BrasilJovencino Pereira da Silva vol saber quan rebrà el títol de propietat de la seva comunitat, Chupé. Sembla que no s’acabi de creure que aquest dia ha d’arribat. Ho pregunta diverses vegades al representant de la Comissió Pastoral de la Terra (CPT) que ens acompanya. Ell diu que l’esperen cap al gener. La Chupé és una de les nou comunitats que han lluitat juntes davant del govern estatal de Piauí fins a aconseguir el reconeixement de la seva propietat. “Amb aquest títol em sentiré una mica més segur”, afirma, i ens explica un relat que es repeteix a tots els indrets de Matopiba que hem visitat: el de propietaris agrícoles que volen expulsar les poblacions locals.
“Ja no queda Cerrado, els cultius de soja estan acabant amb tot”, diu Pereira, una queixa també repetida, però ell hi afegeix un element que no havíem sentit fins llavors: “Aquí hi ha grileiros que es barallen amb altres grileiros, perquè el seu negoci no és cultivar, sinó aconseguir la terra per després vendre-la”. Els grileiros són persones que s’apoderen de la terra amb títols de propietat falsos. Pereira ens parla d’una empresa present a la zona que es diu Radar. És brasilera, però té inversió del fons de pensions dels professors universitaris nord-americà TIAA-CREF.
L’augment dels preus del sòl a Matopiba ha convertit la regió en una zona d’interès per a empreses com Radar i altres especuladors de terres, que “adquireixen la terra a preus molt baixos sovint a través de grileiros locals”, confirma el professor de la Universitat de São Paulo Fabio Pitta. Una especulació que sovint rep diners de fons d’inversió estrangers, nord-americans però també europeus. Les subvencions i facilitats que les autoritats brasileres donen a l’agronegoci fan que el preu de la terra, sobretot la terra ja desforestada i a punt per cultivar, s’hagi disparat especialment en aquesta regió. “La terra és un actiu financer, perquè mai no perd valor”, afirma també el representant de la CPT, Altamiran Ribeiro.
A l’estat de Piauí, les nou comunitats del sud que s’han unit per aconseguir títols de propietat formen part d’un pla pilot del Banc Mundial per regularitzar el mercat de terres del Brasil. Es tracta de modificar les lleis estatals per permetre transferir terra pública a mans privades en més extensió que abans. La Constitució brasilera especifica que les terres públiques s’han de destinar a la reforma agrària i als indígenes o afrodescendents, i que si es venen a propietaris privats han de ser per a la seva subsistència, però la reforma auspiciada pel Banc Mundial acaba amb això i permet la venda de terres públiques a grans terratinents “a preus subvencionats en un 90%”, cosa que “fomenta l’especulació de la terra”, diu Larissa Parker, investigadora de Grain. “Han concedit títols a petits propietaris com aquests nou per poder justificar i legitimar la transferència de terres públiques a gran escala”, afirma.
Demarcació indígena
Una altra de les comunitats que han aconseguit títols de propietat, tot i que encara no els tenen físicament, és la de Maria Zulmira Lima di Sousa. Ens atén en una mena de pati amb sostre circular de canya, un barret gegant que protegeix del sol despietat del Cerrado. És una construcció senzilla però acollidora que hem vist en altres cases de les comunitats de ribeirinhos del sud de Piauí. Però la comunitat de la Zulmira no és ribeirinha. Són indígenes gamela. Cap d’ells parla la llengua gamela, i la seva forma de vida és idèntica a la de les comunitats tradicionals que els envolten: viuen de cultivar mandioca, feijoão i arròs, de pasturar bestiar i de la caça i de la pesca. Però alguns trets en el rostre de la Zulmira i l’orgull amb què parla de la seva sang gamela et diuen que són diferents. Un estudi antropològic de la Universitat de Bom Jesus va determinar oficialment que són indígenes gamela, i amb això han aconseguit marcar la seva terra com a territori indígena. “Ens volien expulsar i vam iniciar el procés. El reconeixement indígena ha sigut molt important per a nosaltres”, explica. És la seva protecció contra els grileiros. Almenys sobre el paper.
Efecte secundari de la crisi del 2008
L’especulació de la terra agrícola brasilera és un dels efectes col·laterals de la crisi financera internacional del 2008, que “va provocar un canvi en el perfil de l’agroempresa al Brasil i va afavorir la presència d’empreses estrangeres de diferents sectors, també financeres, que buscaven facilitar la circulació del capital”, explica Fábio Pitta, de la Universitat de São Paulo. Els fons internacionals que hi inverteixen estan exempts legalment de responsabilitat pels impactes provocats per l’especulació, ja que no són propietaris directes de la terra, només socis del negoci. Però aquesta especulació incentiva la desforestació i el conflicte social que amenaça les comunitats pobres de la sabana tropical del Cerrado.
![João Henrique Pereira mostra fulles afectades per malalties que no tenien abans que arribés la soja](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
