PalmaEl caos circulatori ja forma part de la quotidianitat a Mallorca. I de cada vegada hi tenen menys a veure l’hivern i l’estiu. Aquella desestacionalització que tant es va desitjar durant anys, juntament amb la progressiva compra de propietats per part d’estrangers han fet que la diferència entre la temporada alta i la baixa sigui cada vegada més insignificant: hi ha embossos de manera recurrent. Segons les dades del Consell de Mallorca, els residents tenen més de 800.000 cotxes, mentre que anualment en desembarquen 380.000 per a usos principalment turístics. Hi ha un creixent consens sobre la necessitat de limitar l’accés de vehicles a Mallorca, com han fet les Pitiüses, i el PP del Consell va presentar la seva proposta fa un any i mig. Com és possible que encara no s’hagi aprovat?
El model pitiús
Formentera en fou pionera
La petita de les Pitiüses va marcar el camí de la reducció d’entrada del nombre de vehicles de motor el 2019, i Eivissa ho va replicar el 2025. Els populars de Mallorca comptaven amb el fet de repetir el model eivissenc, i registrar al Parlament una proposició de llei provinent del Consell. Però l’equació es va desfer quan Vox, el soci de govern de Llorenç Galmés, va dir que mai no acceptaria posar cap taxa a vehicles espanyols que entren a Mallorca. Aleshores, el PP es va veure obligat a cercar suport entre l’esquerra.
Fonts populars justifiquen perquè el text no ha estat aprovat: “No hem tingut tot el suport necessari, sobretot del PSIB”. Però l’esquerra surt al pas d’aquestes acusacions i, en aquest sentit, la secretària general dels socialistes de Mallorca, Amanda Fernández, afirma: “L’esborrany ens va arribar durant la primavera del 2025, hi vàrem fer feina i hi vàrem presentar propostes concretes perquè el PP pogués tenir el nostre suport. Els populars no ens n’han tornat a dir res”.
Segons els populars, “si la proposta del PSIB incorpora elements com demanar les competències en mobilitat, embulla i allarga les coses”, han dit a l’ARA Balears. Fernández hi respon: “Encara que ho hàgim proposat, en cap cas és una condició innegociable. Senzillament hem enriquit la proposta. El que passa és que el PP no s’ha assegut a negociar i cerca excuses”.
Per la seva banda, MÉS per Mallorca ha reiterat el seu suport a la limitació de vehicles, i així ho ha reconegut el mateix conseller Fernando Rubio. Els ecosobiranistes consideren, en tot cas, que tant aquesta com altres mesures que s’havien de posar en marxa han quedat en no res. En aquest sentit, la portaveu de MÉS per Mallorca al Consell, Catalina Inés Perelló, ha afirmat que “la suposada contenció turística del PP és només propaganda”. “Les xifres desmenteixen el discurs oficial i demostren que el model continua basat a créixer en nombre de turistes, mentre Mallorca pateix col·lapse viari, pressió sobre els serveis públics i expulsió de residents”, afirma.
Les navilieres no hi volen perdre
Han fet un recurs a Eivissa
A aquest escenari, s’hi suma la posició del sector navilier, que observa el debat amb preocupació i reclama que qualsevol decisió es basi en criteris clars, dades objectives i sentit comú. Tant Baleària com Trasmed i GNV asseguren que no tenen constància oficial que el Consell de Mallorca hagi decidit l’aplicació de restriccions d’entrada de vehicles per a l’any 2026, però admeten que el debat pot reactivar-se en qualsevol moment. Oficialment no diuen estar en contra de les restriccions, però a ningú se li escapa que el seu negoci és transportar, també cotxes i, per tant, dur menys vehicles no els interessa. De fet, Baleària va presentar un recurs contenciós administratiu contra la limitació diària de cotxes a Eivissa que ja està en vigor.
Les tres principals companyies que operen la connectivitat marítima amb les Illes han constituït una aliança per a la unitat d’acció i oferir-se a col·laborar amb totes les institucions insulars. L’objectiu, segons expliquen a l’ARABalears fonts de Baleària, “és participar en el disseny de mesures que permetin compatibilitzar sostenibilitat i connectivitat, però evitant actuacions que qualifiquen de simbòliques o poc eficients”. “Des del nostre punt de vista”, afirma la mateixa font de l’empresa, “qualsevol mesura sobre mobilitat no pot reduir-se a un debat binari ni a decisions de caràcter simbòlic”. I afegeix: “Ha de partir de dades, criteris transparents i una mirada de sentit comú, posant al centre allò que no s’hauria de discutir: garantir la vida quotidiana dels residents i la capacitat operativa de l’illa, incloent-hi la lliure mobilitat dels residents i dels treballadors de temporada, en definitiva de la gent que hi viu”.
La naviliera assegura que “si el Consell impulsa mesures amb base tècnica i voluntat de compatibilitzar sostenibilitat i connectivitat, Baleària hi contribuirà de manera constructiva i responsable”. “La nostra funció com a operador essencial de connexió ens obliga, també, a formar part de les solucions que impliquen un model més sostenible, sí, però especialment un model que funcioni i sigui eficaç per als mallorquins”, apunta.
