Brasil“El fazendeiro em va fer arribar un missatge: ja tenia contractat el pistoler que em mataria, només estava esperant rebre una tercera multa”. Juarez Celestino de Sousa havia denunciat dos cops la propietat agrícola veïna perquè els seus pesticides contaminen les terres on viu, a la comunitat Riacho dos Cavalos, al sud de l’estat brasiler de Piauí. Les autoritats van multar la finca dos cops, però no ha canviat res. “Tiren els seus agrotòxics des d’avions i cauen sobre la nostra terra, o són arrossegats fins aquí per l’aigua durant l’època de pluges”, explica De Sousa. I afegeix que els seus cultius, que planten per menjar, ja no creixen com ho feien abans, sinó que molts “broten i moren”.
Al Brasil s’utilitzen molts “agroquímics considerats d’alta toxicitat per la Unió Europea” i, de fet, “el govern de Jair Bolsonaro n’ha autoritzat molts més, més que cap altre govern anterior”, explica la investigadora de Grain Larissa Parker. Els que fan servir els agricultors en aquesta zona del sud de Piauí no només estan malmetent els cultius dels pobles tradicionals, sinó que també contaminen les aigües dels seus rius, pantans i estanys. La pesca és una gran font de subsistència per a aquestes comunitats, conegudes com a ribeirinhos perquè viuen prop dels rius, i brejeiros, ja que brejo en brasiler vol dir pantà. “Al riu Uruçuí Preto hi havia molta pesca, però ara ja no”, lamenta De Sousa.
João Henrique Pereira Mendes Filho ens mostra les fulles dels seus tarongers, crivellades de punts negres. Assegura que la presència tan pròxima dels cultius de soja, sulfatats amb potents pesticides, ha traslladat fins a les seves terres la plaga de la mosca blanca. “Tot això abans de l’arribada de l’agronegoci no existia, estem veient malalties a les plantes que no havíem tingut mai, està passant en els últims deu anys i és per culpa de tot aquest verí”, assegura Pereira.
Uns quilòmetres més enllà, en una comunitat pròxima, Geraldo Joan Pessoa, de 54 anys, ens assegura que té mal de cap constant. No és pas l’únic. “Bevíem sempre l’aigua del riu, però fa tres anys vam construir un pou per disminuir la possibilitat de morir enverinats”, explica Pessoa. La por de Pessoa no està confirmada oficialment. Però l’experta en pesticides del CSIC Silvia Lacorte explica que el mal de cap sí que és un efecte possible d’alguns herbicides i plaguicides, com també ho és el trasllat de plagues com la mosca blanca i els efectes en els cultius que denuncien les comunitats. També explica que en zones amb temperatures tan altes s’utilitzen quantitats més elevades de plaguicides que a Europa, i que la soja transgènica ja incorpora pesticides a la llavor “perquè no se la mengin els animals” i això acostuma a contaminar el sòl.
La dona de Pessoa, Maria dos Rios Alvarez, ens ensenya les mans i els peus, tacats d’una granellada fosca que creuen que es deu al seu contacte constant amb l’aigua del riu per rentar. Però Lacorte apunta que una dermatitis causada per plaguicides acostuma a donar-se només quan s’ha manipulat directament el tòxic i no per contacte amb aigua contaminada.
“Feia olor de cocodrils morts”
“El novembre de l’any passat hi vaig arribar amb un sac de roba al cap i l’aigua era vermella i feia una olor molt forta, com de jacarés morts o peixos morts”, explica Jeane Tavares dos Santos, que viu a la comunitat Brejo Miguel, al sud de Piauí. Els jacarés són cocodrils típics d’aquestes regions pantanoses de l’Amèrica del Sud. Tavares s’asseu a la planxa de fusta que, col·locada sobre un peu fet de troncs, feia servir de banc per rentar la roba. Rius i pantans també els proporcionen aigua per beure ells i el seu bestiar, a més de la pesca.
“El problema principal és la desforestació de les zones pròximes al naixement dels rius”, explica per telèfon l’investigador de la Universitat Bom Jesus de Piauí Cácio Luiz Boechat, que va liderar un equip de recerca que va visitar la regió el desembre del 2020 per prendre mostres del riu Uruçuí Preto. “No vam trobar un nombre prou significatiu de molècules procedents dels pesticides per posar en perill la salut humana”, explica, tot i que admet que cal tornar a agafar mostres durant els mesos de gener a març, que és quan majoritàriament es reguen amb pesticides els camps de cultiu. També creu que caldria estendre la recerca al sòl i als cultius de les comunitats, però la universitat no té prou finançament per estendre el programa.
Celestino de Sousa apunta també que pocs metges i experts volen signar cap denúncia oficial “per no quedar marcats davant del poderós agronegoci”. Un sector més poderós encara des de l’arribada al poder de Bolsonaro. Per això, De Sousa ho té clar: “Ara el verí més perillós per a nosaltres és Bolsonaro, és la pitjor plaga”.
Amb Bolsonaro, 945 pesticides més
El Brasil és el consumidor més gran de pesticides del món. Ara el president Bolsonaro n’ha autoritzat 945 més, dels quals 311 tenen components prohibits a la UE per l’alta toxicitat. Un dels pesticides més utilitzats al Brasil és el glifosat (a la UE també s’usa), que mata les males herbes. La mateixa empresa que va patentar el glifosat, Monsanto, va patentar la soja modificada genèticament perquè sigui resistent al glifosat.
Tot per culpa de Richard Nixon
L’any 1973, la inflació va portar el president dels EUA, Richard Nixon, a congelar preus i aturar exportacions. El Japó es va quedar sense soja, un aliment bàsic en la seva dieta, i Tòquio va anar a buscar-la al Brasil. Bancs nipons van invertir enormes quantitats per aconseguir variants de la soja adaptades al clima de la sabana tropical brasilera. I ara el principal beneficiat d’aquelles inversions és la Xina, primer importador de la soja del Brasil.
![“La nostra terra és un actiu financer”](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
