Educació
Societat30/10/2023

"No podem dir que la capacitat de concentrar-se dels adolescents ha minvat"

Els experts defensen que el cervell humà encara no ha evolucionat per adaptar-se a l'augment de distraccions dels últims anys

"Els hem de repetir les coses massa vegades", "Els costa moltíssim seguir la lliçó", "És gairebé impossible que estiguin atents durant una hora"... Aquests comentaris són el pa de cada dia quan preguntes com van les classes a docents de secundària i, la major part de les vegades, la conversa acostuma a acabar amb un "Els costa molt més concentrar-se que abans". Tot i que aquesta és una sensació generalitzada entre els professors d'institut, el neurobiòleg i director de laInternational Science Teaching Foundation, Hèctor Ruiz, adverteix que aquesta és una veritat a mitges. "No podem dir que la capacitat de concentrar-se dels adolescents ha minvat, perquè biològicament no és cert", argumenta Ruiz, que explica que la capacitat de parar atenció és una funció cognitiva que forma part de l'estructura bàsica del cervell i que evolutivament no pot haver canviat. "El que ha canviat és l'entorn perquè en poc temps han sorgit moltes distraccions, i això desafia la nostra capacitat d'atenció, que continua sent la mateixa".

Tot i això, Ruiz reconeix que aquest canvi de societat i aquest increment d'estímuls poden afectar més la concentració dels adolescents (i, per tant, els seus estudis) per dos motius: l'augment de distraccions coincideix amb la fase d'hipersociabilitat de l'adolescència i, a la vegada, tot i que el cervell ja està gairebé format pel que fa a la capacitat de concentració, encara no ha assolit l'aprenentatge de l'autoregulació que sí que poden tenir els adults. "El nostre sistema atencional va evolucionar perquè ens distraguéssim quan alguna cosa al nostre voltant ens oferia una promesa d'una informació rellevant per als nostres propòsits i un d'aquests objectius és la reputació que tenim dintre un grup", detalla el neurobiòleg. I afegeix: "En l'adolescència qualsevol promesa d'informació social és molt atractiva i tenim el problema que aquesta informació és efímera i caduca ràpid. Si ets l'últim a saber-la ja no té sentit i amb els mòbils el temps de caducitat s'ha reduït dràsticament".

Cargando
No hay anuncios

Davant aquest escenari, podríem pensar que prohibir els mòbils a l'aula seria una solució, però el problema va una mica més enllà. "Ens hem acostumat que hi sigui i fins i tot quan no el tenim podem tenir la tendència de buscar un estímul semblant al que ens proporciona quan el fem servir", assegura Ruiz. Aquí també hi entra un altre factor, el llindar d'avorriment ha baixat, perquè el nostre cervell sap que "sempre hi haurà una informació més rellevant o atractiva del que estem escoltant en el moment". Una tendència que alumnes com l'Ibra, que fa 3r d'ESO, reconeixen que els passa quan miren una sèrie o fins i tot quan juguen a videojocs i, evidentment, també a l'aula. "Depenent del moment em costa més o menys, i també en funció de quin company tinc al costat", detalla l'alumne, que explica com una de les tècniques que fa servir per no distreure's és fer papiroflèxia mentre escolta la lliçó del professor.

El neurobiòleg, però, trenca una llança a favor dels estudiants adolescents: "Quan ells estan dedicant-se a una cosa que els interessa tenen exactament la mateixa capacitat d'atenció que qualsevol persona adulta". És en aquest "que els interessa" on costa trobar una uniformitat. Un exemple és el de la Yousra i la Kiara, que fan 2n i 3r d'ESO en un institut de Barcelona: "Si una assignatura és fàcil, em distrec molt ràpid; en canvi, les matèries que em costen em fan estar més concentrada perquè com que no les sé em semblen més interessants", assegura la primera. Per contra, la Kiara és més dràstica: "Si l'assignatura m'agrada em concentro, però si no em costa molt posar-m'hi".

Cargando
No hay anuncios

Música per estudiar, sí o no?

Més enllà del que passa a les aules, una de les conseqüències dels problemes de concentració dels alumnes és que s'han d'emportar més feina a casa i han de repassar més el que els han explicat a l'institut. Tots els alumnes que han parlat amb l'ARA coincideixen que l'única manera de concentrar-se és apagant el mòbil o deixant-lo en una altra habitació, però també tenen altres tècniques per concentrar-se quan estudien com escoltar música o marcar-se metes concretes com no aixecar-se fins que acabin un tema o fins que arribi el límit de temps que s'han marcat. Respecte a quin pot ser l'ambient ideal, Ruiz és clar: "Un on no tinguem cap estímul extern. Ara bé, aquest escenari és gairebé impossible perquè el nostre cervell està preparat per reaccionar a qualsevol estímul tant visual com auditiu". Dit això, el neurobiòleg aconsella buscar espais silenciosos i evitar qualsevol "estímul sensorial que no sigui indispensable". Pel que fa a si estudiar amb música és bo o no per concentrar-se, la conclusió de Ruiz no és de blanc o negre. "L'ideal és estudiar sense música, però si la música és una alternativa al soroll que hi ha a casa pot ser una bona opció", comenta. I afegeix: "També és cert que, tot i no ser una bona tècnica, si a un estudiant que sempre s'ha concentrat amb música l'hi treus, probablement el seu cervell es distraurà pensant on és la música a la qual està acostumat".

Cargando
No hay anuncios

En aquest sentit, el neurobiòleg recomana que, en el cas que s'estudiï amb música, es faci amb cançons sense lletra. "Serà més fàcil ignorar-la i al final la concentració consisteix en això, ignorar la immensa majoria dels estímuls que hi ha al teu voltant per quedar-te només amb els que et són útils".