“No puc ni bullir unes patates”: viure amb aigua no potable

ManacorViure en un pis sense ascensor si tens 80 anys pot ser un problema, però encara ho és més si vius en una ciutat on l'aigua que surt de les aixetes no és bona ni per beure ni per cuinar i depens de l'aigua embotellada si no vols emmalaltir. És el cas d'Antònia, que no disposa de cap sistema d'osmosi a ca seva i depèn de la seva xarxa familiar per poder disposar d'aigua potable. “A la meva edat no tenc força per pujar barrals d'aigua per l'escala i pas pena de caure”, explica. “Sempre he d'encalçar la família per si me'n poden anar a comprar i me la pugen fins a ca nostra. Em sap greu molestar-los perquè sé que van molt ocupats, però no tenc altre remei, perquè amb aquesta aigua no puc ni bullir unes patates”, afegeix.

La manca de potabilitat es converteix així en una qüestió de desigualtat. No tothom té vehicle per carregar garrafes d'aigua ni una xarxa familiar que pugui assumir aquesta tasca. És el cas de moltes de les dones d'origen estranger que viuen a Manacor, que no solen disposar de vehicle privat. “Dones totes soles amb infants petits no tenen cotxe i difícilment poden anar a comprar aigua envasada ni carregar-la, el que suposa un problema afegit”, explica una treballadora social que atén població vulnerable de Manacor. A això s'hi afegeix que la Targeta Bàsica del Govern de les Illes Balears, una ajuda indirecta que facilita l'accés a aliments i productes d'higiene a famílies vulnerables amb menors a càrrec, no inclou l'aigua com un dels productes que poden adquirir. “Com pot ser que el bé més bàsic no hi estigui inclòs?”, es demana.

Tot i que els rebuts de l'aigua sí que informen que l'aigua que se subministra no és apta per al consum, aquesta professional considera que cal més informació pública respecte d'aquesta qüestió, sobretot per a les persones nouvingudes, sigui des de l'administració pública com del centre de Salut. “No ho puc dir amb dades a la mà, però m'imagín que molta gent beu de l'aixeta perquè no sap que no és potable, sobretot quan tens moltes necessitats econòmiques i tens una aixeta que treu aigua”.

La desigualtat no acaba dins les llars. La manca d’aigua potable també trasllada als negocis el cost i la responsabilitat de garantir que els aliments i les begudes siguin segurs.

El fet que l'aigua de Manacor, amb una concentració de nitrats de 120 mil·ligrams per litre, 70 punts per damunt del llindar que estableixen les autoritats sanitàries, també suposa un problema afegit per als negocis de restauració. Rafel Mulet té un restaurant al centre de la capital del Llevant i funciona amb un sistema d’osmosi connectat a l’aixeta de la cuina i a la cafetera. Amb aquesta aigua cuina cada dia els plats que serveix. “Sanitat no ens ha advertit mai que hàgim de cuinar amb aigua envasada o tractada, però sí que ens han controlat l’aigua osmotitzada que servim”, assenyala. Un gest tan senzill com omplir una olla per fer pasta o una crema de verdures es complica. “Si haguéssim de cuinar amb aigua embotellada, necessitaríem un magatzem específic per guardar-la, i en aquest local no ens ho podem permetre, ni per espai ni per cost”, explica.

Un altre professional de la restauració, Juan G., creu que a la majoria dels negocis es dona més importància a la calç que als nitrats. “Molts prevalen que no s'espenyi el rentavaixelles per damunt de la salut, i això és perquè la gent no està prou conscienciada: se'n parla, però no se li dona prou importància.” “I també podria ser bé que menjàssim pa amb nitrats”, apunta, posant en dubte si es fa servir aigua envasada per elaborar productes de forn. “No crec que sigui per mala intenció, sinó que segurament és per desconeixença, perquè sempre s'ha fet així”, afegeix. “Pagam per aquella aigua i pensam que ha de ser bona. Crec que molta de gent cuina amb aigua del carrer, perquè no són conscients que beuen verí”.