Per la seva banda, el director de Relacions Institucionals del Grup Grimaldi a Espanya, Miguel Pardo, defensa que qualsevol mesura vinculada a la mobilitat “ha d’anar més enllà del simbolisme” i ha de prioritzar la vida quotidiana dels residents i de les persones que fan feina a l’illa, inclosos els treballadors de temporada. Segons el sector, no té sentit impulsar restriccions que acabin penalitzant qui viu o fa feina a Mallorca, i reclamen decisions proporcionades, realistes i compatibles amb la connectivitat.
El PSIB s’ha vist amb les navilieres. “Ens va servir per conèixer amb més detall les seves objeccions, però en tot cas jo pens que fins i tot són conscients que ha arribat el moment de prendre mesures. Si no es fan, és més per la paràlisi de Llorenç Galmés que no per qualsevol altre motiu”, afirma la secretària dels socialistes.
Les dades canten
La pressió no atura de créixer
El cas és que el bloqueig que ha patit aquesta mesura contrasta amb les conclusions de l’estudi de càrrega de vehicles encarregat pel mateix Consell de Mallorca, que va servir de base tècnica per justificar la necessitat de regular l’entrada de cotxes a l’illa. L’informe constata que Mallorca ha superat clarament els límits de vehicles considerats sostenibles, especialment durant els mesos punta de la temporada turística.
Segons aquest estudi, l’any 2023 varen entrar pels ports de Mallorca més de 324.000 vehicles amb conductor, una xifra que gairebé duplica la registrada el 2017. Si s’hi afegeixen els prop de 55.000 vehicles de mercaderies, el total s’acosta als 380.000 vehicles desembarcats en un sol any. Aquest volum equival a entre un 35% i un 40% del parc mòbil dels residents, que ja supera els 800.000 cotxes.
L’anàlisi posa el focus en la setmana de màxima pressió d’agost, quan es varen arribar a comptabilitzar prop de 957.000 vehicles circulant simultàniament per les carreteres de Mallorca, molt per damunt del llindar que l’estudi fixa com a sostenible, situat al voltant dels 834.000 vehicles, una referència basada en els nivells de mobilitat del 2017. En termes pràctics, això implica que Mallorca té habitualment circulant entre 90.000 i 120.000 cotxes més dels que el sistema viari pot absorbir sense col·lapsar.
A partir d’aquest diagnòstic, l’estudi proposava regular l’entrada de vehicles que no tributen a les Illes –principalment cotxes de turistes– i introduir mecanismes dissuasius en temporada alta, tot garantint que la mesura no afecti els residents, com ja han fet Eivissa i Formentera. Tot i això, la proposta ha quedat aturada en l’àmbit polític.
I ara què?
Ningú s’hi nega, però ningú ho fa
Hi ha un estudi fet que retrata el problema. La majoria política del Consell de Mallorca assegura que vol limitar, i l’esquerra diu que li dona suport. Les navilieres fan un discurs no frontalment oposat a la regulació i, per tant, sembla que només faltaria negociar un text final i dur-ho al ple. Però l’oposició desconfia que arribi a bon port. El PSIB fins i tot ha duit la iniciativa directament al Parlament en format de proposició de llei, i MÉS per Mallorca ha carregat contra el govern insular del PP, a qui acusa de sostenir un relat de “contenció turística” que, segons la formació, queda desmentit per les dades. Les xifres de 2025 indiquen que Mallorca ha superat els 13,5 milions de visitants, amb 167.000 turistes més que l’any anterior, mentre que el lloguer turístic ha crescut un 22% i ha consolidat, segons MÉS, un model que agreuja la crisi d’habitatge i la saturació del territori.
El lloguer turístic posa en relleu que és un model basat en el cotxe privat
A la patronal del lloguer turístic no li fa gens de gràcia que es redueixi el nombre de cotxes que arriben a les Illes, perquè saben que els seus turistes principalment fan servir cotxes de lloguer per arribar als xalets en sòl rústic, una de les joies de la corona d’aquesta oferta d’allotjament. La portaveu d’Habtur, Maria Gibert, ha expressat els darrers dies que aquesta mesura perjudicaria especialment els turistes que s’allotgen en cases de lloguer vacacional, sobretot en zones rurals, on el transport públic és escàs i els visitants depenen del cotxe per arribar al seu allotjament.
En tot cas, el Consell de Mallorca ha dit a l’ARABalears que continuaran fent feina “per intentar generar el màxim consens i tenir les mesures tècniques preparades”. De fet, aquest projecte de limitar l’entrada de vehicles a l’illa era un dels plats forts del programa de govern de Llorenç Galmés, que, de moment, no aconsegueix tirar-lo endavant. Durant aquesta setmana, membres del Consell de Mallorca viatgen a Eivissa per veure com funciona l’operativa de restricció de vehicles.