Quan la norma és la irregularitat: La majoria de cases en sòl rústic de Mallorca serien il·legals

PalmaMallorca té 55.256 habitatges construïts en sòl rústic, 15.817 dels quals podrien ser contraris a la normativa urbanística vigent, segons les dades del projecte Cases que no existeixen, presentat aquest dilluns al Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears. La investigació, liderada per l’urbanista Miquel Rosselló Xamena, posa xifres a un fenomen sovint invisible en el debat públic: la proliferació d’habitatges en sòl rústic.

L’estudi conclou que el 73% de les construccions existents no complirien avui la normativa urbanística, fet que evidencia la magnitud del creixement edificatori fora dels nuclis urbans en les darreres dècades. La recerca combina anàlisi de dades, cartografia i participació ciutadana per radiografiar aquest model territorial.

A més de la possible irregularitat de part del parc edificat, el treball també posa el focus en l’impacte ambiental i territorial. Quatre de cada deu habitatges en sòl rústic disposen de piscina, mentre que 7.831 es destinen a lloguer turístic, una xifra que reforça la pressió sobre el territori. Igualment, 5.066 cases es troben en zones inundables, fet que evidencia la vulnerabilitat d’una part significativa d’aquestes construccions.

La investigació es pot consultar a través de la plataforma digital cqne.cat, una eina interactiva pensada per facilitar l’accés a les dades tant a la ciutadania com als professionals i a les institucions. L’objectiu és fomentar un debat més informat sobre el futur del sòl rústic a l’illa.

El degà del COAIB, Bernat Nadal, ha destacat durant la presentació que disposar d’informació rigorosa és essencial per afrontar els reptes territorials. “Només amb dades objectives i accessibles podrem prendre decisions responsables i avançar cap a un model més equilibrat i sostenible”, ha afirmat.

El projecte forma part d’una recerca més àmplia sobre els processos d’urbanització del sòl rústic al Mediterrani i ha tingut el suport de la Fundació la Caixa i del PKG Center del MIT. Amb iniciatives com aquesta, el COAIB reivindica el seu paper com a espai de reflexió davant un dels grans debats estructurals de les Balears: els límits del creixement i la gestió del territori.