Sense padró i sense drets: el drama ocult dels caravanistes a Palma

PalmaUna nit qualsevol, Ariadna allita la seva filla dins el seu habitatge, una caravana. Cada vespre té la mateixa incertesa: quant de temps podrà viure així; quan li reconeixerà l'Administració el dret d'existir oficialment allà on viu? La nina té sis anys i ja en fa tres que intenta empadronar-se a ca seva. Sense èxit.

La seva història no és una excepció, sinó el reflex d'una realitat que creix a mesura que l'habitatge esdevé més inaccessible. Comprar un pis a Palma és, de cada vegada més, un luxe i el lloguer, una cursa d'obstacles complicadíssima (contractes abusius, condicions d'amuntegament...). Davant aquest escenari, viure en una caravana s'ha convertit en una sortida per a moltes persones que cerquen autonomia i estabilitat. Però aquesta alternativa, lluny de ser una solució plena, topa amb un mur burocràtic: l'Ajuntament de Palma denega l'empadronament a qui viu en caravanes, segons denuncien caravanistes, entitats ciutadanes i partits polítics.

Ariadna recorda com tot va començar a finals del 2023, quan va intentar regularitzar la seva situació. El recorregut institucional es va convertir ràpidament en un laberint. "Va ser com un joc de pinball", explica. Serveis Socials la va derivar a l'Ajuntament i allà va començar un periple d'anades i vingudes sense resposta. "Només he trobat negatives taxatives i males maneres", diu. Ha traslladat el cas a la Defensora de la Ciutadania, al Defensor del Poble i a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), que reclamen una solució al Consistori, encara sense resposta.

Per poder escolaritzar la filla, Ariadna va recórrer a la seva exparella, amb la qual en té la custòdia compartida. Només així, la nina pot accedir a serveis essencials, com ara l'accés a la sanitat pública. Sap que té sort. Abans d'abandonar el pis on vivia va renovar tota la documentació i, mentre continuï en vigor, la podrà utilitzar. Tot i això, hi ha certes gestions per a les quals necessita el padró i no pot fer-les, com ara sol·licitar ajudes com l'ingrés mínim vital, obtenir el descompte de resident, accedir a determinats serveis socials o exercir plenament els drets administratius. Tampoc pot accedir a deduccions fiscals per cuidar la seva filla, com és habitual i tal com es preveu a la normativa de l'IRPF mitjançant el mínim per descendents.

L'Administració "juga al desgast"

Ariadna és conscient que la batalla contra l'Administració és llarga i, per això, molta gent en desisteix. Diu que l'Administració "juga al desgast" i a "llençar pilotes fora", però afirma que no deixarà l'intent a mitges. Segons comenta, l'Ajuntament "fa servir la part de la llei que els interessa i ignora la que no".

La normativa a la qual fa esment Ariadna és la resolució del 17 de febrer del 2020 de la Presidència de l'Institut Nacional d'Estadística i de la Direcció General de Cooperació Autonòmica i Local. És aquí on s'estableix que s'han d'acceptar com a domicili els infrahabitatges, com les caravanes, o qualsevol lloc on, efectivament, resideixi la persona. De fet, aquesta és la mateixa llei amb la qual l'Ajuntament ha justificat recentment la posada en marxa del protocol per donar de baixa els empadronaments.

"Croada contra els empadronaments"

La portaveu de la PAH, Ángela Pons, assegura que el Consistori està immers en una "croada contra els empadronaments". "Tenim la certesa que deneguen els empadronaments als caravanistes, perquè hem acompanyat persones a les Oficines d'Atenció a la Ciutadania (OAC) i els l'han rebutjat", afirma.

La defensora de la Ciutadania, Anna Moilanen, recorda que el padró municipal no és ni una prestació ni una ajuda social, sinó un registre que acredita la residència efectiva. En aquest sentit, subratlla que l'únic requisit és tenir la residència habitual a la ciutat. Adverteix que, si l'Ajuntament no facilita que les persones es puguin empadronar en una adreça fictícia –una pràctica habitual en el cas de persones sense llar–, pot empènyer aquestes persones a empadronar-se de manera fraudulenta o, fins i tot, obrir la porta a situacions d'abús, com cobrar per facilitar un padró.

