes al metro de Madrid tres dies abans de les eleccions generals del 2004. Eleccions que, contra tot pronòstic, Zapatero va guanyar Rajoy. Fins i tot a Palma els vots de l’esquerra varen superar els de la dreta.
La sortida econòmica de la crisi causada per l’atemptat va ser relativament ràpida, pel fort creixement de l’economia mundial impulsat per la construcció i venda desmesurada de cases, degut a les hipoteques barates. El preu de les hipoteques va baixar molt a Espanya perquè a Alemanya i França estaven molt baixes; en canvi, el preu de l’habitatge va pujar un 177% en pocs anys. En poc temps començà a operar a Palma un mercat immobiliari internacional molt potent que deixaria molts ciutadans sense poder de compra i afavoriria la gentrificació a molts barris. Pel que fa a les llicències d’obres, només a Palma es va passar dels 180 milions d’euros del 2003 als 507 milions del 2007. Com sabem, aquesta bombolla hipotecària, estesa a tot arreu, va esclatar i va generar una crisi econòmica mundial que va deixar enfonsada un altre cop l’economia.
Simultàniament, un altre fenomen europeu transcendent que va tenir conseqüències directes sobre la vida quotidiana dels palmesans va ser l’entrada dins l’euro. La unificació de la moneda va fer pujar els preus d’una manera intensa. Un cafè, que uns mesos abans valia 100 pessetes, ara valia un euro.
Tampoc ningú es podia imaginar que l’ús creixent del mòbil donaria peu al naixement de grans plataformes com Facebook aquell 2001. Ningú sospitava que la creació de les xarxes socials seria una revolució que acabaria essent un dels motius de preocupació més importants de la moderna democràcia. Palma veuria com en dos anys es duplicaven les antenes de telefonia mòbil i com també l’ús de les xarxes socials entrava a la vida quotidiana per quedar-hi.
Alguns fenòmens globals emergents en el nou mil·lenni ja ens donaven una idea que el segle XXI seria el segle de les interdependències regionals i de la presència del context mundial dins la vida local. Palma entrava en el segle de la mà de la globalització total del planeta i molt més exposada a les crisis internacionals que continuarien amenaçant el futur de la ciutat.
