Nadal o Nadals? Reis o els Reis?

PalmaCada casa és un món, i a ca seva, diuen, tothom ho fa així com vol. El cert, però, és que a la Mallorca de fins a mitjans dels anys noranta, a moltes cases era costum anar a matines, i en sortir de missa, quan era devers mitjanit, prendre xocolata amb ensaïmades. Abans d’anar-se’n a jeure sempre hi havia qui pegava una darrera ullada a la porcella, per assegurar-se que agafàs el gust de les espècies amb què estava en adob, per rostir-la l’endemà dematí i tenir-la a punt hora de dinar. De llavors ençà, els costums han canviat: el sopar de Nadal d’importació espanyola ha guanyat terreny al dinar de Nadal, les matines s’hi han adaptat i n’han avançat l’horari a l’horabaixa i, en lloc de sentir com la corna de la porcella fa crec-crec, n’hi ha que s’estimen més pelar gambes torrades.

Els canvis socials han comportat canvis en el llenguatge i s’han fet populars en català expressions incorrectes com els Nadals* o nit bona*. Totes elles són adaptacions que el poble, de manera espontània, ha fet d’allò que li ha arribat a través del món de la publicitat i de la producció audiovisual, majoritàriament en castellà. Vegem, però, quines són aquestes expressions que cal evitar i les formes que convé usar.

Nadal, en singular i sense article. “En estas Navidades, turrón de chocolate; en estas Navidades, turrón de Suchard”, deia la cançoneta d’un anunci dels anys noranta de torró de xocolata amb arròs inflat. De tant de sentir-ho –és broma, perquè aquest torró calòric no en té tota la culpa, sinó tot un món referencial en una llengua externa–, hi ha molts catalanoparlants que han adoptat l’expressió els Nadals* com a habitual. En català, però, Nadal sempre és singular i va sense article. Per exemple, direm: “Aquest Nadal em fa una peresada, perquè hauré de dinar amb el meu cunyat, que no puc sofrir”. Però no demanarem: “I vosaltres, aquests Nadals* que quedau a Mallorca o us n’anau a fora?”. Allò que no és gens forçat, sinó natural, és utilitzar la preposició ‘per’. És a dir: “I vosaltres per Nadal, que quedau a Mallorca o us n’anau a fora?”. Ara bé, una cosa diferent és dir les festes de Nadal. Així, en plural, fa referència al període comprès entre dia 24 de desembre i el dia dels Reis: “Per les festes de Nadal, els al·lots no tenen escola”.

Els Reis o just Reis? Amb els Reis ha passat de la manera contrària que amb Nadal. Si hem dit que Nadal no du article, idò els Reis sí que tradicionalment, en el parlar de Mallorca, n’ha duit. No és un article salat, sinó literari –com tantes altres coses relacionades amb festes religioses o amb l’Església. Així, podríem dir: “I que ja saps què t’han de dur els Reis?” o “l’endemà dels Reis, ja hi ha escola”. Per influència de l’estandardització i també del castellà, però, d’un temps ençà, s’ha fet popular dir Reis sense article. És a dir, “el dia de Reis”, en lloc d’“el dia dels Reis”. Una manera i l’altra són correctes, però no hi ha cap motiu per no dir-ho com s’ha fet sempre, perquè és fer-se proper als parlants de les Balears. En qualsevol cas, els Reis just són els Reis. No necessiten afegitons del tipus d’Orient o Mags, perquè dits així, en plural i amb un context determinat, no es poden confondre amb cap altre monarca.

Les traduccions literals no solen ser correctes, i dir nit bona* i nit vella* són calcs del castellà, de Nochebuena i Nochevieja, que no tenen tradició en català. Per això, direm nit de Nadal, per referir-nos al vespre del 24 de desembre i nit de Cap d’Any, per fer referència al vespre de dia 31. Es diu Cap d’Any, perquè és el dia per on comença l’any. En català, però, es diu cap a les extremitats, tant per on comença com per on acaba una cosa. Així, un any és com una corda molt llarga, que té dos caps. També les taules llargues tenen dos caps: “A un cap de taula s’hi asseu el padrí, i a l’altre, la padrina”.

Dir “molts d’anys” ja basta. En català hi ha una felicitació que serveix per a tot, per als aniversaris i per al dia del sant. En parlar de les festes de Nadal, no direm “feliç Nadal” o “feliç any”. En tot cas direm “bon Nadal” o, en totes les situacions, “molts d’anys”. Perquè dir “molts d’anys” vol dir “que tal dia com avui puguis fer festa durant molts d’anys”, sigui la festa que sigui. “Molts d’anys, i enguany que no compt”. “Idò moltes de gràcies i que tu ho puguis veure. Serà senyal que tots dos som vius!”.