En relació amb les caravanes, explica que s'hi poden empadronar si estan estacionades en un lloc fix o dins un solar. En cas contrari, reitera que la solució és senzilla: empadronar les persones en una adreça fictícia, com ara la d'un edifici municipal.

Situacions artificials

En línia amb Moilanen, l'advocada Gloria Olmos, també membre de la PAH, diu que, per empadronar-se, la normativa exigeix "acreditar el domicili al terme municipal" i com a domicili també s'entenen infrahabitatges, com ara una tenda de campanya, una caravana, una barraca o, fins i tot, una cova. Explica que l'Ajuntament no dona "cap resolució formal" als caravanistes i obliga qui sol·licita el padró a fer-ho "mitjançant una ONG", la qual cosa genera situacions artificials. Olmos explica que el problema rau en el fet que aquesta relació amb l'ONG i el caravanista "no existeix realment", ja que no són usuaris reals, perquè no són persones que es trobin en situació d'especial vulnerabilitat o exclusió. Explica que el caravanista té "un contacte puntual amb l'entitat per obtenir el padró i després deixen de tenir-ne". En aquest context, quan l'Ajuntament, seguint el protocol activat el juliol del 2025, demana el llistat de persones que no han tingut contacte amb l'ONG els darrers mesos per fer el desempadronament, la mesura arriba a tots aquests usuaris, ja que no són usuaris habituals perquè no en tenen la necessitat, assenyala la lletrada. "No només no s'empadrona, sinó que també es fan desempadronaments de manera sistemàtica", assegura Olmos.

"Desempadronaments massius d'ofici"

Des de l'inici del mandat, l'Ajuntament governat pel PP ha impulsat una política de "desempadronaments massius d'ofici", segons ha criticat el PSOE de Palma i ha corroborat la Defensora de la Ciutadania. D'acord amb les dades del padró, aquestes baixes han afectat 14.893 persones entre el 2024 i els dos primers mesos del 2026. La xifra representa un increment del 66% respecte dels anys 2021 i 2022. El 2024, les baixes gairebé es varen triplicar en comparació amb el 2023 i quasi es varen duplicar respecte del 2022. Pel que fa al 2026, la xifra de desempadronaments en només dos mesos ja s'acosta a la meitat de totes les baixes registrades durant el 2023.

La polèmica s'ha intensificat pel fet de tractar-se d'una qüestió que afecta drets bàsics i, especialment, després que es qüestionassin les explicacions inicials de la regidora de Serveis Socials, Lourdes Roca. Inicialment, va atribuir a la Creu Roja l'origen dels llistats de persones vulnerables, però, posteriorment, el mateix Ajuntament va admetre que la petició havia partit dels serveis municipals, tot contradient la primera versió de Roca. "El 18 de setembre del 2025, Creu Roja va remetre, a sol·licitud dels tècnics dels Serveis Socials municipals, una revisió del llistat de persones en situació de vulnerabilitat empadronades en domicili fictici", va explicar Cort en una nota de premsa.

"A Palma es viu en habitatges"

Aquest conflicte s'afegeix a un precedent recent: l'Ajuntament volia sancionar amb multes de fins a 1.500 euros les persones que visquessin en autocaravanes. La normativa, que es va aprovar inicialment, es va retirar després de la indignació del col·lectiu caravanista i la pressió social i política. El batle, Jaime Martínez, va resumir aleshores la seva posició amb una frase polèmica: "A Palma es viu en habitatges, no en caravanes".

Pel que fa a les baixes massives del padró, Moilanen assegura que es troba en espera d'aclarir què passa. Ha sol·licitat explicacions i informes per poder-los analitzar i extreure'n conclusions, ja que, segons afirma, hi ha aspectes que "no quadren", especialment en un context en què la població continua augmentant.

A més, insisteix que el padró no es pot condicionar ni sotmetre a valoracions sobre l'exclusió social o de residència, perquè això generaria inseguretat jurídica i desigualtats de tracte. "Voldria pensar que es tracta d'una qüestió tècnica per facilitar la feina del departament de població", apunta.

Moilanen també adverteix que, si un municipi introdueix condicions per accedir al padró, podria incórrer en una vulneració de la Constitució espanyola. En concret, recorda que l'article 10.3 estableix que l'Administració pública ha de servir amb objectivitat els interessos generals i actuar amb ple sotmetiment a la llei i al dret.

"Es pensa que és el rei de Palma"

El també caravanista Javier González explica que fa dos anys que va iniciar els tràmits per empadronar-se. Es mostra visiblement molest: "El que passa és que Jaime Martínez es pensa que és el rei de Palma i que no es regeix per la llei espanyola, però està incomplint una obligació". "Interpreta la llei al seu gust i, mentrestant, jo no puc accedir als serveis, no puc accedir a res", es lamenta. Segons denuncia, el batle de Palma "no vol gent amb pocs recursos, només milionaris".

En el cas de Lorenzo (nom fictici), el procediment es troba en ple recorregut legal. Va sol·licitar l'empadronament i, durant tres mesos –el termini establert–, no va rebre cap resposta de l'Ajuntament. La contestació va arribar un dia després d'haver-se esgotat el termini. Amb el suport de la PAH, ha recorregut contra la decisió al·legant el silenci administratiu positiu, que estableix que la manca de resposta dins el termini equival a l'estimació de la sol·licitud.

"Empadronaments fraudulents"

Vox Palma justifica i avala la decisió de l'Ajuntament de demanar llistats per executar desempadronaments. La seva posició en la lluita contra els "empadronaments fraudulents" és contundent, segons el líder del partit a Palma, Fulgencio Coll. La formació ja havia impulsat iniciatives per "evitar els empadronaments fraudulents" l'abril del 2025 i el maig del 2024. "Donam suport a la regidora Lourdes Roca i a un control escrupolós dels empadronaments", afirmà Coll.

En contraposició, la portaveu de MÉS per Palma, Neus Truyol, recorda que l'Ajuntament té l'obligació legal d'empadronar i que no fer-ho suposa incomplir la normativa. "A això s'ha d'afegir el desempadronament unilateral impulsat per la regidora Lourdes Roca, del qual inicialment es va responsabilitzar una entitat del tercer sector", assenyala. Per a l'ecosobiranista, el PP "ha assumit plenament el missatge aporofòbic i l'atac als col·lectius més vulnerables" de Vox.

"Criminalització de la pobresa"

La portaveu de Podem Palma, Lucía Muñoz, sosté que hi ha una "ordre política de no empadronar les persones que viuen en caravanes". Muñoz es mostra molt crítica amb Vox, perquè considera que la formació tracta l'empadronament "com si fos un tripijoc", quan, en realitat, és la porta d'accés a drets bàsics. També retreu al PP haver assumit "el discurs de criminalització de la pobresa" de Vox i denuncia que "hi ha una competició entre el PP i Vox per veure qui és més racista".

El portaveu socialista, el regidor Daniel Oliveira, ha criticat que el batle i el seu equip de govern "duen a terme desempadronaments massius d'ofici, fins a 15.000 en dos anys". "A més, i per primera vegada, han demanat llistats de persones en situació d'emergència social per desempadronar-les, un fet mai vist", ha assenyalat. Tot això coincideix amb "les nombroses queixes de persones que viuen en caravanes i que tenen moltes dificultats per accedir al padró", ha remarcat. Segons denuncia Oliveira, "l'Ajuntament diu que són persones vulnerables, però no és el cas de tothom: hi ha gent treballadora que ha descobert que no estava empadronada quan ha anat al metge i li han dit que no tenia targeta sanitària".